Entrada endarrerida, del passat 25 d'Abril.

En principi teníem previst amb l'Alba un cap de setmana a Tarragona fent el circuit del Riu Brugent que té bona pinta, però per temes logístics decidim fer quelcom més proper, i com no, se m'acudeix...ummm... El Catllaràs-Picancel !, que estrany no ?.

L'idea era fer el dissabte el bucle nord que tenia força controlat i el diumenge el bucle sud, o sigui que era un ambiciós projecte de més de 80 km de muntanya en dos dies, amb força desnivell i per paratges cinc estrelles.

Dissabte pugem més tard del que voldríem i ens plantem a Sant Romà de la Clusa a les 9:30. Volem dormir al refugi i abans de començar a caminar aparaulem amb el Ramon, el guarda, el sopar per les 21 hores.

A les 9:40, horari molt poc muntanyenc, sortim amunt cap als Ras de Clarent, un gran balcó panoràmic que sempre invita a tornar-hi. Des de el Ras fem tram nou cap al Pedró, per la verda carena, camí sense marques però molt evident i poc emboscat.

El Pedró (1.765 m) és el segon cim més alt del Catllaràs, sols superat pel menys interessant Serrat Negre (1.781 m).

Baixem al trote fins la Roca del Catllaràs per prats ben verds, per sort sols queden quatre clapes de neu, la setmana anterior en un post del Joan encara s'hi veia força neu al mateix lloc. Connectem amb el PR C-52 que baixa cap a la Pobla de Lillet.

Aquest tram és molt agradable, anem trotant els trams menys tècnics i fem via per dins uns boscos i prats genials. Prop del mirador del Roc de la LLuna connectem amb pista (aquí he de tornar a fer un retall per corriol que ja tinc mig controlat, fora pista !).

Ens acostem al ampli mirador just per adonar-nos que el dia poc a poc es va tapant cap a ponent. Seguim avall per corriol guapo passant per el costat del Xalet del Catllaràs, una construcció molt peculiar i atribuïda (no sense certa controvèrsia) a Gaudí.

Poc després abandonem a l'esquerra el PR i fem una variant ben marcada amb doble ratlla groga i que baixa directe al poble per corriol. Avui és mercat a la Pobla (Km 13) i aprofitem per comprar plàtans i una coca ben bona que dura poquíssim.

Sense perdre gaire temps comencem a pujar al Santuari de Falgars pel GR4. Se surt en corriol des del poble mateix, perfecte !

Pujada per l'antic camí que conserva algun curt tram empedrat encara. Guanyem alçada ràpidament malgrat un inici molt fort, tot plegat per uns trams molt estètics. Aquí anem per la solana i apreta la calor.

Els trossos plans correm i la resta tic-tac cap amunt a molt bon ritme. Arribem al santuari (Km 17,5) i fem parada de les bones, un pastís de pa de pessic amb melmelada es posa de cine, omplim aigua i amunt ! que a Sant Julià hi falta gent.

Seguim pel GR4 per una fageda esclarissada a on la pendent no afluixa, tot seguit connectem amb una pista que ens porta fins el trencall del PR C-129 de la Olla de Sant Julià. Aquest tram he de venir també una estona a 'adreçar-lo' evitant la pista, crec que te 'solució'. PR avall per corriols un altre cop, des de la Collada Sobirana passem poc desprès a la solana i seguim corrent a estones la llarga travessa per carena fins a Sant Julià (Km 26). Aquí fem parada i fonda per dinar-berenar.

Encertem el bar ja que el porta en Toni, un escalador-bttero-muntanyenc i fem una xerrada de ca l'ampla, va viure 12 anys a Malanyeu i s'ho coneix molt bé. Mentrestant a començat a ploure una mica. Estem més estona del previst ja que la conversa és agradable.

