Ahir sortida alpina tal com estava previst, o sigui d'hora, d'hora de matí. A les 6:45 ja estàvem el Tolo, el Carles i jo a Can Maçana, havent deixat un parell de cotxes a Collbató prèviament (sí dos ! un cotxe de més perquè el Carles pogués sortir pitant, directe cap al bateig de compromís). Deixem els frontals al cotxe ja que s'hi comença a veure una mica i iniciem la travessa tot caminant la primera pujada forta, però al primer pla ja anem al trote. Proposo anar pel Vicenç Barber que és més estètic en comptes d'anar per sota Frares, que potser és més ràpid.

Es preveu un dia de nassos, està superclar i hi ha un mar de boira espectacular a ambdós vessants de la muntanya. Travessem ràpidament la zona d'Agulles amb grans jocs de llums als cims a la sortida del sol. Correm forces trams, i aviat som a l'Agulla del pas del Princep. El darrer tram del Pas fins a Coll de Port és sens dubte un dels més agradables de córrer. Parem molt sovint ja que el lloc i el dia s'ho val. La pujada al Coll de les Comes és el primer desnivell important i ens posa a to, a partir d'aquí s'entra ja en la part més salvatge del recorregut tot resseguint un conjunt de puja-baixes cada un més fort que el següent fins assolir finalment el Montgrós.

Sens dubte el Montgrós és un cim privilejat, just al mig del massís i apartat un mica de l'eix central, lo que li dona una molt bona perspectiva de punta a punta. Aquí fem un mos ràpid i seguim, portem unes dues hores i mitja. La baixada fins la canal del Migdia és super-tècnica amb alguna desgrimpadeta i tot, en aquest tram es travessa una zona d'espectaculars teixos gegants.

Al arrivar al llit del torrent torna a tocar remuntar, pujada molt forta fins al coll de les Talaies i inici del llarg flanqueig estil muntanya russa fins al peu de la darrera pujada a Sant Jeroni, aquí es pot trotar una mica però poc. En aquest tram ens creuem amb un parell de corredors que estan fent la travessa en sentit invers, sembla que van a sac perquè se'ls veu molt exprimits.

Darrera pujada de la travessa, la més llarga, fins a la carena que porta a Sant Jeroni. Aquí el solet ja comença a apretar i es fa més feixuc. Al arribar a la carena decidim no fer el cim de Sant Jeroni (que obliga a desviar-se) i tirem avall a tope ja que no ens sobra gaire temps perquè el Carles pogui arribar a temps als seu ja famós bateig. O sigui que a córrer ! Primer còmodament planejant fins a Sant Joan, a on parem sols un moment, i tot seguit forta baixada a Sant Miquel a on connectem amb el GR5 a Collbató.

Fem tota la llarga baixada corrents excepte una paradeta per saludar a tres simpatics cabirols. Aquest tram m'agrada molt, especialment la part final fins les Coves del Salnitre amb el corriol penjat per sobre la vall. Finalment arribem al pàrquing de les Coves en 5 hores justes i casi 17 km de autèntica muntanya, perfecte ! El Carles fins i tot s'anima a fer una cervesseta ràpida al xiringuito i despres surt volant cap a casa a posar-se de maco.

Ens ho hem passat d'alló més bé, molta conya i una bona maxacada. Personalment estic molt content, sobretot perquè la cama m'ha aguantat bé la llarga baixada al trote llarg. Se'm carrega encara però sembla que no passa d'un punt, o sigui es sostenible. He arribat molt més sencer que fa un parell d'anys.

Per aquells que no han pogut venir, sols dir que quan volgeu ja hi podem anar-hi ! Deixo galeria amb quasi 20 fotos avui, anàvem inspirats.

Bé, bé, bona cursa de muntanya avui a Manresa. Comença el dia amb força sol i aire fresquet, perfecte ! Això d'anar a una cursa de muntanya a cinc minuts de casa es ben bé una experiència nova i única de moment.

