A mitja setmana rebo una proposta amb 'nocturnidad y alevosía' per anar a fer la Rupit-Taradell. Divendres veig que estic ben recuperat de la Berga-Santpedor i dic síí ! Dissabte al vespre falla un dels components i el Luigi, que no es troba bé del tot, redefineix el pla ràpidament amb una logística més senzilla, i la veritat és que sona molt bé: Alta Garrotxa, en una zona que hi tinc comptes pendents: Sant Aniol, Bassegoda... i a més amb guia de 'lujo' !

A les set i escaig ja som a Sadernes. Fa fred però menys del que esperàvem, es presenta un dia radiant i cal aprofitar-ho. Sortim ja al trote per la pista cap al Castell Sespasa, lloc a on ja fa uns anyets venia sovint a esbarallar-me en les seves verticals parets. Aviat abandonem la pista i entrem en terreny nou per mi. Resseguim un corriol de ribera molt agradable per aquesta hora i a on es va creuant el riu contínuament.


Més endavant el riu s'engorga i el corriol es complica amb molta pedra extremadament llimada pels centenars d'anys de pas de persones i animals, pel pas dels 'fressadors de dreceres' com es diu en un entranyable article sobre Sant Aniol recuperat Déu sap on pel meu erudit company d'avui. Abandonem el nivell del riu per la dreta en una pujada molt mantinguda per un terreny de molt 'mala petja' que em fa tremolar al pensar en la baixada que farem més tard tot corrents.

El LLuís es coneix cada racó, topònim, muntanya i llegenda de la contrada, fet que fa molt amena la sortida. Des de Coll Roig ens tirem avall corrents per un corriol complicat que crec que sols coneix el Lluís i un parell de senglars. Al cap d'una estona recuperem un camí en una zona més humanitzada iniciant un llarg flanqueig per sota la vesant oest del Bassegoda de molt bon córrer i a on passem via. Ens desviem una mica fins l'esglesiola de la Mare de Déu de les Agulles, ben conservada i situada en un lloc ben feréstec.


A Coll de Riu veiem perfectament a tres cabirols a tocar el corriol que porta de forma molt vertical fins la escletxa del cim del Bassegoda. Pujada molt feixuga engalanada amb alguna grimpada fàcil. La part final és molt estètica, amb una grimpada equipada amb cadenes que porta directament al característic cim tabular. 


Per la posició que ocupa el cim (1.374 m) te una panoràmica increïble que s'accentua amb el dia tan clar que fa. El Golf de Roses i el mar a tocar, el Pirineu ben nevat i el Comanegre al nord-oest presidint la resta de la contrada i de segur que pròxim objectiu a la zona. La carena de Talaixa fins al cim del Comanegre té molt bona pinta.


Anem ja justos de temps i el Luigi posa el turbo i jo al darrera com puc, des de l'esceltxa sortim ja corrents i fem gairebé 1000 metres de desnivell a sac per un terreny en bona part molt tècnic i traïdor a on homologo definitivament el meu turmrell dret.

El tram del GR11 passant pel corral i el Mas del Principi és genial, un llarguíssim flanqueig amb repetjons a on no en perdonem ni un corrents, a Coll Roig el Lluís no para, agggg ! i segueix a ritme fort avall obligant-me a practicar veure del camel enmig del vertiginós descens. Al tram final els quàdriceps ens imploren pietat, però ja no val a badar i cal rematar el descens fins el riu d'una forma digne mentres em pregunto: I si el LLuís no arriba a estar 'fluixet' ? Ui quina por !


A la cruïlla decidim tirar cap a Sant Aniol, el camí es deixa fer força més bé i aviat som en aquest indret que sempre havia tingut ganes de visitar per moltes raons. Tenim la sort de que l'ermita està oberta i podem visitar la misteriosa cripta, amb un ambient propi de novela mitjaval.

Degut a les meves obligacions familiars, malauradament hem de deixar Talaixà i el Salt del Brull per un altre dia, tornem enrere a ritme força alt i ens plantem a l'hora convinguda a Sadernes, castigats despres de 26,4 kilòmetres, 1.380 m+, i 5:30 hores d'activitat non stop i amb la vista posada en una futura visita al cantó oest d'aquesta fantàstica Alta Garrotxa.