Fem el recorregut clàssic pujant per la Gallina Pelada i baixant per la canal de la Marató de Berga. El Tolo no l'havia fet mai i a mi aquest any se m'havia resistit dos cops: en la sortida de la preparació de la Marató de Berga i en la pròpia Marató, en ambdós casos per culpa de la neu i el gel. A les 7 hores ja estem tirant amunt després de matinar força, un cop més.

Avui a diferència d'altres dies trobem un parell de cordades a peu de paret que em comenten que van a fer la clàssica Directe Estel. Molts cops aviam parlat d'escalar aquesta paret i mai vàrem trobar ocasió, segons com em fan una mica enveja malgrat la roca discreta del lloc i el més que discret equipament.

Avui el tram de roca de la part final fa riure però l'Abril passat vàrem abandonara aquí mateix amb tot glaçat i perillós.

Arribem al Cap LLizet i tota la serra s'obre davant nostre en un dia super clar. La Serra d'Ensija és per mi un lloc molt especial, m'agrada molt, i el fet de que cap vehicle hi pogui pujar-hi ajuda molt. Del cim baixem al trote i seguim corrents per tota la cresta, evitant baixar al refugi, així queda una mica més 'skyrunning'.

Des de el coll recordava que havien modificat el traçat de la marató per baixar més per la canal i així evitar la pendent brutal per el bosc de l'esquerra. Efectivament ara va tot per la canal i la veritat és que es fa bé o molt bé. Avui no porto pals i vaig de conya, en 20 minutets de baixar a sac som un altre cop al cotxe. Fem parada a Sant Corneli a tastar la fusta del restaurant Santa Barbara, o sigui que matinal complerta i a les 12 hores a casa.