A primera hora ja estem allà amb l'Anton Lluís per repartir els folletons de la I Cursa de Muntanya Barraques de Vinya, avui és un dia ideal per fer 'propaganda'. Tenim bona part del nostre públic objectiu aquí. Poc després arriba el Marcel i més tard ens trobem amb l'Isma.

A les deu en punt sortim tots cap amunt, som uns dos-cents corredors, deu ni-do per una primera edició. Anem força tros plegats amb el Isma, el Marcel es queda enrere. Abans de la pujada a Collbaix tiro jo sol i ja no ens veurem més fins el final. El tema de la cronoescalada té el seu què, està ben muntat, hi ha control de xip al inici de la pujada i just al final al cim de Collbaix, en el corriol de pujada es fa un tap de gent important, malgrat això aconsegueixo passar a força gent, vaig caminant fort i al trote en algun tram curt.

El divendres vàrem fer una sortideta amb l'Isma per venir a inspeccionar el terreny però ni de tros ens pensavem que ho feien pujar per aquest lloc tant tieso, si mireu les fotos de la web de la cursa veureu a la majoria de gent casi de genolls !

Al arribar a dalt les cames treuen fum ! Segueix baixada tècnica super coneguda, resseguint l'aresta. A continuació la brutal pujada per pista la faig la meitat corrent i la resta caminant, em sento bé, però se que a partir d'aquí segurament hauré d'afluixar, comença la baixada i és on he d'anar amb més cura, em noto quelcom el maluc, afluixo força i em passa bastant gent.

A Monistrolet tinc la família que m'anima, gràcies guapos ! Segueix el recorregut per la Suanya, ara ja tot pla i a on pujo el ritme un altre cop. El passatge del tunel-bunker que no coneixia te la seva gràcia, és ben fosc ! Ja falta poc, però quan hi ha el Congost a la vista, aleshores tirem pel cantó de la via del tren, uff quin pal ! apreto i encara passo a algú més, al final entro amb 1:43:27, molt content i sense sentir-me 'estripat', noto una mica de càrrega al maluc però cap punxada, perfecte !

El Isma arriba 5' després, felicitats ! molt bon temps, molt millor del que ell s'esperava. El Marcel paga la temporada d'esquí i tanca amb 2:06, ha fet una entrada de temporada de curses a saco paco, felicitats també pels nassos que ha tingut de liarse en aquest fregado.

L'organització ha publicat molt ràpidament la classificació i les fotos de la cursa a http://www.clubatleticmanresa.org/cmm/

Els números freds són: La crono-escalada m'ha surtit amb 12:19, quedant el 80, de la general he quedat el 98 i el 20 dels veterans.

En els darrers dies he fet unes quantes sortides tot solet de 3 km (sí 3km !) i 5km, fluixet, fluixet i tranquil. També una de guapa una mica muntanyera de 12 km fent caco (caminar - córrer) amb el Isma per la zona de Vallformosa, lloc prop de la Suanya i força interessant.

La recuperació es força lenta, estic força bé però no em vull passar ni un pèl, la setmana que ve sabré quelcom d'un parell de ecografies que m'han de fer. Com que pujar, pujo força bé, sense quasi cap molèstia, he decidit dedicar-me a caminar-correr segons demani el cos però amb desnivells i almenys no perdre la forma. Les baixades ja son un altre tema, les puc anar fent però si em passo el retruc amb casca i es aquí, apart de la distància, a on he d'anar amb compte.




Amb aquesta idea abans d'ahir me'n vaig anar tot solet a Collbaix a fer el meu circuit de 12 km muntanyero i supertècnic, que inclou quatre pujades a Collbaix. El vaig fer pràcticament tot caminant, vaig estar-hi 2:30 (l'altre cop corrents em va sortir amb 1:43). M'ho vaig passar pipa, sobretot a les pujades, pujant fort caminant-trote. Vaig fer el circuit en sentit invers a l'original i deu ni do, crec que es més fort en aquest sentit, sobretot per la pujada per el corriol del sud-est, que és el mateix per on passarà la Cursa de Muntanya de Manresa la setmana que ve, i que crec que sens dubte és la pujada més canyera de Collbaix.

