Bé, la segona edició ja la tenim aquí mateix, serà el proper diumenge 18 d'Octubre i ja fa uns dies que estan obertes les inscripcions. Podeu veure més detalls a la web de Viladordis http://www.viladordis.cat

Estem treballant fort perquè aquest any encara sigui millor malgrat la ditxosa crisis que afecta seriosament el tema del patrocini.

Us comento algunes novetats de la cursa.

• Aquest any SÍ, hi haurà pitralls.
  
  
• El recorregut llarg serà sols per la cursa, els caminaires tindran un recorregut més curt d'uns 16 km.
  
  
• La cursa s'allargarà segurament fins als 25 km i així evitarà el darrer tram de pista, guanyant uns corriols guapos. El desnivell queda igual. (Sí, en soc culpable !)
  
  
• El marcatge millorarà en els trams més salvatges, sí, en aquells rostolls malparits d'allà dalt que tant us varen agradar :)
  
  
• L'horari d'inici s'ha marcat en plan 'senyor', les deu del matí !! Així pot vindre gent poc matinera de fora del Bages i fins i tot de fora de Catalunya !!
  
  
• Hem ajustat els preus, aquest any son 13 € independentment de si esteu federats o no.
  
  
• Recordeu que paralellament hi ha una caminada de 16 km, ideal per convèncer a la família perquè us acompanyi a la cursa.  

O sigui que espero que us engresqueu i vingueu a fruir de un trosset del Bages més muntanyenc !

Torno el dimecres a la Barraques de Vinya, aquest cop invitat per l'Albert i el Marc que la tenien ja planificada. El Marc no l'ha fet mai i l'interessa conèixer el recorregut. Sembla que la tarda aguantarà malgrat estar molt tapat. Per mi és una prova de foc pel dit del peu de cara a Matxos la setmana que ve.

Fem la volta a bon ritme, però parant a diferents llocs per anar comentant el recorregut. Prop de l'inici em faig una bona torçada al turmell dret (que tauper que estic darrerament, mare meva !).

Avui les rieres baixen fortes i malgrat això els embolico en la variant del riu, que es força més interessant que l'original i que ens porta, com no, aigua per un tub, tot plegat molt divertit, com nens petits.


El Marc és també un bon fanàtic de la muntanya i la conversa és molt agradable tota l'estona. A la part final també els embolico per una variant d'arribada, que tal com ja suposava, em confirmen com més interessant que l'original. O sigui que quasi tenim recorregut tancat per l'edició d'enguany, el proper setembre en una data que definirem aviat.

Al final ens surten 25 km amb 850m+ i 2:55. Podeu veure el recorregut i descarregar el track des de el blog de l'Albert.

Ara sols toca repòs del tot fins el dia 19 d'Abril per Matxos i esperar que el dit i el turmell puguin estar finillos, tot plegat molt justet, però possible.

Aquest dissabte passat al migdia vaig fer la Barraques de Vinya tot solet, m'ho vaig passar d'allò més bé. És d'aquelles sortides que vas al teu aire, concentrat, amb un ritme a la teva mida i en aquest cas amb un solet genial que al final punyia de valent.

Encara no l'havia fet mai corrent i em va semblar una volta força ferma malgrat el poc desnivell. En total vaig estar-hi 2:35, o sigui que em vaig esprémer una mica. Em van sortir quasi 24 kilòmetres i sorpresa ! sols 700 m justos de desnivell positiu en comptes dels 1.000 anunciats l'any passat. (al final es va fer a ojímetro, no ho digueu a ningu !)

Els corriols estaven en perfecte estat, fet que espero faci més fàcil la preparació de la pròxima edició. Enguany ja hem fet la primera reunió i per tant el projecte tira endavant amb forces novetats a la cartera, ja aniré informant.

Hi ha gent que m'ha demanat a vegades el track i per tant aprofito i deixo el 'track' oficial d'aquest cap de setmana, que fins ara no existia, i adjunto també el mapa.

Recorregut. Veure el recorregut en un mapa més gran

Aquest divendres tarda continuo amb la descoberta del nord de la Serra de l'Obac. M'escapo amb el temps molt just, dues hores abans de fer-se fosc. Em dona marge però per descobrir dins del que s'anomena Valls del Montcau, la connexió via corriol entre Rocafort i el Puig de La Bauma, tram molt interessant que faig caminant tot estrenant les plantilles. La tarda s'aclareix força i un sol una mica esmorteït em regala un final de dia molt agradable. En total quasi 10 km resseguint principalment la Serra de Coma d'en Bou.

Un cop conegut aquest tram ja tinc controlat gairebé del tot una possible volta que ha se ser molt interessant Viladordis - Sant Esteve - Rocafort - Mura - Montcau - La Mola - Hostal de la Barata - Camí Ral - Vallhonesta - Pont de Vilomara - Viladordis. En total uns 50 km que ja tinc marcats al mapa amb més de un 90% de corriols.

Tot baixant he descobert un corriol recuperat de fa poc i mal marcat que indicava Cami a Mura, caldrà tornar un altre dia per veure si encara és millor opció que la d'avui.

Las plantilles molt bé d'entrada, m'he atrevit i tot a anar una mica al trote de tornada. Llògicament en aquest dia i aquesta zona ni una sola ànima a la muntanya.

Inici d'any completant uns dels projectes que tenia en cartera i que em motivaven molt: La doble integral a Montserrat, o sigui Can Massana - Collbató - Can Massana. L'integral ja l'havia fet forces cops, resseguint sempre la complexe vessant sud de la muntanya i tancant el recorregut a Collbató. L'idea en aquest cas era fer la volta completa al massís travessant-lo en ambdós direccions, anar per la banda sud i tornar per el vessant nord, sempre per corriol.

Tinc la sort de poder engrescar a un parell de 'pirats' més que tenen ganes de marxa, el Carles i l'Albert s'hi apunten incondicionalment, perfecte ! Com que el dia és molt curt quedem divendres d'hora ja que calculem estar-hi al voltant d'unes 8 hores.

A les 7 del matí ens trobem a Can Massana. Mentre ens equipem comentem en quines condicions pot estar la muntanya, ja que les darreres nevades i pluges segur que ho faran una mica més difícil tot plegat, a més a més la part alta està plena de boira i comencen a caure gotes... No hi donem més voltes i sortim amunt amb frontals, comencem tranquils amb poc trote ja que queda molta feina per davant.

La muntanya ben aviat es mostra plena d'aigua, fang i algun arbre caigut, però es deixa fer força bé. Anem a l'idea i aviat som a Coll de Port a on comença ha haver-hi una mica de llum de dia. Un ritme viu ens porta al Coll de les Comes amb una amplia vista del massís i des de on podem certificar que avui serà un dia molt gris i humit. El plugim no para, però no molesta massa, per sort no fa fred.

Les baixades per roca estan molt lliscants i cal anar amb cura, tots llepem terra en algun moment. Fem el cim del Montgrós com marca la tradició malgrat que la vista des de dalt és nul.la amb l'espesa boira.

