Directament: Diumenge no em vaig despertar a l'hora i no vaig poder anar a la cursa d'Alpens. Resulta que em vaig quedar a dormir dissabte a casa al meu pare, a Manlleu, vaig fer servir el mòbil de despertador i... res, no va sonar. O sigui que em desperto a les 8 hores amb una emprenyada important. Emprenyat i frustrat. Però en cinc minuts ho tinc resolt, com que vaig fanàtic, decideixo que com a compensació he de fer una tirada igual o més de llarga i amb igual o més desnivell, i a més tinc el lloc ideal: l'eix Bellmunt-Puigsacalm, al costat de casa.


En un quart d'hora ja estic a Sant Pere de Torelló, plou quelcom. Aviat estic trotant amunt cap a Sant Roc sota un fort xàfec que en cinc minuts em deixa xop, o sigui que un problema menys, ja no cal preocupar-se per intentar no mullar-se. Pujo directe cap a Bellmunt, són 600 m de desnivell d'una tacada i força tiesos a la part final. El bosc està preciós i les pedres del camí d'abast ben netes de fang ja que soc el únic usuari, tot perfecte. La part final del tram que porta al pàrquing és com sempre molt estètica, i ara encara més, és tracte d'un corriol fantàstic a cavall de les dues vessants de la muntanya, envoltat de verd i faig. Omplo d'aigua a la font del santuari i cap avall !, a partir d'aquí segueixo el recorregut de la Marxa dels Matxos, fa poc que ha parat de ploure.


En el tram final abans de la Tosca m'ho passo pipa, es un tram molt disfruton, que malgrat la pluja no està gens enfangat. Em desvio un moment per veure caure l'aigua a la Tosca, espectacle que encara no havia vist mai. Segueixo fins el ensordidor Salt del Molí, que està de bony any, o potser millor dit de bon mes. Després del Salt giro a la dreta cap a Salgueda, aquest tram el considero molt atractiu, es tracta d'un llarguíssim flanqueig en corriol en lleugera i constant pujada, que es pot fer tot corrents i que desemboca en l'antiga masia de Salgueda, en un indret ben feréstec. Allà em trobo a una gent que ha vingut per la pista i em diuen que està feta una merda de fang, o sigui que després de prendre'm un gel, opto per tornar repetint part del darrer tram de corriol i després desviant-me a l'esquerra per acabar pujant per amplis i verdíssims prats fins la masia deshabitada de Espaulella .

Com que en els Matxos es passa per aquí al tram final i es va petat, no havia pogut mai observar bé la masia, hi dono un tomb i en confirma el que ja deia en la meva ressenya dels Matxos, que apart d'estar a un lloc molt guapo, a on no hi arriba cap pista, la casa té llinatge, ja que en el bonic llindar hi ha la data del 1692. Baixo cap al riu Ges pel camí dels Ferrers, a estones ben empedrat. Al arribar al Ges faig les quatre o cinc creuades sense descalçar-me, i mira que baixa amb aigua, però ja no ve d'aquí, fa una estona que torna a ploure fort. Segueixo pel PR del costat del riu fins el Molí i allà enllaço fins prop del cotxe.


En total el rellotge em canta la bonica i rodona xifra de 21 kilòmetres, però avui no seran prou... Torno a fer part de la pujada a Sant Roc per agafar cobertura, truco a casa i em diuen que encara estan a Manresa, bingo ! Tinc una estona més per mí, segueixo al trote fins Sant Roc i per no repetir el mateix començo a enllaçar el conjunt de cimets de gres gris que hi ha davant de Bellmunt, pujo, baixo, pujo, fins el més puntiagut vora ja de la carretera al santuari. Aquí ja vaig una mica grogui , he fet l'errada de no agafar un gel extra, o sigui que tiro avall per la llarga carena de roca fins el cotxe, tancant finalment un bonica volta de quasi 27 kilòmetres, uns 2.400 acumulats i 4:30 hores de disfrutar fent la cabra per unes muntanyes que m'estimo molt. Alpens ha quedat ben compensat !