Entrada endarrerida del dia 26 d'Abril

El diumenge ens varem llevar força d'hora i força frescos després del tute del dia anterior o sigui que amb ganes de marxa, però el dia està força tapat i s'anunciaven pluges.

Fem un bon esmorzar amenitzat per una agradable xerrada amb el Ramon i la Montse, els guardes del refugi.

El Ramon em comenta entre altres coses un corriol que puja des de La Clusa al Ras de Clarent i que és perfecte per evitar una pista en aquest tram, o sigui que info interessant i pràctica.

A mig esmorzar ja plou una mica, per tant canvi de plans: decidim baixar en cotxe al Castell de l'Areny i començar el bucle sud des d'allà i evitar així tenir que 'repescar' el cotxe a la tarda i en alçada, enmig del mal temps.

Comencem a caminar per el GR4 en direcció nord per un dels trams que prometien més, i la veritat és que no va defraudar gens, camí molt aeri que s'enfila ràpidament per davant del poble.

Prop de la carena trobem una gran esllavissada, molt recent, que ens impedeix el pas normal i hem de fer filigranes per saltar arbres caiguts i roques. Finalment assolim Les Pilones, antic descarregador de fusta, a on els troncs baixaven fa anys via cable en una espectacular 'aeri' fins gairebé el Castell de l'Areny.

Tot seguit ve una baixada molt agradable per un bosc de faigs intacte amb algun exemplar dels que destaquen, a mitja baixada ja es posa a ploure amb ganes i arribem ja força xops a La Clusa.

Tornem a estar al punt de partida original, una mica estrany tot plegat. Passem dels cants de sirena del refugi i seguim sense parar sota la forta pluja cap al Clot, primer per corriol tierra de nadie i després per amplis prats.

Al Clot plou de valent i aquí és a on el maten: o abandonem cap al Castell en cinc kilòmetres de pista i perdem el dia (aggg !) o tirem amunt cap al Sobrepuny (obviant algun tro i algun llampec llunyà).

Ens mirem i queda tot dit, cap amunt !: si de cas podem treure sols el cap aquest tram que bona pinta... Anem pujant per un bosc de fades, una fageda força esclarissada però que crea un ambient tot misteriós amb la boira i la pluja.

La pendent es molt sostinguda. Ja no se sent cap més tro, o sigui que anem tirant... Finalment arribem prop del Coll de Picamill de Baix a on la pluja deixa pas a una lleugera nevada, quin fred, anem ben calats !

Està clar que no podrem fet tot el bucle o sigui que passat el coll decidim intentar treure una mica més de partit al dia fent quelcom més de volta fins a Vilada. Es tracta d'estudiar un altre possible baixada del Sobrepuny de la que tenia marcada.

Connectem amb el nou PR C-199 i comencem amb pista de desbrossar horrible i amb un pam de fang. Per sort poc després ja entrem en corriol i així seguim per dintre el bosc sota una pluja ara molt intensa, els Gorotex estan implorant pietat.

Tram molt maco aquest, passa per l'enderrocada casa de Picamill i finalment desemboca a l'amplia Collada de Pasquals, just en el moment que afluixa la pluja, ufff. Al coll bufa un vent fort i gèlid que ens deixa del tot tiesos abans d'entrar a un nou corriol 'only for fikis'.

El corriol és minúscul i voreja en plan muntanya russa totes les parets de L'Esquena de l'Ase, aquí ja anem un pel ratllats pel fred, sobretot l'Alba.

Finalment assolim el Coll de la Plana del Castell a on ve lo més difícil, connectar amb la traça que baixa per sota les parets de Tastanós fins al Castell de Roset, lògicament sense marques i a la brava. Aquest tram ja es per super-frikis, ho intento per varis punts i no hi ha manera, amunt, avall, res.

Aggg, estic apunt de desistir i resignar-me a baixar cap al vessant de La Nou i fer una volta de cal déu, però.. sembla que aquí es veu quelcom, sembla que... baixo una mica, hi ha una mica de traça i poc a poc es va marcant més fins que finalment sí ! ho tenim.

Baixem a poc a poc perquè el tram és pendent i força tècnic però ja amb la certesa que tenim més aprop el caliu de Vilada.

Finalment el camí desemboca a la Casa del Castell, que vaig visitar fa poc amb els nanos, un indret cinc estrelles. Passem de pujar al Castell, anem ja encegats de cara al bar de Vilada.

Resseguim el Cami de l'Aigua pel PR C-147, un dels trams que més ganes tenia de conèixer i que em va semblar molt maco, el camínet ressegueix força de pla l'antic traçat d'abastament d'aigua de Viladrau, passant en un moment donat per dintre la roca, molt guapo.

Mirem de córrer tot el que podem per entrar en calor tot resseguint els corriols del PR C-147 fins quasi a l'entrada del poble, a on entrem al bar de pet i ens tirem a la maquina asseca-mans del lavabo discutint pels torns, ara tu, ara jo.

Ens posem roba seca a la part de dalt i mentre fem un bon dinar, decidim abandonar tornant al Castell de l'Areny, anem massa xops i sembla que vol seguir plovent.

Amb la panxa plena encarem cap al Castell amb l'opció més directe, asfalt ! som uns herejes !! Passem el petit nucli de Sant Ramon i després GR4 amb kilos de fang fins al centre del Castell de l'Areny a on tanquem un bucle de 23 km i 1.420m+.

Tot plegat satisfets malgrat el retall. D'entrada ha servit per descartar aquesta baixada del Sobrepùny, interessant, però força complicada , malgrat que estaria bé conservar el tram del Camí de l'Aigua.