Cada cop li agafo més carinyo a Collbaix, és un terreny força ideal per entrenar, al costat de casa i a on es poden fer series muntanyeres de molt profit. La tarda del dijous era superclara i cada cop que feia cim la vista era fantàstica amb un capvespre dels bons cap al cantó de Montserrat i cap al Pirineu, aquest darrer amb força neu nova, sobretot al Prepirineu.

Diumenge surto amb alguns de la colla que muntem la cursa i fem una bona part del recorregut que tinc marcat. Fins ara no els coneixia gaire i malgrat que avui no ve el Marcel, conectem bé. La veritat és que estan molt motivats, ells son bons caminaires i malgrat no corren per muntanya sembla que els engresca força incorporar aquest any una cursa a la tradicional caminada.

Al final del matí ens surten 17 km de caminada de reconeixament força consistents, gairebé el 90% per corriol amb algunes parts que si al final s’aproven donaran quelcom de feina a desbrossar, però crec que valen la pena. Alguns trams potser variarant per reduir longitut total, ja que de moment estava en gairebé 27 km.

Malgrat que sols era caminar m’he trobat molt bé, sense cap punxada i sense que es carregui massa el maluc, fet que em fa ser moderadament optimista de cara a la setmana que ve, encara que no vull forçar i vull anar fent.

Finalment ja he descartat el Trail Citadelles a França tot i que ja tenia el pitrall i demés….i si m’he de saltar la I Cursa de Muntanya de Manresa ho tinc assumit, malgrat que em sabria força greu.

Fa dies que no escric, s’ha ajuntat un bon pic de feina i una mica de desmotivació per la llarga (almenys per mi) paradeta que estic patint.

El 29 de Febrer vaig fer una reentrada un altre cop. El divendres ens vàrem ajuntar una bona colla, el meu germà, que ens va visitar des de la verda Osona (que se t’ha perdut per aquestes zones de rostolls ?), el seu amic Jacint, de Salelles, i emigrat des de la també verda Olot (un altre perdut ?), el company Isma, de Sant Joan (un altre emigrat, en aquest cas des de la verda Berga) i jo mateix que no se ben bé d’on soc.

Vàrem fer el circuit de 12 km de la Suanya començant des de el peu de Collbaix. És un circuit que m’agrada molt, la major part en corriol, però aquest dia no disfruto del tot, la cama encara me la noto, he perdut fons i al final fins i tot m’agafa flato ! Uff, pateixo tota la pujada final desde la riera fins el cotxe. Intento pensar que és sols un mal dia, i em sap greu perque la sortida amb el grupet de quatre ha estat força bé. Us deixo unes fotos que fa dies que em reclamen.

El dissabte 1 de Març a la tarda torno a l’atac, surto amb l'amic Carles a la zona de Viladordis (Cap del Pla), i fem un circuit de 10km força muntanyero i de corriol, aquí em trobo força millor de fons, pujo alegre i malgrat que la cama segueix a mitges, completo el circuit relativament content.

Bé, aquest és el nom més o menys oficial de la cursa de muntanya que volem muntar el proper setembre a la zona de Viladordis-Rocafort. Es tracta d’aprofitar la infraestructura que cada any organitza la caminada de Viladordis i afegir-hi una cursa. Sona senzill dit així, però després d’un parell de reunions del grupet organitzador, es veu clar que hi ha força feina per endavant.

De moment estem fent inventari de corriols, la intenció es superar més del 70% de corriols i no travessar cap carretera, quelcom del tot factible crec jo, almenys el meu inventari de corriols ja està força complert i te bona pinta. Esperem fer una nova trobada ben aviat i poder anar donant més detalls. 

