Doncs ja sols falta una setmaneta, i aquí estem, una mica pillats. Despres de Núria, he fet quatre dies de repòs degut a una mica de sobrecàrrega del tibial dret. Ahir vaig sortir just al migdia a trotar, ho vaig fer expressament a aquesta hora per tastar la calor i que no em vingués tant de sobte diumenge a Berga, i renoi, ni mai que hagués sortit.

No se si va ser el calor, que era potent, però vaig fer 10 kilòmetres que em varen costar com 40, uff, em vaig trobar amb les cames feixugues, descol·locat i fins i tot em va agafar flato ! Que xungo... Astenia primaveral ? Vaig tornar ben desanimat, no entenc que em va passar.

Avui tinc previst sortir a darrera hora del dia per veure quina part era calor i quina 'el cuerpo' o... 'mente', com no espavili ho tinc clar en l'excursioneta del diumenge que ve.

Bé, doncs que puc dir, un 'entrenament' amb format més aviat d'objectiu final de temporada ! Uff. 

De bon matí ens trobem l'Albert, el Llluís i el Pep-Lluís a Berga, no coneixia cap d'ells personalment, sols via internet. Les cosetes que fa el Lluís les podeu veure al seu complert blog i el Pep-Lluís és l'alma mater de www.ropits.com. Poc després arriba el Isma amb un company, el Quim. Ells dos tenen pensat fer la mitja marató i nosaltres la marató, de totes maneres amb la nevada que va caure ahir tenim els nostres dubtes de com anirà.

Sortim exactament del lloc d'inici de la cursa i anem caminant a l'idea pels carrers amb forta pendent que ens porten cap al Castell de Berga, tram que no coneixia. A partir del Castell fem la clàssica pujada a la Figuerassa, sempre caminant en mode 'allegro'. Prop de les antenes ja comença a estar emblanquinat, s'està obrint un dia molt clar, malgrat que a la vall i a la plana hi ha mar de núvols que ho tapa tot. Fins a Corbera anem ja al trote llarg. De moment la neu no molesta, però més amunt... ja veurem. Anem a un ritme altet i aviat som a la Font del Tagast a on fem un primer most, el paisatge és digne de veure, fa un dia de nassos i sense vent ! Tram final de la primera pujada, passant pel Pla de l'Orri a on la quantitat de neu ja està prop d'un pam en alguns trams i ja empipa una mica més.

Des de la carena dels Rasos, comencem anar un altre cop al trote, primer pla i després baixada forta patinant com a besties. A mitja baixada el Isma i el Quim ja tiren pel recorregut de la mitja i nosaltres seguim avall. Connectem amb la pista a Peguera i travessem els grans prats, ara ja sense neu quasi. Aviat estem ja encarant la pujada a la Gallina Pelada. El primer tram de corriol és molt maco i el fem tot corrent de pla, després ja toca pujada potent. Tenim seriosos dubtes sobre l'estat del tram de roca final, dubtes que es confirmen al arrivar-hi, ja que està impracticable amb un mínim de seguretat: una fina capa de glaç i neu ho recobreix tot. Decidim tirar enrere malgrat ser ja tant a prop del cim. Baixada tècnica i a sac, per on hem pujat i en poca estona estem un altre cop a la pista, anem direcció Peguera per tal de connectar amb la resta del recorregut 'original', passem Peguera per repostar a la Font de Cal Coix, lloc que coincideix amb un dels controls de la marató. 

El dia s'ha tapat quelcom i fa més fred, tornem a Peguera i ataquem la exigent pujada per la Baga de Peguera, son 400 metres de desnivell que en semblen mil ! Les cames ja demanen pietat, però el camí no dona treva, sense fer cap llaçada s'enfila ràpid amunt. A la part alta torna ha haver-hi força neu i al pas pel cim ni parem. Baixada hiper-patinosqui i després el regalet final de la pujada per l'antiga pista d'esquí, de pendent moderat, però que ara ja sembla molt tieso. Des de la carena ja connectem amb la baixada que fem primer per una part tècnica i força nevada i després la llarga pista i algun corriol que baixem corrents a un ritme alt, pel mig marca el quilòmetre 30, uff, amb la tralla que portem i encara en queden 12 !