A l'alçada del Camell de Sant Jeroni unes simpàtiques cabres ens saluden a la vegada que el camí millora i podem començar a avançar més ràpid. Per donar idea del terreny en que ens movem i com està, l'Albert canta un parcial gloriós: el darrer kilòmetre ens ha costat 43 minuts ! Uaaau, quines màquines !, calculem recuperar temps en algun tram més endavant perquè sinó ens cantaran els puputs !

Arribo al coll de les Pinasses després de la forta pujada i tiro a l'esquerra sense parar, no deixo lloc al dubte, cal fer el cim de Sant Jeroni per fer la volta més autèntica. Avui no hi ha ningú, tot un luxe, tenim tota la muntanya per nosaltres ja que l'esllavissada de roques de fa una setmana a Degotalls ha deixat el Monestir incomunicat des de fa dies.

Des de el cim comença la vertiginosa baixada fins Collbató non-stop. A bon ritme i sense parar passem per Sant Joan, connectem amb el tècnic camí de les Bateries i finalment decidim amb plan 'durillos' baixar per la drecera del Fra Garí malgrat estar tot moll i seguir plovisquejant. Sorprenentment l'empinada drecera es deixa fer força bé i aviat estem a Collbató fent una coca-cola al xiringuito de les Coves. 

Deu minutets i escaix de parada i tirem amunt cap a Sant Miquel, 500 metres de desnivell continuat ens esperem i no es qüestió de apalancar-nos, anem xops i agafem fred ràpidament.

Correm a bon pas en un dels trams més macos de la volta, el camí de les Coves fins l'inici del Torrent del Forat. Pugem a un ritme molt viu, fet que ens fa tenir confiança en poder completar la volta sense contratemps. Al arribar a Sant Miquel el Carles ens diu que ja en te prou i que es quedarà al Monestir tal com ja tenia previst, tornarà amb l'aeri i el tren. Amb l'Albert ens avancem a omplir aigua a la font del Monestir, allà el Carles ens atrapa i ens acomiadem, portem uns 21 km i 1.800 metres positius de desnivell.

Fem un altre gel i tot seguit encarem les escales de Sant Benet, ens trobem amb força i pugem a un ritme alt, m'ho paso pipa, sabem que des de dalt a Sant Benet la feina més gruixuda estarà feta.

És un fet insòlit recórrer aquests paranys sense veure ni una sola ànima, això fa el moment més autèntic. Finalment assolim el Pla de la Trinitat, entrada a Montserrat Nord del recorregut. El camí de l'Arrel és sens dubte el tram reina de la volta, son molts kilòmetres de corriol ideal per córrer, sempre sota la imponent muralla nord, Flautats, Cavall, Diables, Patriarques, Aeri i Serrat del Moro és succeïxen un darrera l'altre a la nostra esquerra, envoltats de bromes, sens dubte un dels grans moments de la travessa.

A l'alçada de Santa Cecília seguim pel GR-172, aquest tram fins Can Massana era l'únic que desconeixia, pensava que era un camí tranquilet per sobre la carretera, quelcom que l'Albert, que el coneixia en part, ja s'havia encarregat de desmentir, o sigui que l'agafem amb molt de respecte i sort d'això !

És un final de volta molt ferm, que et fa donar el millor de tu ben bé fins gairebé l'arribada. Puja i baixa contínuament, és feréstec en molts trams i la carretera ni ensumar-la, i en algun cas, com en la connexió amb el camí del Coll del Migdia, arriba a superar fins 150 metres de desnivell, o sigui que malgrat poder córrer en forces trams hi ha alguns forts dents de serra que ens exprimeixen de valent.

Aquí tots dos acusem ja el cansament muscular, els quàdriceps ens demanen pietat, però no els hi fem gaire cas, no amenacen rampes, i tenim ja ganes de tancar el cercle. Apretem a tope fins la Cadireta d'Agulles, el terreny es suavitza i ens porta a continuació en forta baixada fins Can Massana tot completant una magnífica volta de 31 km i 2.530m positius en 7:30 hores.

Post Data

I ara farem com a les pelis, que se'n va fer de...

• El Carles va aconseguir enllaçar magistralment aeri i tren i a les dues ja tenia a la sogra omplint-li el plat a taula, sens dubte el més eixerit dels tres.
  
  
• L'Albert va aconseguir arribar a una hora decent a casa per preparar les vacances familiars a Andorra.
  
  
• I jo mateix, bé... em fa vergonya dir-ho però vaig baixar a Manresa amb una gana terrible i amb ganes de menjar quelcom guarro, guarro, jo no volia, però... no vaig resistir i vaig passar pel McDonalds a fotrem tres big-algo, patates de luxe guarripeg i la cola corresponent. Déu meu que bé m'ho vaig passar infringit la llei de la meva dieta sana i equilibrada.

Recorregut. Veure el recorregut en un mapa més gran

Berga-Santpedor  55 km | 2.670 m acumulats

Després d'una setmana molt fluixeta (10 km) per culpa del final del refredat i de les meves cervicals (Sí, soc un pupes, ja ho sé), el cap de setmana es presentava incert. Tot i els dubtes, diumenge a les 6 del matí ja estàvem a Santpedor per pujar amb autocar cap a Berga. Aquest any érem una bona colla, començant per l'Alba, que va fanàtica i volia tastar tirada llarga, també ve el Carles i la seva dona, l'Ana, el Marcel, el Xavier i un company del Marcel, el David. O sigui que a l'autocar ens posem ben bé al final, en zona folloneros, encara que més aviat la gent dormita...

Un cop a Berga i per culpa d'uns problemes amb les inscripcions sortim tota la colla tard, però com que és una prova que es cronometra perfectament amb codi de barres, cap problema. De fet encara millor ja que així fem poc tros de fosc. Avui hi ha diferents estratègies, l'Alba vol provar de fer els 17 km fins Casserres corrents, jo l'acompanyaré i després veuré que faig, el Carles i l'Ana aniran combinant correr-caminar, el David surt a sac, és un fiera que ja l'ha fet ja amb 5:30, i el Marcel i el Xavier van corrents just davant nostre en plan de passar força via.

Agafem un ritme còmode i sols caminem a les pujades més fortes, la resta a un trote força alegre. El tram de Berga a Caserres és el més maco segons el meu parer i és a on hi ha més quantitat de corriols, sense arribar mai a ser tècnic, molt còmode. En un moment donat l'Alba em demana. - Que portem, 7 kilòmetres ? Jo dic, no !, 11 kilòmetres ja, o sigui que ja has superat la barrera dels 10 km, felicitats ! Aquest tram és molt agradable i passa ràpid, a estones coincidim amb el Marcel i el Xavier, i prop de Casserres ells ja tiren força més endavant. Finalment arribem al poble i l'Alba no s'ho creu, 17 km i 2 hores justes de trail sense problemes, perfecte !


