Després d'estar un parell de cops recentment a Vallhonesta, ens voltava el cap de fer quelcom seguint el Camí Ral de Manresa a Terrassa per la carena i connectar al sud amb la desconeguda (menys pel Carles) serra de l'Obac. Un post en el blog del Gatsaule em va donar l'idea d'anar directament a l'Obac des de Rellinars i poguer conèixer que hi amagava.

Així doncs de bon matí, i amb un canvi d'hora (dels dolents) inclòs, sortim una bona colla cap a Rellinars. De fet avui és el rècord del grup, cinc runners disposats a menjar-se kilòmetres, el Tolo, el Carles, el Marcel i un nou fitxatge, el Xavier.

A les 8 hores ja estem començant a trotar seguint el GR5 que comença bastant peleón, i encara més per mi que m'adono que m'he deixat la càmera al cotxe i he de tornar enrere un tros. No els atrapo fins força amunt i encara perquè m'han esperat una estona. El Marcel com estava acollonit al veure tant de runner, ha aprofitat per anar tirant amb por de quedar-se enrere més endavant. De fet ha tirat tant tros sol que no l'hem atrapat fins més enlla de la meitat de la sortida.

El primer tram alterna pista i corriol 'de qualitat' i aviat s'enfila potentment cap el coll del Correu, ja en el Camí Ral. Les valls que s'obren des de el coll tenen molt bona pinta i ni una pista a la vista !. A partir d'aquí es va seguint la carena amb pujada moderada però constant, aviat estem al peu del Paller de Tot l'any, amb el seu perfil característic. L'ambient és molt de muntanya i ens sorprèn agradablement. Seguim endavant fins prop del Castellsapera, sense pujar-hi i deixem pendent per un altre dia una visita a la Roca Salvatge.

En aquest punt trobem al Marcel i decidim anar fins al cim del Turo de la Poula i d'allà ja tornar. Portem ja uns 8 kilòmetres i gairebé 600 metres de desnivell.

El dia està força tapat i en el tram final del cim bufa un airet que ens deixa bastant tiesos, o sigui que un parell de fotos i avall ben ràpid. La vista des del cim és ben bonica i permet engrescar-se 'dissenyant' recorreguts més amplis connectant cap al Montcau i la Mola.

Decidim tornar sense repetir itinerari i ens llancem avall cap al inici del Torrent de la Cansalada. Un llom ben ampli i sense vegetació ens porta al llit del torrent. Aquí el tram es força feréstec, corriol estret amb molta vegetació. A meitat del torrent pugem un altre cop al Coll del Correu i d'aquí seguim el Camí Ral cap al nord fins Els Plans. Aquest tram del Camí Ral és molt maco amb magnifiques vistes al torrent, cosa que ens confirma que la ruta Pont de Vilomara - Rellinars promet.

Baixem per la Trona cap a les Cases per pendents molt fortes i amb roca solta. Amb la variant de tornada que hem fet ens hem estalviat força pista i des de Les Cases amb un parell de kilòmetres mes arribem a Rellinars. En total 17 kilòmetres molt, molt xulos i 950 metres de desnivell possitiu.

Per acabar la festa, el Carles ens invita a Castellbell a conèixer la seva nova adquisició, un magnífic Citroën d'època que els que tenen menys presa poden tastar de tornada a Manresa, caldrà saber com els hi va anar.

Ah, i estic content perquè el genoll s'ha portat gairebé perfecte. Ufff.