Però trobo que aquests es fan força bé, tot l'estona avall fins al càmping i després tot seguit encarem la darrera pujada a Queralt, aquesta pujada no la coneixia i puja força dreta per un tram força xulo, després segueix un flanqueix pla per un corriol magnific però que ja se'm fa llarg. Sembla que hi som, però... De Queralt a Berga t'ho has de guanyar encara, escales, pedrots, escales, més pedrots, més escales i al final el Passeig de l'industria a on tanquem una magnífica volta de 42 km i 5420 metres de desnivell acumulat.

Malgrat no fer Ensija, la distància ha sortit igualment de marató i sols hem estalviat uns 250 metres de desnivell. El Lluís, que per cert està mooolt fort, em va demanar just a la Baga de Peguera si al final faria la marató, no vaig dir res, però per dintre vaig pensar... em sembla que no, al cap d'una hora corrents a la baixada vaig pensar potser sí... i ara a casa penso... probablement. Perquè la memòria es tant efímera i selectiva ?

Va estar un plaer fer aquest llarg recorregut al costat del Lluís, l'Albert i el Pep-Lluís, bona gent i grans atletes-muntanyers, molt forts tots.

Podeu veure una amplia ressenya de la sortida, incloent dos excel·lents videos al blog del LLuís

Ahir vaig rebre el SMS que confirmava la meva inscripció a la Ulta Trail La Tramuntana, ja estic dintre !, ara el problema és que queda menys de tres mesos i tinc la feina a mig fer.

Ahir també vaig fer 8 kilòmetres a ritme alt i em va anar bé o molt bé, falta fons encara però vaig quedar ben content, el principi del fi de la ditxosa lesió ? Espero que sí.

Sí un cop més, el segon aquest any. Amb tota la família havíem quedat per anar a passar el dia a Pla Traver, el meu cunyat feia molts anys que no hi havia estat, volia anar-hi i era una bona excusa per menjar uns entrepans tots plegats en aquest lloc magnífic. O sigui que pugem a Siuret els meus germans, nebots i el meu pare. Anar a Siuret sempre te quelcom d'especial per a mi, és un lloc que m'estimo i em recorda alguns bons dinars fets fa moooolts anys a Can Cirera, la llar d'uns coneguts de Manlleu. També recordo que fa uns quinze anys vaig pujar-hi amb esquís des de Vidrà, acompanyat del meu bon amic Eduard i després d'una gran nevada.

Poc abans del coll deixem el cotxe, fa una boira de ca l'ampla i vent, o sigui d'entrada un ambient poc agradable. Avui també ens acompanya en George, el gos de tura de la meva germana i un regal pels meus fills. Arrivem a la casa i tot seguit travessem els prats per la part alta, a continuació enfilem prats amunt encara amb molta boira. Més amunt el sol despunta una mica i decidim parar a dinar sota un magnífic faig.

Des d'aquí veiem ben clara tota la Plana d'en Bas, que está sota un bon sol. Després de menjar fem un petit referèndum i els nanos i algun adult (be tots !) diuen que no volen fer cim, o sigui que em veig obligat a treure la meva arma secreta: uns pantalons curts i una samarreta de córrer. Com que ja em coneixen no s'alteren gaire i així doncs surto corrents cap al cim, tot dient que ja els atraparé.

Poc després d'on hem dinat, entro a la zona dels prats alts. Ara ja fa un sol perfecte, però tot i així porto guants, l'aire es ben fred. Correr per aquests prats, amb aquesta llum i a aquesta hora de la tarda és un gran plaer. Hi ha algun repetxó però que cal apretar. Travesso el filat i segueixo per la carena amb unes vistes que cau la baba, es veu fins ben lluny avui. El tram final com sempre molt dur i caminant. Dalt del cim sols hi ha una parella resguardada darrera el piló.

