Després de no fer la Nuria-Berga, vaig decidir descansar tres dies més per fer net del genoll i sembla que va ser encertat. El dijous passat vaig sortir a fer 10 km i perfecte ! El divendres tard em truca el Tolo amb ganes de guerra i en un moment el lio a fer una sortida a la Serra de Picancel. La zona de Catllaràs-Picancel és un lloc que no conec molt encara però que ja em té el cor robat. Algunes excel.lents cròniques del Joan a muntanyenc.blogspot.com hi han ajudat.

El passat febrer vaig anar de descoberta amb la família fins a la Quar i La Portella i el lloc em va encisar. El cim de Saldaguda (1.168), el més alt del Picancel, domina imponent la vall de la Ribera de la Portella, i el seu aspecte puntiagut i esquerp de seguida em varen atraure. El fet de ser un lloc poc conegut és també un dels grans al.licients de la zona.

Sortim super dora com a bons papis i marits per ser de tornada a casa a una hora decent. Quedem a les 6 del matí i a les 7 ja estem apunt de tirar amunt després de deixar al cotxe al costat del Pont del Climent, poc després de Vilada. Just passat el impressionant pont sobre la gorga del Merdançol, el camí ja s'enfila fort amunt per una zona ben feréstega, tot resseguint un bonic torrent. Ahir el vespre va ploure i baixa aigua per tot arreu. Anem pujant a bon ritme cap al Coll del Tell, el camí es preciós, amb gran varietat de vegetació típica de obaga i travessa en diferents indrets el torrent. Aviat guanyem alçada i malgrat la boira, es comencen a entreveure les agulles i parets de conglomerat que ens envolten, incloent l'estètic Serrat del Migdia.

En forces indrets cal parar cura amb la roca molla i plena de verdet que es presenta molt patinosa. Poc abans del coll ens desviem a l'esquerra cap a la carena oest del Saldaguda. Un cop guanyada la carena s'obre la vista quelcom, però malauradament està molt tapat i no es veu gaire més enllà del Monestir de La Portella. El santuari de La Quar, tant proper, resta amagat dins la boira. La carena comença per corriol molt maco y a la part final es converteix gairebé en una aresta de roca, en algun punt una mica àrea però molt fàcil. Arribem al cim envoltats del tot per la boira, no dona per fer ni una foto, llàstima.

Aviat comencem a baixar per la carena sud, el mapa indica un corriol, però la veritat es que gairebé ens l'hem d'inventar tot, anem resseguint una llarga baixada que combina alguna desgrimpada amb cura, un bosc fantàstic, i un passet de II grau. Després d'emprar tots els nostres recursos de navegació i encertar-la tota a la primera, guau ! connectem amb una pista de desbrossar amb una forta pendent que fem al trote alegre. Finalment arribem al fons de la vall i seguim corrents fins la bonica font de l'Abat, situada en una amplia obaga, sota una mica de balma. Paradeta a repostar i seguim amb forta pujada al trote fins a La Portella. L'arribada des de l'est és la més bonica ja que a l'altre cantó estant fent les obres de restauració, que sembla que ara s'han pres seriosament.

Breu visita i tirem avall corrents, resseguint ara el PR, fins prop del antic pont de Campdou. La intenció era tornar des d'aquí per Sant Miquel i el Serrat del Migdia que fan cara de ser força interessants, però com que hem perdut força temps a la baixada decidim seguir al PR i tornar al Coll del Tell, repetint malauradament una part de l'itinerari. La pujada s'inica amb pista que fem al trote tot resseguint una valleta al costa d'una cinglera de roca anomenada Cinglera de la Veu. Poc després s'agafa corriol a l'esquerra, molt maco i que ressegueix forces trams de una carena rocosa. Fa força xafogor i suem a raig. El matí s'ha anat ennegrint i prop del coll ens agafa un xàfec molt potent, en dos minuts estem xops de cap a peus, però com que no fa fred quasi s'agraeix ja que així anem més fresquets. Arribem al coll i a sac avall, però vigilant els traïdors trams de roca amb verdet. La forta pluja no ens abandona i en el tram final el camí es converteix en un animat torrent amb aigua per sobre del tormell, iaa ! anem a sac, trotant avall sense contemplacions, ens ho passem pipa !

Sort que som uns nois previsors i portem roba per canviar-nos de dalt a baix. Tornada express cap a casa i poc abans de les 12 h ja hi som arribats, ben complidors per poder fer algun altre malifeta el dia següent.

El recorregut fa uns 13 km (vaig perdre cobertura a la canal) i vàrem esmerçar-hi 3:45 en plan tranquil. Té uns 750 m de desnivell positiu i està molt ben indicat excepte la baixada per la carena sud, que deu fer poquíssima gent. Del tot recomanable. Hi tornarem en un dia clar, queda dit.