A partir de Casserres tiro sol, em veig bé i amb forces per apretar. L'Alba espera el Carles i l'Ana, aniran plegats caminant fins Viver a on les noies tenen un cotxe per tornar a casa despres de fer 'sols' els primers 30 km de la cursa. Faig un truc al Marcel i em diu que han anat menjant la botifarra tranquil.lament tot caminant i que aviat els atraparé, i un be negre ! És un picat, i ell i el Xavier diguem que han fet una sobretaula curta i estan tirant fort, jo la botifarra ni veure-la. Em costa la friolera de 8 kilòmetres atrapar-los, tot i que vaig a un ritme alt, tot passant forces corredors. El tram de la riera amb el corriol a vora d'aigua és un altre part del recorregut a destacar sens dubte, genial. Vaig a pinyó i m'ho passo pipa.

Els atrapo a les fortes pujades abans de Viver, fem un tram plegats, però com que ja venia enbalat, aviat em desmarco en la forta pujada final a Viver tot dient que ens veiem al control. Just quan el terreny s'aplana em trobo al David que va tranquillament caminant. Eeeep que ha passat ? Em diu que esta literalment fos, trencat... Em sap greu, segueixo al meu ritme i arribo a Viver (Km 29). Reposto a conciència i estiro, però sense perdre massa temps, quan arriben els companys jo ja estic sortint i aquí ens separem definitivament.

Faig el fort desnivell final fins al cap de la serra i connecto amb la llarguíssima i una mica pesada pista fins Sant Cugat. Com que se el que ve, m'endollo al MP3 i començo amb algunes peces amb força marxa, genial ! La musica em porta a un ritme alt que puc mantenir, sembla que funciona l'invent ! Mai corro amb música. En aquest tram d'uns 9 km vaig molt sol, passo a dos o tres corredors, un dels quals, que ja sols camina, em dona l'anècdota del dia: el passo i al cap de dos o tres km de pujada em passa un jeep i en baixa al tio tot dient: - Ha estat fàcil aquest tros. I es posa a córrer al meu costat just quan comença la baixada !, sort que va força petat i el deixo enrere aviat, quin morro !

A Sant Cugat (Km 38) pràcticament no paro, Vilaredes està aprop i prefereixo tirar després de tastar una mica de meló bonissim. Em trobo molt bé, excepte els isquios que m'estan fent una mica la punyeta, la resta fins al següent control, de pur tràmit, fins al mític Km 42. El dia segueix mig emboirat, proporcionant una temperatura ideal per córrer.

A Vilaredes omplo el bidonet i amunt !, l'objectiu de les 6 hores ja el veig difícil, però potser..6:15 ? La llarga pujada a la torre de Castellnou fa pupa a aquestes alçades. Puc córrer bona part i passo a cinc o sis corredors més fins que finalment arriba l'esperada baixada per pista, que curiosament és una de les més tècniques, plena de rocs en la part final just abans de Castellnou.

A Castellnou faig estiraments de isquios i menjo uns talls de taronja, i... avall corrents. El tram després de la carretera és criminal, un fals pla molt llarg i tope 'killer' que fa mal a aquestes alçades. Kilòmetre 51, s'ha acabat el calvari, baixada i força pla fins al final, recorro al bonic nucli antic de Santpedor i entro a la plaça amb molta gent animant i tancant el circuit en 6:18. Supercontent i força sencer malgrat els darrers dos kilòmetres que m'he pres molt a pit i a on he patit de valent.

Quedo en la posició 17, just al costat de la Marta Roca, el Josep Artiguas, la Xesca Sala..., quelcom que em dona encara més moral i em satisfà especialment despres d'aquests darrers dies de dubtes. El Marcel tanca el circuit en 7:06, i li fem una gran ovació quan arriba, molt bon temps vist el poquissim que entrena, el Xavier el segueix una mitja hora més tard. El Carles fa el tram de Viver-Santpedor corrents en 3:15, molt bon temps també, felicitats a tots ! Ha estat una cursa ben divertida.

Dit i fet. Dilluns passat, tal com comentava en l’anterior entrada, em vaig engrescar amb el tema del PR129 a la zona de Sant Julià de Cerdanyola, al Catllaràs. Així doncs el passat dissabte m’hi vaig acostar. Vaig anar-hi tot sol i com que tenia el temps limitat vaig decidir tastar un tros del recorregut, però sortint des de Malanyeu, tot fent al complert la Serra del Mill.

A trenc d’alba arribo a Malanyeu desprès de passar algun boletaire matiner a la costeruda carretera d’accés al poble. Fa un dia gris i ple de boira als cims.

La primera part del recorregut va per pista i la conec força bé de quan venia a escalar aquí, fa molts anys enrere. Vaig al trote lleuger fins sota l’Estimbador, un penyasegat amb un conjunt de faigs monumentals al peu, lloc molt interessant i espectacular. Poc després la pista puja forta i passo a ca-co. Aviat entro en corriol per la solana de la Serra del Mill.

El camí no te ni una marca i es molt xulo, intento trobar la pujada directa a la Collada del Tosquer, però no hi ha manera, pujo i baixo varis cops i al final tiro un altre cop amunt pel cami de Falgars, poc marcat i amb balconets amb molt bona vista.

A la carena de la Serra del MIll, connecto ja amb el PR i tiro en direcció oest per uns amplis prats de carena, un tram molt disfruton que desenvoca en una cresteta calcària que ja no em deixarà quasi fins al Mal Pas. El tram es força entretingut, laberíntic a voltes i fins i tot una mica aeri en algun punt, així doncs em maleeixo una mica perquè és un terreny força arriscat pel meu tendre turmell. Aquí tal com em deia el Joan, de correr, res de res.

Abans d’arribar al Mal Pas les vistes sobre el Cingle de la Rota son espectaculars i la boira per sort disimula la central tèrmica de Cercs. La tornada la faig pel Mal Pas, tram molt interessant i salvatge pel peu de la cinglera que porta a la Creueta, lloc que malgrat la tosca creu de fusta sembla que no es gaire popular.

La baixada segueix per una zona de bosc fantàstica que desemboca a la Solaneta, el tram final l'improviso ja fora del PR tot recordant la baixada de la paret del Devesó que seguiem ara ja fa 15 anys quan equipavem la via Stoc de Coc.

Tot plegat surten 12 km muntanyeros en una volta molt interessant. Poc abans d’arribar a Malanyeu m’ha trucat l’Alba dient que a Manresa plovia, o sigui que la sortida en bici amb els nens no podrà ser, així que dic que m’agafo prorroga.

Esmorzo com un senyor a Ca l’Anglada (Malanyeu) i decideixo anar fins La Nou per la petita carretera que uneix els dos nuclis. Vull controlar la zona d’Espades que connecta la cinglera de la Tor amb el Sobrepuny. Quan aparco el cotxe està plovent a sac, però la motivació sembla que actua d’impermeable, o sigui que tiro amunt encara que aviat estic ben xop, però ni cas, és agradable ja que no fa gens de fred.