Si m'estimo Siuret, encara més el Puigsacalm ! Els cinc minuts a dalt es fan curts, baixo a sac desfent el camí i els atrapo ja aprop de la casa de Pla Traver. Han estat 40 minutets molt ben aprofitats i que tanquen de forma perfecte aquests darrers quatre dies de festa.

A finals d'Agost, amb el Marcel, teníem tres dies per 'gastar' a muntanya i no sabíem gaire que fer-ne. El temps estava molt inestable i ens feia ballar a cada hora entre anar als Ports o a Ordesa, o sigui que hi havien idees ben extremes. Al final, decisió salomònica, anem a la Cerdanya i si peta el temps estem més aprop de casa.

Aleshores recordo que han creat recentment una nova ruta anomenada Ruta dels Estanys Amagats i decidim treure-hi el cap a veure com pinta. Divendres dormim a Queixans, posem el despertador dora, però està núvol i plovent una mica, a les 9 hores està encara pitjor... Anem a fer un mos a Puigcerdà i poc després d'arribar descarrega una tempesta potent, aigua, aigua, llamps, llamps i trons. Al final del matí sembla que aclareix una mica i pugem a Malniu a tantejar el temps i a veure de que va això dels Estanys Amagats.

Pel que sembla l'ha fet molt poca gent ja que no saben gaire com va la mecànica, malgrat que el guarda es també el dels Cortals de l'Ingla i té experiència amb la Cavalls del Vent..., almenys fa un mes ens va marcar el pas a nosaltres... Bé, total, son 73 km sense fer dreceres per a la opció corredors, i uns 3.500m acumulats, va per trams que ja coneixem, però bé... com que estem allà, el dia ha aclarit força i malgrat la hora (son les dues), diem que sortim ja ! I tots correm-hi, ell a fer tràmits i nosaltres a fer motxilla.

La intenció d'entrada es fer Sub24, que encara no s'ha fet mai ens diuen. A les 14:30 sortim a fer el tram nord, una cavalcada de 33 km fins al Refugi dels Estanys de la Pera. Si volem ser-hi a sopar hem de fer-ho amb set hores, o sigui hem d'anar molt a la idea.

Sortim pitant, anem a molt bon ritme, trotant una mica allà a on es pot. En una hora estem a Engorgs, lloc que no coneixia i resulta ser un circ molt guapo, saltem la carena per la Portella d’Engorgs i a sac avall fins la cabana dels Esparvers, en 2:30 hi som. Paradeta i amunt per Vallcivera, lloc que ja coneixia de la recent Marxa del Cap de Rec, passem el port en una hora i paradeta al Refugi de l'Illa. El refugi estar a petar de gent, malgrat no estar guardat. Seguim trotant avall per la magnifica vall del Madriu, hem de apretar per ser a sopar ! sols falten un parell de hores per fer-se fosc. A mitja vall, (no s'acaba mai !) ens desviem cap a la Collada de la Maiana, tram que no coneixia i que em va sorprendre gratament, sobretot el tram del coll, espectacular amb el capvespre, ens trobem bé i apretem tot el que podem. Aquí s'acaben les marques i a buscar-se la vida, girem a l'esquerra en un pal, després del coll i ens surt rodó, mantenim nivell fins a sota el Collet de Sant Vicenç, aquí faig un truc al guarda dels Estanys i li encomano sopar per dos que en mitja hora hi serem !, obrim els frontals al arribar al coll i cap avall fa baixada !

Al refugi ens espera un sopar magnífic, tres plats molt complerts i postres, uff ! Perfecte. Ens canviem de roba, i després d'una hora decidim seguir endavant i provar el Sub24 que es veu molt factible.

Baixem pel GR que conec bé. Plou una miqueta però no molesta massa, aquest tram decidim tallar directes cap a Cap de Rec i saltar-nos la variant turística del mapa. Arribem a cap de Rec a les 0:30, està tot tancat, sense res per marcar ni aigua...una mica cutre aquesta gent malgrat que des de Malniu els van avisar que hi passàvem de nit. Fa una nit molt calorosa i ens tornem a posar roba de curt. El següent tram sort que el coneixia perquè hi ha una zona de prats perdedora, malgrat les marques molt velles del GR i ni una de la de la ruta (punts blaus), Arrivem sense problemes a Viliella a la 1:30, portem 11 hores i això te bona pinta.