La batalla continua, va començar ja fa uns dies i hores d'ara no hi ha un clar vencedor. El primer atac estava programat per el passat dissabte al vespre, l'event directament es deia La Torronada o sigui que, amb previsió, el dissabte al matí fem sortideta amb el Tolo. Havia de venir també  el Isma, però malauradament no es trobava bé. Fem un circuit que tenim força controlat a Sallent, pujar i baixar el Montcogul, fent la baixada per uns quants quilòmetres d'un bonic corriol que ens porta prop del castell, total 10 kilòmetres justos.

Diumenge no hi ha cap possibilitat de contraatacar amb kilòmetres, directament no puc sortir degut a un apretat calendari de basquet amb els nanos a Granollers, event que, com no, es complementa amb un dinar de grup ben carregat, uff, sembla que anem perdent. Dilluns un altre contraatac amb sortideta matinal amb el Marcel per la Suanya, fent el circuit 'super-corriol' de quasi 13 km, amb uns 8-9 km de corriol fantàstic, m'encanta aquesta volta.

Dimarts sortideta amb la meva dona, ella fa els seus 5 km i jo ho complemento amb 8 km més, total 13 km més, o sigui, sembla que estic remuntant... però es clar, al migdia, dia de Nadal, ens fotem les botes a casa la sogre i a la tarda cap a Manlleu a rebre el següent atac. En previsió, dijous fem sortida matinal amb la dona i els nanos, ells fan 3 km i jo n'afegeixo 10 tot pujant fins al Santuari de Puigagut, al tornar, ve l'atac final, dinar de Sant Esteve en restaurant de xupar-s'hi els dits. Resultat provisional: 48 km vs quasi 1.5 kg de més, crec que vaig perdent, encara que, i ara parlant en serio, m'estic trobat molt bé incrementat el volum de kilòmetres, increment que he d'anar mantenint fins arribar com a mínim als 100 km setmanals previstos per a meitats de Febrer, poc abans de la Marató de Muntanya de Sant Hilari.

Si el dissabte estava mandrós, el diumenge al final em vaig animar per fer una tirada força llarga, el PR 131 de Santpedor, 25 km que sempre venen de gust. No és que el recorregut sigui molt espectacular, però es força interessant malgrat no tenir més de 2 km de corriols.

Com sempre començo des de el pàrquing dels Aiguamolls de la Bòbila i tiro en direcció a Santa Anna. El dia s'ha despertat molt fred i fins les 12 hores no em poso en marxa, fa un sol ben viu i aviat em trec els guants. Vaig a bon ritme, seguint el recorregut escrupolosament (fent la part de la sèquia) i aviat em planto a Santa Anna. La pujada pel corriol que va pel mig del bosc fins El Pi és un del trossos més macos. Paradeta al cim per veure una mica i avall. Em trobo bé i vaig a un ritme força viu que intento mantenir, vull ser dinar a casa amb la família i he sortit força tard. A la font de Burgaroles aconsegueixo reomplir el bidonet amb paciència ja que està quasi seca i sols baixa un filet d'aigua.

A partir d'aquí ve pujada continuada i un dels trossos més macos, i que va per corriol, a l'obaga. Vaig forçat i espero recuperar el següent tram, que es llarg i va en pla baixada. Les darreres pujades després de la Riera de Bellver costen ja una mica i les cames van pesades, no afluixo i aviat entro al tram urbà, travesso la via del tren i arribo al cotxe. M'ha sortit en 2:23 hores i estic molt content. El recorregut te 521 metres positius molt repartits, per tant es força còmode, però llarg.

Tal com ja vaig comentar en un altre post aquest hauria de ser un recorregut clàssic per córrer per muntanya al Bages, he observat aquest cop que hi havia més marques i estava molt ben mantingut. Podeu trobar més info a la web del 2x2Santpedor que manté en Jaume Pinyot, allà es marca en 24,7 km, però ara fa fins uns 25 km ja que una esllavissada d'arbres en les nevades de fa dos anys va obligar allargar una mica el recorregut per pista.