Pujo fin al casalot de les Espades i no m’en surto per trobar el corriol que travessa l’esmolada cresta de les Espades per la part de dalt, com a compensació vaig fins l’inici de la pujada al Sobrepuny pel nord.

Tot plegat 5 km adicionals que m’ajuden a tancar una matinal per xupar-hi els dits.

A la tarda, ben dinat porto al Oriol a cataquesi a Viladordis (Manresa), i mentres ens ‘esperem’ a que sorti, fem 6 kilmetrets més força muntanyers amb el Tolo. Aguanto bé i tanco un dia molt complert de 23 km en tres ‘etapes’. El peu una mica com un 'botijo' al vespre, però controlat.

Aquesta és una entrada especial per dos motius.

Ahir vaig córrer un altre cop al cap de 24 dies d'atur total degut l'esquinç de turmell i ho vaig fer acompanyant l'Alba en el seu primer deu mil.

Resulta que l'Alba te ganes de fer alguna cursa de 10 km amb unes amigues i l'excusa de ahir va ser veure si 'aguantava'. I tant que aguantava ! varem fer un circuit per pista amb moltes pujades i baixades i varem tancar amb 1:04, un bon temps per començar ja que amb un circuit pla i urbà està clarament per sota de l'hora. Està estudiant el debut per els pròxims 10 km Urbans de Manresa el proper 26 d'Octubre. Si t'hi apuntes t'acompanyo !

Per la meva part el peu va anar bé o molt bé, més tenint en compte que vaig incomplir el consell del meu fisio d'anar amb turmellera, però es que volia copsar bé les sensacions...

Evidentment no estic per fer terrenys tècnics ja que el turmell va acabar inflat, però si per anar preparant la Berga-Santpedor (55km) d'aquí cinc setmanes. És un temps molt just per a l'objectiu ambiciós que tenia de voltar les 6 hores, però ho provarem, ja que és l'únic repte contra rellotge que tenia previst aquesta tardor i em motiva molt.

El Carles i el Marcel d'entrada m'acompanyaran, s'hi algú més vol venir, ja ho sabeu.

Bé, que puc dir que no hagin dit ja els companys Albert i Luigi de la sortida montserratina del passat dimecres. A mi em feia força illusio pel fet de reunint-se tots quatre i fer una trobada analogia a partir del fet de estar en contacte virtualment. El grupet va funcionar a la perfecció i ens va permetre coneixe'ns una mica més i fer el que ens agrada en un marc que no em cansa mai: Montserrat.

La sortida es va ajustar a lo previst, uns 20 km, +1300 m i al voltant de les 4 hores, destacant especialment el dia i l'hora: un dia entre setmana i a la tarda és gairebé una aposta segura de tranquillitat i matisos de capvespre en els penyals, que no et deixen indiferent.

Personalment vaig concloure la sortida molt content, perquè em vaig trobar força cómode en tot el recorregut i sembla que deixant ja de banda els problemes a la fàscia-lata. Apart vàrem fer el tram Sant Joan-Bateries i dreçera de Fra Guerí, que encara no havia tastat fins llavors i els hi tenia ganes.

Montserrat Oest ens espera !

Aquesta setmana he planificat una mica la tardor-hivern de curses i altres activitats semblants. La veritat és que aquest final d'any prefereixo (amb el permís de la meva fàscia-lata) fer més sortides al meu aire i 'projectes' que curses.

Per projectes vull dir recorreguts de una certa envergadura que em motiven. Per tant he obert una secció projectes al blog que vull anar ampliant i que em serveixi de directori motivador per mi i potser per algú altre que s'hi vulgui apuntar.

En quan a curses he marcat la de 10 km a Santpedor al Octubre i que he fet els dos darrers anys. És com molt de casa i es fa en una estoneta a la tarda i no te quasi asfalt.


Com a repte per apretar la màquina em motiva molt la Berga-Santpedor (53 km) a principis de Novembre. Le he fet tres cops. No te gaire desnivell (uns 1.000 m) ni es gens muntanyera però és un ultra que tinc a tocar de casa, molt ben muntada pel Jaume Pinyot (corredor ultra molt potent) i companyia, i puc ser dinar a casa. L'any passat vaig fer 7 hores i escaix corrent casi 50 km i aquest any em motiva fer quelcom al voltant de 6 hores que veig possible si ens saltem per exemple la botifarra de Casserres que el Marcel no es vol saltar mai ni que el matin !

Si arribo bé voldria seguir fins a Manresa (uns 6 km més) així ja tinc 'tatxat' el primer repte d'unir Manresa amb les capitals de comarca que l'envolten (El traçat Manresa-Vic i Manresa-Terrassa ja el tinc quasi complert i estudiat als mapes i al Google).

Un altre altre repte de tipus 'projecte' és la Ultra Trail del Catllaràs-Picancel (per dir-li d'alguna manera) que vaig muntant a cop de sortides per la zona. Penso que pot quedar super interessant i que pot estar al voltant dels 70 km 100% muntanyeros.

No m'agrada gaire parlar de plans encara que no ho sembli en aquesta ocasió, però com que estic molt motivat despres del bon descans estival, aquí estan, malgrat la meva amiga temporal FÀSCIA.

Després de la Cap de Rec em vaig recuperar força bé o molt bé, almenys de coco, ja que el dimarts següent ja tenia ganes de marxa i vaig fer 13 km en el triangle Manresa-Santpedor-Sant Joan. La sortideta va transcórrer sota un cel negre a vessar, apunt de ploure i amb fresqueta, perfecte.

El dimecres, aprofitant la visita a un client a Solsona vaig fer 12 km al voltant de l'embassament de Sant Ponç. Vaig començar molt tard, a les 22:50 i vaig patir per no arribar fosc, llàstima de no portar frontal per fer la volta completa, em vaig quedar amb les ganes. Aquí ja vaig començar a notar l'arribada de la calor malgrat la hora tant tardana.

El divendres vaig quedar amb l'Albert amb ganes de fer una tiradeta llarga per muntanya. Amb l'Albert ja havíem sortit per primer cop fa unes setmanes, juntament amb l'Isma, i malgrat el seu sobrenom Malfieten, va resultar ser un tio collunut, està en plena forma i te certa predilecció pels corriols, perfecte !

A la sortida també es va apuntar el Luigi, o sigui que es va liar una sortida que podriem dir de eiXtrail, gent de l'Eix Transversal que corre per muntanya. Fins aquí tot bé, però el que no havíem contat és que ja ha arribat l'estiu, i resulta que els tres magníficos vàrem sortir a córrer a més de 30ºC ! De la sortida sols dir que va ser una autèntica agonia per a mi, la calor em va fotre una bofetada important. L'Albert vaig veure que apretava les dents però aguantava bé el tipus i el Luigi com si res, aquest noi realment és un tot terreny.