Però... volem tallar aquí també un dels trams turístics per la carretera que du al poble, i per fer-ho seguim una miserable marca blava des de el poble i un trencall a pèl a on ens emboliquem en un flanqueig interminable i embrossat que ens porta amunt Vall de la Llosa, o sigui que fatal, fatal. Comencem a perdre temps miserablement i al final hem d'acabar fent el tram turístic fins al Moli, que aquestes hores de la matinada no te ben res de turístic, us ben assegur-ho. Total que de Vilella a Talltendre tardem la friolera de 4:30 hores ! Incloent una paradeta a  Coborriu de la Llosa  per decidir que fèiem, ja que plovia més fort. i paradetes per esbrinar el truco de trams super llargs sense un miserable senyal. O sigui que el bon temps que portàvem se'n va en orris. A Cal Pere Sidro trobem aigua apunt  i el marcador, gràcies companys !! Es fa de dia al arribar a Ordèn. S'agraeix la llum natural un altre cop i apretem el que podem fins a Éller, corrent alguns trams. Ara ja va tot per pista i amb poc interès pel meu gust. Des de Eller intentem seguir el camí original que marca al mapa i un altre cop fiasco, una merda camí, embrossat,  sense marcar i gens clar, al final tallem cap a la pista i seguim així fins Meranges. Ja anem tocadets aquí i ens queda la pujada a Malniu. Fem unes pastes i unes patates roses a Meranges que ens deixen bastant aprofitables i amb ganes guanyem el fort desnivell amb embolicada de regal un altre cop, tot a pèl, ni una marca. Al final tanquem la volta amb 19:45, un temps molt, molt millorable. Crec que sense córrer massa es pot tancar amb unes 15 o 16 hores ben bé.

La ruta es molt interessant en la seva part nord, just el tram Malniu -- Estanys de la Pera, la resta es quasi tot per pista, poc interessant segons el meu gust i si t'enganxa el sol, de ben segur pots quedar ben rostit en aquest llarg tram pel vessant sud i amb pocs arbres.

Tot plegat cal dir que a la ruta li falta madurar i molt, en quan a assistència i marcatges. Nosaltres crec que som dels que normalment ens espavilen força bé sense marques, però en aquest cas crec que s'han passat tres pobles, i mai millor dit !

Bé, un altre al sac, i quin una ! Era la primera edició i s'hi han lluit, bon ambient, organització impecable i un recorregut 'durillo', 'durillo'.

D'entrada dir que de segur que ha estat el meu pic de temporada, m'ha sortit amb 9:06 hores i he corregut quasi 30 kilòmetres. La pujada al Coll de Sant Vicenç de segur que esdevindrà mítica, 1.400 m positius d'una tacada quan ja portes 32 kilòmetres, quina trinxada !

El tema va començar ben dora, a les cinc del matí amb trobo amb la resta de marxaires que estan al Hotel Mirador de Lles. La gent de www.corredors.cat amablement em pujarà cap al refugi, cal agrair especialment a la Mari Pau que m'ho poses fàcil i així evitar que la meva dona m'hagues d'acompanyar tant dora.

A les sis menys algo fa força fresca a 2.000 metres i tot just el dia despunta. A la hora en punt es dona la sortida y una bona colla sortim corrents avall cap a Viliella, és tot baixada, i sense parar de córrer en mitja hora fem els primers quatre kilòmetres i pico. Al poble encara hi ha les llums enceses i un primer avituallament em permet veure a tope, convé actuar amb previsió, el dia està força tapat i mai se sap, potser surt el sol i.. a patir. Segueixo corrent en lleugera baixada durant alguns kilòmetres i a partir del Molí del Salt, comença ja a pujar, desplego els pals i començo a combinar caminar de presa i córrer en pla, m'animo en algun tram i corro també en pujades lleugeres. De moment vaig en zona 'friki'.