Ens acomiadem amb recança, però encara ens queda un bon tute, o sigui que tirem amunt cap al Mal Pas sota un dèbil plugim pel PR C-129. Pujada forta o molt forta a estones per fageda intacte. Des de el Mal Pas veiem que s'està muntant una tempesta a Ensija i ens fa por que ens visiti.

Amb cert neguit baixem cap a Malanyeu (Km 33) i aquí decideixo tallar recte cap al Griell de Cal Pigot en comptes de seguir el nou PR C-199 i passar per Ca l'Anglada a fer la següent parada de avituallament. El fet d'anar justos de temps i els dos únics euros que ens queden ens hi conviden.

Correm per pista fins el peu del Griell i allà fem un gel i una barreta. Encara ens queda un desnivell fort d'uns 600 metres. El Griell és molt divertit i original, passos de corda, escala, grimpada... i segueix com sempre, sense marcar, i que duri !.

Des de la sortida del pas tiro a buscar la carena per tierra de nadie i després per pendent forta anem resseguint la cinglera per un dels trams més inhòspits de tot el recorregut.

Té una mica de delicte estar per aquí dalt a les 7 tocades de la tarda, és el tram més perdedor sens dubte i sols l'he fet un cop. Vaig trobant el pas, menys en un punt a on pateixo una mica per veure-li el truco al fugisser corriol, vaig amunt, vaig avall i finament l'encerto, visca !

Uff, malgrat portar frontals no ve gaire de gust liarla a aquí dalt i amb aquest temps incert. Després d'aquest punt el camí ja està força fitat i és més fàcil.

Assolim el ampli coll de Batllia (1.576 m) i baixem a l'idea cap a la casa de la To (Km 38), tot plegat en un ambient molt feréstec, pel lloc, hora i nuvolots.

La baixada sota els imponents cingles de la To és més tècnica del que em pensava i es fa quelcom feixuga. Finalment arribem als grans plans de la casa deshabitada, gespa immaculada flanquejada per les agulles d'Espades.

L'idea és creuar cap a Espades travessant el grau que supera les esmolades agulles de calcari, però no hi ha forma de trobar-ho, ja hi ha poca llum i abandono després d'alguns intents, caldrà tornar a buscar el pas per redreçar l'itinerari.

Això ens obliga a baixar més encara i perdre desnivell per connectar amb la pista que puja al Coll del la Plana (Km 40). Uff, a aquestes hores sumar desnivell ja no toca.

Posem la directa i amunt, pim-pam, l'Alba puja com una moto, de conya. Olorem el sopar ja, son les 8:30 i encara ens queden uns quatre kilòmetres de pista.

Baixem corrents i caminem alguns repetxons. Just pel mig, sorpresa, passem per Cal Rossinyol, una gran casa pairal amb un paller molt autèntic, tant que és l'imatge que illustra la portada del mapa de l'Alpina del Catllaràs - Picancel.

Darrera apretada en la pujada final a la Clusa i arriben a les 21:10 amb la darrera de les llums del dia. Uiii, per deu minutets quasi quedem com uns senyors amb els guardes. Vinga, dutxa i sopar a taula !

Tot plegat han estat 43 kilòmetres de muntanya de la bona, en 11:30 hores (parades incloses) i un desnivell molt superior al que pensava, 3.010 metres positius.

L'Alba s'ha sorprès a si mateixa i a mi, sembla que els entrenaments l'han deixat del tot preparada per aquestes llargues sortidetes, perfecte ! Li ha agradat molt. En tot el trajecte no hem trobat ni un sol caminant, meravelles del Catllaràs !

A la ruta en podríem dir també la ruta dels bars gairebé (sí, ja se que no queda gairebé...), ho dic perquè connecta els petits nuclis del Catllaràs en distàncies que no superen gairebé mai els 10 km i per tant quasi, quasi es pot fer sense motxilla i uns quants calerons a la butxaca.

En una següent entrada explicaré l'itinerari del diumenge pel Catllaràs Sud a on vàrem patir de valent la pluja, fred i una mica de neu i tot !