Sols destacar el pas per la riera de Mura a on ens vàrem poder refrescar quelcom i veure unes quantes noies en biquini, sí en biquini, perquè no digueu després que no us porto a llocs 'xulos'. Al final vàrem fer 14 km. Conclusió: never again, no tinc cap pretensió d'apendre a córrer amb forta calor, senzillament ja se que no puc :(

Fa temps que hi vaig al darrera per repetir la, si puc la faig cada any, m'agrada molt, trobo que és molt estètica i un bon banc de proves per les cames. Es tracta d'anar de Can Massana a Collbató per el recorregut més recte o curt travessant tot el massís. El darrer cop que la vàrem fer va ser a finals del 2006, tal com explico en aquest post.

Amb el Carles fa unes mesos que en parlàvem, ell no l'ha fet mai i li fa molta illusió ara que està ja recuperat de la seva llarga malaltia, sembla que és el moment, o sigui que com que té un bateig el diumenge a les 13 hores a Manresa i no és qüestió de fallar (no és el seu nano, tranquils !) hem pensat sortir mooolt dora, o sigui allà a les 7 hores a Can Massana amb un cotxe ja deixat a Collbató.


Hi ha un temps previst d'unes quatre hores al trote (el darrer cop vàrem fer 4:40 corrents sols des de Sant Jeroni a Collbató). És un circuit fantàstic segons el meu parer, especialment la zona del Montgrós. Son 'sols' uns 16 km que te'ls has de guanyar de valent, super trencacames i tècnic (una mica tarzan i tot en alguna canal) i acumulant uns 1200m positius i uns 1400m negatius.

La millor info del tema estava a la web del 2x2Santpedor, feta pel Jaume Pinyot, però malauradament s'els hi va fotre el servidor i ara està una mica penjat, sols es troba per Google directament i falta el vídeo del recoregut a Goole Earth que es va treballar en Pinyot. De fet ells la fan més curta, baixant a saco des de Sant Joan a Collbató per la drecera de Fra Garí, cosa que amb el Marcel ens hem negat sempre a fer en benefici dels nostres genolls. En Pinyot em va dir en una ocasió que ell s'ho feia en unes dues hores i pico, tot solet, per matar alguna tarda....ufff.

O sigui que si algú si vol apuntar ja ho sap.

Aquest diumenge amb el Tolo improvisem una sortida muntanyera tot seguint la meva estratègia actual de fer desnivell estil caco. Li proposo fer a Montserrat la travessa de Collbató a Monistrol. El tram de Sant Miquel a Collbató tenia ganes de repetir-lo ja que l'havia fet com a part final de la travessa integral de Montserrat feta fa un any amb el meu germà i el Marcel i em va agradar molt, la baixada a Monistrol coincideix amb la pujada de la Matagalls-Montserrat, resseguint el camí de l'Aigua (GR5).

Ales 8 del matí ja estem començant a pujar lleugerets des de Collbató cap a la Cova, després d'haver deixat un altre cotxe a Monistrol. Hi ha el regalet guapo de que ha nevat a Montserrat, per tant tenim el privilegi de fruir d'un dia ben lluminós amb un paisatge ben singular.

A partir de la Cova ja comencem a córrer, resseguint la còmode travessa fins al peu de l'inici del fort desnivell. Aquest tros es molt disfrutón i parem sovint a empaparnos de les vistes, ja que avui bé s'ho val. La pujada la fem combinant córrer i caminar, sense apretar. Aquesta és molt bona zona per veure cabres salvatges i després d'una mica d'escorcoll en pesquem dues de ben xules prenent el solet a la roca.

A aquesta hora tenim tota la muntanya per nosaltres. Aprofitem per observar el mar ben lluminós, Sant Llorenç i la Serra de l'0bac ben enfarinats, el Montseny blanc, blanc i el Pirineu també molt blanc excepte la zona del Puigmal que sembla que aquests darrers dies no ha pescat res de neu pobret.

En una horeta i escaix estem a l'ermita de sant Miquel, aquí fa força fred i està tot força blanquet. Baixem corrents fins al Monestir a on tants sols hi ha quatre gats encara, resistim pels pèls la temptació de fer un mel i mató i seguim avall pel camí de l'Aigua. El tram de baixada és a on s'em maxaca més la cama, però estic molt content perquè m'aguanta molt decentment malgrat fer tot el descens corrents i ésser força tècnic en molts trams. Entrem a Monistrol amb 2:10 i 11 km d'autèntica muntanya.

Tornem a Collbató a recollir l'altre cotxe i de tornada per Can Massana, a l'alçada de Salelles em posen una multa de 150€ eurelios per no haver passat la ITV encara, agggg ! ja deia jo que tot havia anat massa perfecte.

Aquesta setmana com a mínim he fet feina 'burrocràtica', ja estic inscrit a la Cursa de Muntanya de Manresa del 30 de Març i a la Marxa pels Camins dels Matxos del 20 d'Abril, ens hem inscrit conjuntament amb el Marcel que espero que ben aviat deixi el seu perïode d'hibernació a pistes.

Ara sols falta saber si seré sols un sponsor o faré 'gasto' :)

Al Luigi ja l'he vist per la llista d'inscrits dels Matxos, el número cinc, què fanàtic !, però és que ell juga a casa i ja se sap ! Per cert el més fanàtic he vist que ha estat en Ramon Rierola amb el número 1. Fa poc un bon amic meu m'el va presentar a Bellmunt, molt bon xaval i molt fort pel que sembla,  em va explicar entre altres coses que ja te un UTMB sota el braç. També és un ex-escalador com jo passat al córrer per muntanya.

Diumenge faig bondat, estic carregat de la cama i sols camino. Al matí, tot sol obrint traça per la cursa de Viladordis a la zona més ferestega del Serrat del Ventaiol i a la tarda amb la familia al mateix lloc, desbrossant i buscant fossils, i la veritat es que en trobem uns quants de força xulos. Els nanos s’ho passen pipa i l’Alba també prenent el sol com llagardaixos.

El dilluns vull sortir al migdia, faig cinc minuts i giro cua entre cames, emprenyat i decebut, la cama no xuta i passo de fer res més. Segurament he fet una reentrada massa forta. Truco al fisio i avanço la següent sessio.

Amb el fisio sembla que fem bona feina en dues sessions, hem localitzat un punt dolorós al final dels isquiotibials de la cama esquerra i després de tractar a fons el punt, sembla que els següents dies no s’em carrega quan estic sentat i això es un gran avanç. Fem bondat del tot.

Sí, però no estic bé del tot.  Sniff !

Així d'entrada i per començar,el divendres vaig fer una molt bona sortida amb el nou company Isma, vàrem apurar la tarda al màxim i van sortir 14 kilòmetres per la zona de Viladordis, enllaçant per primer cop gran quantitat de corriols que tenia ullats, vàrem arribar al cotxe de fosc i just quan començava a mullar el xirimiri que queia. Ho vam fer a ritme tranquil i es va posar molt bé.

Dissabte faig 7 km lleugeret al matí i em trobo molt bé, a la tarda torno un altre cop a Viladordis i enllaço un corriol que vàrem veure la tarda anterior i que tenia molt bona pinta, faig uns 4km molt tranquilets.