El paisatge s'endinsa per la llarga vall de la Llosa, resseguint un torrent molt maco. En una hora arribo al següent control, que és Pla Xuïxirà, he anat molt bé, 8 kilòmetres i pico i quelcom més de 500 m de desnivell. Paro un segon a veure Aquarios i tiro cap amunt ben de pressa, aquí ja caminem, però també correm algun tram cap a l'entrada de la Vallcivera. El camí omença a pujar més decididament, encara que fa algun tram a on correm amb lleugera pujada. M'enganxo darrera un parell de màquines i no els deixo, em costa seguir-los, però fins ben bé dalt el Port de Vallcibera els tinc controlats. La rampa final del port, molt forta. Sols aplanar-se una mica ja surten corrents, quins tios, no afluixen mai ? I jo al darrera, corrents per entre mig dels bonics estanys cap al refugi de l'Illa ja a Andorra.

El refugi em porta molts records, aquí vaig estar-hi un hivern de fa 22 anys ! amb el meu bon amic Ramon Salvador que al '86 moriria a Núria en accident de muntanya.

Agafo quelcom de menjà i segueixo avall, ara corrents ja tota l'estona, la baixada es de uns 12 kilòmetres per la magnífica Vall del Madriu, declarada patrimoni mundial per la UNESCO. Son quasi 1.500 metres de desnivell negatiu que es fan llarguíssims, alguna estona paro de trotar i miro al voltant, pics de granet, un bosc magnific i aigua a dojo als torrents. La travessa a la dreta cap Engolasters es una mica rotllo, molts caos de blocs i el cos ja comença a estar cansat. Quan veig les Escaldes paro un moment un  truco a la familia per dir-los que no cal que em facin el avituallament  ja que vaig una hora avançat sobre el previst, son les 10 hores i ja estic quasi a l'àrea de pícnic. Arribo bastant tocat, porto quasi 30 kilòmetres en quatre hores i aprofito per menjar un bon entrepà de formatge i veure molta coca-cola.

Faig estiraments i per les converses de la gent que hi ha sembla que estic en el nucli dur de fieras, o sigui que estic decolocat i alguna mesura correctora hi haurà, ui, ui quina por. Vaig mes o menys el 20-25. Sense acabar l'entrepà i el plàtan tiro ja avall caminant, abans que em refredi. El camí es super empinat i de mal fer, l'entrepà m'ha costat molt de baixar, tinc la boca força seca malgrat veure. Al arribar a la carretera de la Comella segueixo baixant caminant i miro de mentalitzar-me pel que ve, ja conec la primera part i ser que és dreta i en l'estat de força cansament cal mentalitzar-se molt, vaix fent la digestió y quan es l'hora de començar la pujada vaig a pas força tranquil i apuradet, això sí, lento pero sin pausa, puja i puja fort pel camí empedrat i em comença a passar algú, jo vaig fent molt concentrat, vaig sol i per tant m'he d'animar jo mateix.

Al trencall de Ràmio aprofito per parar i omplir aigua del riu, tot i estar el cel tapat (gràcies a deu) fa força xafogor i es preveu una pujada duríssima. Ataco la pujada pel bosc a pas molt tranquil però constant, deu n'hi do quina trinxada, suo com un porc i em cauen les gotes a raig. Poc a poc vaig guanyant desnivell, paro molta atenció a les cames perquè no hi hagi cap col·lapse ni pajara.

Tot plegats seran 1.400 metres de pujada de una sola tirada, o sigui que cuidadin, quan porto uns 600 m em començo a animar una mica, em trobo un pel mes lleuger. Poc després es comença a obrir el bosc i intueixo ja el flanqueig cap al refugi, veig alguna 'petada', de gent amb les cames amb rampes... ui quina por. El tram final cap al refugi de Perafita ja és fa millor, em passa la segona noia que encara te ànims de trotar una mica, ufffff. Al refugi molt bon rotllo la gent, força menjar, aigua i em prenc un Power Gel i segueixo ràpidament cap al coll de Sant Vicenç que encar es veu força lluny.