Aquests quatre dies de festa tenia ganes de fer força feina, però d'entrada la setmana havia estat durilla, durilla, així que el dijous m'aixeco tard i faig tranquilament el meu circuit de 10 km, per anar fent boca.

Per avui tenia un tema que feia temps que em rondava pel cap i que volia fer. Tenia pensat muntar un circuit a Collbaix que fos 100% corriol, que almenys puges quatre cops la muntanya i que no repetís cap tram, o sigui que fa uns dies vaig agafar Google Maps i el vaig muntar amb l'eina Mis Mapas. Vaig haver de rumiar de valent  quines eren les millors combinacions de corriols però al final va quedar de conya, complia gairebé totes les premisses i feia uns 12 kilòmetres.

Pensava  que aquest circuit podia ser força bo per posar a to el cos per a les pujades i baixades dures de cara a la Marató de Berga, encara que allà les pujades son més llargues (però no més tieses !), però que hi farem, el Bages no dona per més.

Així doncs a les quatre pujo al peu de Collbaix des de Sant Joan i començo el meu nou circuit. La tarda d'entrada està tapada i fa fred, però poc a poc va sortint el sol i arribo al cim, al final de la primera pujada, amb una tarda fantàstica. Seguint escrupolosament el circuit baixo a sac per un corriol cómode i despres pujo per pista fins el coll, a on ressegueixo tot seguit la carena, essent aquest un dels trams que sempre més m'agrada. Nova baixada ràpida fins al peu del tercer corriol de pujada, que presenta trams realment molt molt tiesos.

Fins aquí m'ha sortit tot corrents malgrat alguns trams molt durs, en aquesta tercera pujada quasi la mato tota corrent, però al final em guanya el darrer tram hipertieso. Torno al cim i d'allà baixada supertècnica fins la pista, no queda massa llum, però vaig fanàtic i ataco la quarta i darrera pujada, aquesta és la més forta de totes i sols corro algun tram, encara que pujo ràpid amb fortes queixes dels quadríceps. Nova baixada per el magnific bosc i tot seguit ell llarg flanqueig per la banda nord de la muntanya, resseguint un bosc molt humit i en molt bon estat per ser a on és.

Arribo al cotxe quasi fosc en 1:43 i 12 kilòmetres clavats que canta el Forerunner, o sigui que l'eina de Google afina i molt. Ha estat un recorregut fantàstic, n'estic orgullós i de segur que em queda ja com un clàssic a partir d'ara.

El podeu veure seguint el següent enllaç: Circuit Collbaix

Sortideta de capvespre amb el Tolo, jo estic tocadet d'ahir la cursa, se m'ha carregat força el bessó esquerra, però les ganes poden més i vinga cap allà. Anem a la Suanya, que darrerament hem visitat força i te una col·lecció de corriols força interessants, de fet, tant a prop de Manresa son els únics que conec que realment valguin la pena. Un cop al Gorg Blau, decideixo mirar d'enllaçar amb uns corriols al nord que he vist al Google Maps, pugem fins la via per un corriol guapo i després una mica de pista i segueix un corriol llarg i xulo que ens porta fins la carretera d'accés al costat de l'Eix, és un tram força interessant i que evita durant molt tros qualsevol pista.

Deixo l'enllaç de la ruta que m'he currat a ma amb el Google Maps, ja que hem vaig deixar el GPS.

Sortideta de rodatge amb el Tolo, tot resseguint una part del PR de Sallent, enllaçant amb el GR4 i després la variant del GR4 de tornada a Sallent, tot plegat uns 12 o 13 kilòmetres força xulos i escapant-nos del calor pels pèls.

Aquest serà el darrer rodatge abans d'intentar la Cavalls del Vent Sub24. La veritat és que m'he notat una mica pesat, aquests darrers dies he anat molt cansat, estressat i poc dormit degut a la feina i el pitjor és que la setmana que ve es preveu igual, amb viatget a Madrid inclòs, ja veurem que passa amb la Cavalls.