I el diumenge torno amb el Tolo a la zona y completem el corriol del dia anterior que és molt llarg e interessant, tot resseguint la riera de Sant Esteve a mitja alçada, empalmem amb el Vemtaiol, la magnifica casa pairal abandonada, però amb una enorme tina amb molt bon estat i total surten 7.5 km també de tranquis, però aquí ja amb males sensacions al maluc... o sigui que a fer bondat.

Al final he tancat la setmana amb 35 km de total, incloent un mini test de 3km el dimarts, a veure que en podem treure de la que ve, però no ho veig gaire clar.

El diumenge al acabar la cursa de Moià em van donar un tríptic de una nova cursa de muntanya a… Manresa. Sí, m’he quedat parat, la cursa serà a Collbaix i Suanya, precisament resseguint els circuits que normalment recorrem els caps de setmana. L'organitza el Gimbe i el CAM i té molt bona pinta, cronometrada amb xip, 19,5 km i cronoescalada inclosa. Tot plegat serà el 30 de Març i això m’obliga a fer un forat al calendari, ja que aquesta no me la perdo per res.

En el tríptic que adjunto no indica el recorregut però si el perfil. La hora d’inici, a les 10 hores sembla una mica dominguera, sobretot si fa calor ja.

Apart he pensat que és una oportunitat inmillorable per promocionar la nostra cursa de Viladordis el proper Setembre. Ens haurem de posar les piles per tenir un tríptic per aquella data.

Us poso l'enllaç al fil de la cursa a www.corredors.cat

Penjo el track del PR131 de Santpedor sobre Google Maps que vaig fer el diumenge passat

Polseu aquí per veure el track sobre Google Maps i polseu en l'opció Ver en Google Earth per veure el recoorregut en 3D

Que aprofiti !

Aquest darrer cap de setmana vaig començar a mig gas, no em vaig treure la mandra fins ben bé passades les quatre del dissabte i després d'un bon dinar, al final em va agafar el rampell i me'n vaig anar a Navarcles a buscar la connexió perduda (almenys per mi) entre Sant Benet i la riera de Sant Esteve, tot buscant corriols of course per la cursa de Viladordis que estem muntant. Vaig lligar un tram bastant bo que baixava al riu però allà semblava que es quedava.

En aquest punt em va passar una situació ridícula, ja que vaig sortir del corriol corrents directa a la llera del riu i després d'estar fent uns tombs per allà, al voler tornar enrere, no trobava l'entrada al corriol o sigui que estava just apunt de fer-se fosc i no hi havia manera de tornar, vaig fer fins a cinc intents fins que al final vaig encertar, uff quin mal rotllo quedar-me allà a passar la nit.

El cap de setmana comença amb una nova ruta en part per les Valls del Montcau. Aquest cop sortim amb el Tolo de Navarcles, concretament del cementiri. La idea és mirar de descobrir corriols de cara a la cursa de Viladordis que estem muntant pel Setembre del 2008. El dia es fred però claríssim, la ruta va en bona part per dalt de carenes i les vistes son molt bones.

Del cementiri resseguim la pista per sobre el riu i anem a empalmar amb el corriol que baixa a la riera de Sant Esteve, a partir d'aquí enllacem trams de pista i corriols que he vist al Google Maps i que tenien bona pinta, ens surt força bé malgrat anar a parar quasi a Rocafort, abans d'arrivar-hi però agafem un corriol que tenia ullat i que resulta ser fantàstic, quasi dos kilòmetres entre el bosc, que ens deixen directament davant de Sant Esteve.

A partir d'aquí decidim tornar per la carretera fins a Navarcles. Tinc una gana bestial, no m'havia passat mai, però durant tot el matí sols penso en pollastres a l'ast, de forma que quan arribem li proposo al Tolo fer un bon esmorçar a Can Patoi, i cap allà anem ! Botifarra, seques... genial ! Potser ha esta l'influencia de llegir aquesta setmana el llibre de Dean Karnazes.  Ja us en faré una ressenya perquè ho entengueu.

Us deixo aquí la sortideta del diumenge amb el Marcel, tot resseguint el interessant PR de Santpedor, al final vàren sortir 14 kilòmetres i pico. Te més o menys un 10% de corriols, 10% d'asfalt i la resta pista. El PR ja le he fet tot sol corrents un parell de cops, son uns 28 km que us deixaran ben satisfets ! Hauria de ser un clàssic del còrrer per muntanya al Bages.

Longitut: 14,11 km
Desnivell: 542+ | 542-
Inici - Fi: Ronda de Sant Pere

Podeu veure la ruta a Google Maps polsant aquí

Els darrers caps de setmana hem fet varis rodatges de 10 kilòmetres, a Sant Martí de Torroella i al Pont de Vilomara. Tot i que ja es comença a notar el calor encara es pot passar una bona estona sense patir.

Aquest cap de setmana però estirem una mica més la màniga i el dissabte fem 31 kilòmetres. Pel matí sortim amb el Tolo a la zona de Salelles fent un desnivell de 300 m i uns 10 kilòmetres que ens posen a to per la tarda.

Al migdia resulta que tenim costellada, és l'aniversari de la dona del Tolo i pugem a celebrar-ho a Calders. El Carles incita a la 'violència' dient que portem les bambes per si de cas... Resultat: al cap d'un parell d'horetes després d'un dinar hiper-complert, ens calcem les bambes i decidim tornar a Manresa corrents, el Tolo, el Carles i jo. La veritat és que no se si es un gran moment ja que la panxa pesa, però com que es baixada, decidim provar-ho.

El primer tram son gairebé 3 kilòmetre de corriol magnific fins la font de les Tàpies, seguim fins al Pont de Cabrianes a on tenim previst fer una cola, però esta tancat el bar oooh ! A continuació em lio una mica pel nou polígon de Sallent, però al final redrecem la ruta en direcció a la sèquia. Afagem la sèquia i la seguim fins abans de Santa Ana, en aquest punt ens arriba un vent fort de la tempesta que portem al darrera, esperem que no ens atrapi !, seguim apretant i malgrat que ja es noten força els quilòmetres, aviat arribem a l'alçada de Pineda i tot seguit parem al Parc de l'Agulla, ara si... a fer la cola.

Fot mandra aixecar-se, però cal fer-ho, un trosset més i ja som a casa, a on just abans d'arribar-hi trobem el Manel amb pantalons curts i fent com si entrenes, ostres el tio, al migdia ens ha dit que això de fer esport com fem noslatres no va amb ell, però sembla que ha aparegut algun remordiment... je, je.

Després d'estar un parell de cops recentment a Vallhonesta, ens voltava el cap de fer quelcom seguint el Camí Ral de Manresa a Terrassa per la carena i connectar al sud amb la desconeguda (menys pel Carles) serra de l'Obac. Un post en el blog del Gatsaule em va donar l'idea d'anar directament a l'Obac des de Rellinars i poguer conèixer que hi amagava.