Ara malgrat anar tocadet vaig una mica més lleuger, paro i parlo amb l'Alba i li dic que vaig avançat i que potser en menys de 10 hores ja hi seré a l'arribada. M'atrapa un noi amb qui fem una bona xerrada, es de Torelló i es un dels organitzadors de Pels Camins dels Matxos, em comenta que a la pujada se li cavalcava un quadricep i que ha patit una mica, bé a mi també em passa prop del coll però ho aconsegueixo controlar. Arribem al coll i baixem plegats corrent, sí ! encara puc córrer ! no ho entenc. Al refugi dels Estanys de la Pera més coca-cola i platano, sols falten 9 kilòmetres i miraré de córrer tot el que pogui, encara tinc forces, surto corrents avall pel GR fins tallar la pista a Cap de Rec, aquí m'atrapa la tercera noia, em poso al seu costat i correm plegats alguns kilòmetres per la pista, al final paro i camino una mica i la deixo anar, m'atrapa el nois de Torelló, que resulta ser el Xavier Aranda y el Ramon Comas y una noia, a partir d'aquí anem tots quatre plegats, corrents i caminant, aquest parell han estat al UTMB i son uns cracks pel que se, finalment fem el corriol final fins al refugi entrant jo amb 9:06, sense poguer baixar de les 9 hores però molt satisfet de l'horari.

El diumenge ens tornem a llevar dora, aquest cop ve el Carles i sortimde Joanetes mateix. Just quan es fa de dia comencem a tirar amuntseguint el GR2. Les primeres rampes dintre el bosc son brutals icaminem, més que correm. Aviat arrivem a una zona de prats oberts a onpodem correr, aquesta part conecta amb un altre tram de forta pendent ia continuació comença un llarg flanqueig molt bonic cap a Sant Miquelde Castelló.

Elbosc te molt bona pinta i es un tram molt agradable. No havia estatabans al santuari i la veritat es que és molt, molt recomanable. Totvoltat de gespa i amb un mirador excepcional cap a la plana d'en Bas iPirineu (el Canigó a tocar !). Com que es dora ens animem i decidimtirar fins la Coromina de Falgars, tot per prats, seguint els limitsd'aquest altiplà amb les cingleres que cauen sobre els Hostalets d'enBas.

Avui ens hem compromès a arrivar a les nou en punt aesmorçar, perque les noies també volen anar a correr. Axí donçs amb eltemps just, baixem directes i sense parar per un terreny super tècnic aon els tormells pateixen de valent. Tot plegat ens surten 13 kilometresdisfrutons, en quasi dues horetes.

Aquest cap de setmana feia un any de la primera sortida amb el Tolo per correr per Montserrat, així donçs decidim celebrar l'aniversari tornant-hi. Aquest cop però decidim pujar per el refugi d'Agulles. Arrivem al nou parking de Can Massana ben dora (8.00) i... està ple de cotxes ja ! Seran boletaires fanàtics o potser gent del refu ? Les primeres pujades son brutals, com sempre, i et deixen tocadet per la resta, correm forces trams i en alguns caminem (ràpid però...).

No veiem a ningú, tenim tota la muntanya per nosaltres mentres les agulles els hi comença a tocar el sol. Sembla que farà un bon dia, a la plana hi ha un bon mar de boires joganeres. Aviat passem per l'Agulla del Princep i tot seguit arrivem a Coll de Port. Com que anem dora decidim continuar a veure si podem arrivar al Montgrós. Seguim la carena i aviat arrivem a la Cova de les Pruneres, a on una familia completa sembla que hi ha passat la nit, ja que tots junts s'estan rentant les dents. Tot seguit toca la forta canal que mena al Coll de les Comes, no la recordava tant dreta, puja ben 'tiesa' tota de baix a dalt i sols afluixa just avans del collet.

Arrivem al coll anb el temps just i decidim deixar el Montgrós per una altre dia, ja que ens esperen dora a casa i no es qüestió de 'liarla'. Fem tota la baixada corrents, disfrutant com a indis, sobretot en el tram sota els Frares (baixem per la cara Nord) i aviat som al cotxe. Tot plegat un parell d'horetes amb parades turístiques incloses i uns 10 Km segons el GPS del Tolo.