Aquest cap de setmana el Tolo proposa pujar a Vallhonesta. Li vàrem parlar molt bé i en te ganes, o sigui que torno a pujar a Vallhonesta, però aquest cop amb un dia esplèndid.

A primera hora no hi ha gaire més d'un grau i sortim pitant des de la part alta del Pont de Vilomara, resseguint fidelment el GR4. Ben aviat ja no tenim fred, aquest corriol et posa a to ben ràpid. A diferencia de l'altre dia amb el Carles, avui hi ha vistes perfectes a ambdues bandes de la carena, cap el Pirineu i Montserrat. Fa unes setmanes al començar des d'aquest punt ja portàvem 13 kilòmetres, però avui ho veig ben diferent, es deixa fer, i força aviat ja som a Vallhonesta, el camí de pujada m'ha tornat a agradar molt, es ben variat.
 
A Vallhonesta fem una bona paradeta visitant les restes del hostal, i just al pujar dels soterranis noto que faig un mal gest amb el genoll dret i em comença a fer mal.En la baixada, seguint el camí ral, em molesta encara més i em començo a preocupar. Passem volant per Sant Pere de Vallhonesta i aviat som a Sant Vicenç. Aquí ja m'entra la paranoia ja que el genoll em molesta cada cop més i he de parar un parell de cops. Tornem corrent uns quatre quilometres per la carretera fins al Pont.

En total surten 14 kilòmetres justos que fan d'aquesta una volta molt interessant. La resta del dia el passo amargat pel genoll, estic amb gel i antiinflamatori i a veure que passa, la setmana que ve tenia previst anar a la Marxa dels Castells de la Segarra i ara mateix ho veig perillar.