Així doncs de bon matí, i amb un canvi d'hora (dels dolents) inclòs, sortim una bona colla cap a Rellinars. De fet avui és el rècord del grup, cinc runners disposats a menjar-se kilòmetres, el Tolo, el Carles, el Marcel i un nou fitxatge, el Xavier.

A les 8 hores ja estem començant a trotar seguint el GR5 que comença bastant peleón, i encara més per mi que m'adono que m'he deixat la càmera al cotxe i he de tornar enrere un tros. No els atrapo fins força amunt i encara perquè m'han esperat una estona. El Marcel com estava acollonit al veure tant de runner, ha aprofitat per anar tirant amb por de quedar-se enrere més endavant. De fet ha tirat tant tros sol que no l'hem atrapat fins més enlla de la meitat de la sortida.

El primer tram alterna pista i corriol 'de qualitat' i aviat s'enfila potentment cap el coll del Correu, ja en el Camí Ral. Les valls que s'obren des de el coll tenen molt bona pinta i ni una pista a la vista !. A partir d'aquí es va seguint la carena amb pujada moderada però constant, aviat estem al peu del Paller de Tot l'any, amb el seu perfil característic. L'ambient és molt de muntanya i ens sorprèn agradablement. Seguim endavant fins prop del Castellsapera, sense pujar-hi i deixem pendent per un altre dia una visita a la Roca Salvatge.

En aquest punt trobem al Marcel i decidim anar fins al cim del Turo de la Poula i d'allà ja tornar. Portem ja uns 8 kilòmetres i gairebé 600 metres de desnivell.

El dia està força tapat i en el tram final del cim bufa un airet que ens deixa bastant tiesos, o sigui que un parell de fotos i avall ben ràpid. La vista des del cim és ben bonica i permet engrescar-se 'dissenyant' recorreguts més amplis connectant cap al Montcau i la Mola.

Decidim tornar sense repetir itinerari i ens llancem avall cap al inici del Torrent de la Cansalada. Un llom ben ampli i sense vegetació ens porta al llit del torrent. Aquí el tram es força feréstec, corriol estret amb molta vegetació. A meitat del torrent pugem un altre cop al Coll del Correu i d'aquí seguim el Camí Ral cap al nord fins Els Plans. Aquest tram del Camí Ral és molt maco amb magnifiques vistes al torrent, cosa que ens confirma que la ruta Pont de Vilomara - Rellinars promet.

Baixem per la Trona cap a les Cases per pendents molt fortes i amb roca solta. Amb la variant de tornada que hem fet ens hem estalviat força pista i des de Les Cases amb un parell de kilòmetres mes arribem a Rellinars. En total 17 kilòmetres molt, molt xulos i 950 metres de desnivell possitiu.

Per acabar la festa, el Carles ens invita a Castellbell a conèixer la seva nova adquisició, un magnífic Citroën d'època que els que tenen menys presa poden tastar de tornada a Manresa, caldrà saber com els hi va anar.

Ah, i estic content perquè el genoll s'ha portat gairebé perfecte. Ufff.

Aquest cap de setmana el Carles proposa fer el tram del GR4 entre el Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet, passant per Vallhonesta. Li fa il·lusió conèixer Vallhonesta ja que des de petit sempre n'havia sentit a parlar (ell és de Castellbell).

Per posar una mica més d'emoció proposa sortir des de casa, jo l'hi dic que val, però evitant l'asfalt sempre que puguem. O sigui que un per l'altre i sense saber-ho, ens 'liem' en un recorregut potent.

Sortim des de casa el Carles, iniciant el camí just pel corriol de darrera casa seva que porta al Nàstic, d'aquí al Parc de L'Agulla i després el Guix. Prop de Viladordis passem pel pont sobre l'autopista i baixem tot seguit fins al Llobregat, a trobar el GR4. El ritme és més aviat tranquil, però els kilòmetres van sumant ràpidament, prop de la Roviralta ja portem 10 km i ens adonem que encara ens falta un pilot !

El dia es ben gris, emboirat a tope i fa un fred ben humit, jo em pensava que tindríem sol i vaig massa a la fresca, no em puc parar ni un segon, sinó em quedo 'tieso'. A partir del Pont de Vilomara (km. 13) comença el terreny nou. Sols deixar el poble entrem en corriol i per la nostra sorpresa ja no el deixarem fins Vallhonesta. El caminet puja sense parar resseguint una carena que amb un dia clar ha de ser ben bonica, però que avui es sols un misteri de boires.

En algun tram empinat caminem, però aconseguim córrer bona part de la carena. A Vallhonesta i trobem força gent. Es tracta de un grup de edificis del antic nucli habitat, es força interessant, però el dia lleig i el fet que anem tard no ens en deixa gaudir gaire. Unes fotos, i cap avall ! Seguim amb corriol resseguint l'antic camí ral, l'ambient és ben bé de muntanya, molt xulo.

A mitja baixada arribem al conjunt de Sant Pere de Vallhonesta, molt ben cuidat. Seguim per corriol avall i fins ven avall no trobem pista, prop ja del pont sobre l'autopista. Fem els darrers kilòmetres ja bastant cansats, apretant per agafar el tren que s'ens escapa per pocs minuts.

Bé, el Manel feia dies que deia que calia anar a Serracanya, un llogarret prop de Montmajor a on s'esmorza d'escàndol. Aquest cap de setmana li fem cas i muntem una ruta per la zona, concretament el tram del GR3 entre Cardona i el pantà de Sant Ponç.

A les vuit i escaig ja som a Cardona com bons 'runners' matiners. Fa força fresca i està ben emboirat.El camí segueix el riu Cardoner fins el pantà, i al principi fa una marrada cap a muntanya. Com sempre està ben indicat i combina quelcom d'asfalt amb pista. Prop de Clariana de Cardener fa una variant una mica lletja, degut a la nou traçat de la carretera a Solsona. Cap al final abandona l'asfalt i segueix un corriol força maco a tocar riu, però aquest tram no deu ser gaire popular ja que està ple de branques i arbres caiguts que no permeten córrer massa, poc després s'obre i ja es pot veure el Port del Compte amb quelcom de neu a dalt.

Quan arribem a la presa, el Manel (que ens ha de recollir aquí) encara no hi és, així que decidim tirar un tros més i que ens atrapi metres tirem cap a Linyà. El nostre home-escombra ens atrapa molt a prop d'aquest llogarret, just quan portem quinze kilòmetres.

Estirem una estona i anem cap al famós Serracanya, a on efectivament fem un esmorzar de pel·lícula, carn a la brasa, fusta, torrades, truites, licors, cafè... i tot per la increïble quantitat de set euros. Tornarem !