Avui el Carles tenia un pla clar i jo m'he deixat portar, i la veritat és que l'ha encertat del tot. El Tolo al final no ha pogut venir amb nosaltres dos ja que encara s'està recuperat de la forta caiguda en bici que va patir fa dues setmanes.

La idea era anar de Rocafort a Monistrol de Calders aprofitant algun tram del GR3, així també tatxem un tros nou del GR3. Deixem un cotxe a Monistrol a primera hora i després pugem a Rocafort amb l'altre.

El dia està mig tapat però amb temperatura alta per ser les 9 hores. Comencem amb una baixada picada, picada que ens porta ràpidament a la riera. Degut a les darreres pluges baixa forteta i apliquem el pla 'bosses de super' que tenia preparat per la setmana que ve pel riu Ges. Posem els peus en dues bosses de super, les tibem per les nanses i travessem amb èxit sense mullar-nos ni una gota, aprovat !

Una mica més avall de la riera arribem a Sant Esteve de Vila-rasa, una ermita molt petita amb contraforts situada en un lloc ben bonic. Tot seguit tocar pujar fortet fins la carretera a Talamanca, ufff! anem a un ritme altet i hi arribem fosos. En comptes d'arribar fins Navarcles, abandonem la carretera just davant del cementiri i agafem el camí que recorre la carena del Serrat dels Alous  i la del Serrat del Vintró, és un pista quasi en constant pujada amb molt bones vistes a ambdós costats.

Al final de la carena baixem a una valleta amb un petit rierol i connectem amb el GR3. A partir d'aquí la pendent és forta i gairebé constant, correm tota l'estona però ens exigeix voluntat de la bona. Finalment arribem a dalt la Musarra des de a on es veu ja la vall de Monistrol de Calders. Al Carles li molesta el genoll i acaba resseguint la pista i jo m'engresco en fer el darrer tram de corriol, molt picat per cert i ple de rocs.

El ritme en general ha estat fortet i en poc menys de dues hores i després de 18 kilòmetres ens plantem a Monistrol de Calders. Per cert, aviso para navegantes, al bar abans del pont hi ha unes cambreres de bandera !

Avui com a novetat incorporo no sols el perfil sinó la ruta sencera sobre Google Maps amb vista de satèl·lit inclosa, of course.

Polsa aquí per veure el mapa del recorregut

Sortida de rodatge amn el Tolo, 9 kilòmetres sense problemes amb el genoll, malgrat alguns trams força tècnics en uns corriols que hem descovert per sota les Brucardes. Tot plegat te bona pinta, a veure demà a la Serra de l'Obac.

Com estava previst, decidim sumar un nou tram del GR3 i així justificar un bon esmorzar a Salo. Deixem el cotxe a uns tres kilòmetres de Castelltallat, a la pista asfaltada que puja de Sant Mateu de Bages. Avui ve el Carles i es nota en el ritme, uff aquest nano ! Des de prop de Castelltallat el GR baixa amb forta pendent cap a la riera, o sigui que avall a saco ! Poc desprès d'arribar a l'alçada de la riera se'ns presenta davant el conjunt de Claret dels Cavallers, un llogarret perdut d'aquesta vall.

El camí travessa el nucli de cases, algunes abandonades i alguna convertida en segona residencia. A partir d'aquí ja ve pujaaada, i forta, tant que tots tres anem molt concentrats amb l'esforç i ens saltem una marca de pas barrat, gran d'escàndol !, o sigui que aviat estem 'liats' entre verdisa i traces de corriol en desús. Com a bons muntanyencs, tornem enrere fins la darrera marca i retrobem el bon camí que a partir d'aquí és un corriol molt poc marcat en forta pujada que fem caminant.

Al final d'aquest tram s'arriba a una carena i el camí es converteix en pista ja de baixada cap a Salo, a on abans d'arribar-hi caldrà encara remunta