Enllaços

• Galeria de fotos de la sortida
  
• Serracanya
• GR3 | Cardona - Sant Ponç

Avui estic solet, o sigui que decideixo seguir amb els plans d'anar taxant trams del GR4. Com que he tingut una setmana mooolt durilla, vull anar de tranquil i fer el tram de Cabrianes a Sant Benet. Durant la nit ha plogut i ara fa un dia boirós i gris, però no cau ni una gota. Penso que aquest tram potser serà massa urbanitzat, però ben aviat perdo de vista l'autovia i vaig pel costat de un canal amb un entorn força atractiu.

Més endavant al travessar per sota L'Eix transversal torno a xafar una mica d'asfalt, però poc després segueix ja per caminots. El tros més rotllo es haver d'anar pel costat de la carretera, des de el Pont de Cabrianes fins a quasi tocar Torruella. Ja no recordanva l'inquietant sensació de que et passi un Audi a 110 km/h com a mínim, just ben be pel costat.

Després de Torruella, ja vaig tot per asfalt fins al monestir. Per cert estan muntant aquí un 'tinglado' els de la Caixa Manresa que deu ni do, feia temps que no hi havia estat. Observo que el GR4 queda tallat per les obres, poc després de passar el monestir, no se si és pot enllaçar per un altre lloc. Giro cua i torno per on he vingut, directe fins al cotxe sense parar. Total uns 16 km segons la web de la FEEC. Ha estat una matinal prou aprofitada. El tram de Sant Benet fins al Pont de Vilomara ja el conec bé, o sigui que a es tracta de seguir un altre dia a partir del Pont.

Bé, ja tornem a estar al GR4, aquest cop amb el Tolo i amb ganes de fer aquest tram de uns 12 km. Pugem amb dos cotxes a Navàs, en deixem un a la carretera de Gaia, al punt just on creua el GR176 i un altre a Pinós. Hem decidit anar de nord a sud i al arrivar a Cornet tenim previst tornar per el GR176 (Ruta Romànica).

Arrivem a Pinós dora i amb una vista impressionat sobre un gran mar de boires cap al sud. Sortim trotant i de seguida entrem ja en camí estret, durant un bon tros anem per corriols molt macos i despres surtim a una pista a prop de Sant Amanç de Pedrós. El camí està perfectament senyalitzat, de moment hi ha boira i fa una temperatura perfecte per anar-li fotent. Prop de Sant Jordi de Lloberes descobrim una gran quantitat de bolets amb molt bona pinta, com ni el Tolo ni jo som boletaires, evidentment ens pensem que son rovellons i ens dol deixar-los allà. M'enduc però una mostra per averiguar que són i si de cas tornar a la tarda.

El camí és gairebé tot en baixada i molt comode. Cap al quilometre 10 (anem amb GPS) ens adonem que algo no funciona, els 12 km sembla que s'allargaran, ja que per alguna rao ens falta encara un bon tros en el mapa i ja estem a prop dels 12 previstos. Seguim corrents mentalitzats que ens espera un bona pallisa, i efectivament al arrivar a Cornet veiem que portem quelcom més de 14 km i encara falta fer el tram del GR176 !

Resignats anem tirant i depres de quasi dues hores i més de 17 kilometres arrivem a la carretera i al cotxe. No entenc d'entrada com a la web de la federació posa 12 km en aquest tram, però més tard averiguaré que el tram es va modificar i la distancia no està actualitzada a la seva web. Per tant la distancia oficial fins a Cornet és de 14.110 Km i fins la carratera de Balsareny a Avinyó uns quinze i mitg.

Aprofito el dia de la 'jispanidà' per començar a pendre la mesura al GR4. El GR4 va de Puigcerdà fins a Montserrat i fa 158 Km, com que passa a prop de Manresa i segeuix paralel a l'eix del LLobregat, se m'ha ocurregut que ho tinc força fàcil per anar fent les estapes corrent i així anar-lo coneixent, per si un dia (d'aquí anys ?, mai ? estic boig ?) volgues fer-lo de una tirada. Bé no se si us hi heu fixat però és una 'vacilada', ja que els 158 Km equivalen gairebé a les mítiques 100 Milles que és la distancia oficial de les maxacades que s'estilen a la revista Trail Running de ianquilandia (potser llegeixo massa ?).

Bé en tot cas he sortit dora de casa plovent a bots i a barrals (ha plogut tota la nit) però jo 'xulo' cap a Balsareny, quan arrivo a l'alçada del kilometre 35 de la carreterà a Avinyó, paro el cotxe i increiblement no plou. O sigui que agafo els trastos i començo a trotar cap a Cabrianes, està tot enfangat i hi ha força boira a trams, però vaig seguint les marques del GR4 sense problemes. Hi ha parts que ja les conec una mica, després d'haver fet el PR de Sallent l'any passat.

Vaig al meu aire, anar fent, i sols hem trobo en tot el tram un caçador amb cara d'aburrit. M'ho passo pipa, no faig cap parada y aviat estic ja a la baixada cap a Cabrianes. Poc abans d'arrivar-hi es torna a posar a ploure amb força i arrivo al poble amb 'ambient'. L'Alba (una santa !) i els nanos em recullen allà i tot seguit anem a recuperar l'altre cotxe.

Aques tram del GR4 fa 15,115 Km i va qüasi exclusivament per pistes, excepte un petit corriol després de Fussimanya. L'he fet en una mica menys de dues hores i en sentit nord-sud, que crec que és el sentit 'oficial' en que es fa el GR4 (peregrinant cap a Montserrat ?). El marcatge és excel·lent, menys en un parell de llocs: avans del corriol (recte) i al inici de la baixada a Cabrianes (tope a dreta), o almenys així m'ho ha semblat.

Enllaços

• Info sobre el GR4 (la de la FEEC sembla la més acurada)
• Info sobre el tram Cornet - Cabrianes del GR4
  

Després de ploure, ploure i més ploure he decidit anar finalment a 'treure el cap' a Navàs a veure si es feia la cursa, i bé, he tret tant el cap que he acabat corrent els 21,8 km sota la pluja i sobre el fang. O sigui que m'ho he passar pipa.

Érem quatre gats, bé exactament 48 gatets molls a punt de sortir corrents i a veure que passa. Tots tenien pinta de molt 'frikis', ja que a la sortida no es veia ni un sols frontal, semblava que tots preveien acabar abans de fer-se fosc, o sigui en unes dues hores. Quina por !, jo l'any passat vaig fer 2:52 corrents, o sigui que...

Vaig sortir mantenint-me en el grup i molt més ràpid que l'any passat, al primer cim vaig arribar ja tocadet del fort ritme, i a la baixada em va passar tot déu. En el segon cim ja anava al meu aire. Arribant a la Rebeia ja vaig veure que anava molt mes ràpid que l'any passat i en la via de tren vaig començar a passar alguns que caminaven i al final vaig acabar fent 2:12, o sigui que 40 minuts menys que l'any passat !! Ostres, si que anava a poc a poc llavors, o que ràpid que he anat avui (potser l'aclimatació del passat viatge al Perú, no ho se), però he quedat ben petat i content, i cap a casa sense haver encès el frontal !

Enllaços

• Centre Excursionista de Navàs
• Ajuntament de Navàs