 |
S’estan veient les entrades etiquetades com a 'curses-de-muntanya' | Veure totes les entrades
|
|
dilluns, 12 / maig / 2008 15:19
Bé, doncs ja en tenim un altre, encara que hagi estat en
versió 'reduïda'. Degut al mal temps la marató s'ha quedat 'sols' en 37
km i 4800m acumulats, però he d'agrair al deu de les neus i les pluges
que hagi estat així ja que la part final he patit com un condemnat.
També he d'agrair al déu del sol que ens obsequies amb un magnific matí
de cursa malgrat les dolentíssimes previsions.
M'acompanya avui l'Alba com a animadora i esponsor. Arribem dora i aprofito per saludar a l'Isma, el Dennis Teuling, el Luigi i l'Albertus. Amb l'Albertus
ens situem a la zona mitja i sortim plegats. Avui es obligatori el
paravent ja que hi ha boira i està nevat a partir de 1.700 m segons
diuen. A mi les primeres rampes de sortida de Berga, ja em feien respecte, ja que sóc molt diesel i el fet d'haver d'apretar en el primer kilòmetre no va gens amb mi. Així doncs camino algun tram i l'Albertus em deixa aviat seguint al trote. Avans d'encarar el corriol de pujada a la Figuerassa m'avança el Luigi que va molt suelto . Tal
com era d'esperar la pujada es fa tota amb fila índia, i sols avanço a
dos o tres corredors, el ritme és força alt i no dona per més. Al
arribar a dalt veig que vaig bastant bé respecte al temps de tall, no
paro al avituallament ja que se que en pocs minuts hi ha el de Corbera.
Aquesta es una cursa plena de avituallaments i controls i permet
dosificar molt bé segons necessitats. Ens llancem avall i em torna a passar el Luigi que s'ha parat a tastar delicatessen, després de Corbera ja no el veuria més fins la meta. Al santuari tinc la molt agradable sorpresa de trobar-me a l'Isma i família animant-me, ostres no m'ho esperava pas ! Passo a 1:05 un temps força bo pel que tenia previst. Son les 9:20 i l'Isma comença la seva cursa a les 10 hores ! Que fa aquest home aquí encara ?
 Ambient superb en la part més alta de la cursa. Foto: Ramón Ferrer
En
el següent tram ja començo a agafar un ritme més meu ja que la cursa
s'ha estirat força, corro forces trams de pujada i em trobo a gust. Tal
com era d'esperar un vent gèlid ens rep en el darrer tram, a on ja
comença a aparèixer neu. Al arribar a la carena el paisatge es
apoteòsic, surt primer la punta de la Gaillina Pelada amb un aspecte super hivernal i alpí i poc després bona part del Pirineu a vessar de neu.
El tram de la carena és molt skyrunning que en diuen. A més cada cop hi ha més neu, i prop de l'avituallament jo diria que quasi un pamet. Allà em rep l'Alba amb una mica de 'poción mágica', s'ha currat la pujada des del pàrquing amb tot ben nevat, ets un sol ! Segons diuen la sensació de fred allà
era de -11ºC amb el fort vent que hi feia. Passo per control amb 1:42
força per sota del temps de tall i penso que potser he anat massa ràpid
pel que queda.
Baixada per la neu i aviat ja estem en la llarguíssima zona de prats que porta a la base d'Ensija.
Per mi aquest ha estat un dels trams més estètics, amplis espais amb un
fons nevat molt alpí. Arribo a l'inici de la pista una mica tocadet, he estat apretant força i aviat em ve la correcció al no poder fer al trote tota la pista de pujada al següent control. Aquest tram de 'relleno
' considero que era molt poc interessant i a més 100% per pista, crec
que podíem haver afegit kilòmetres per la zona de Queralt per exemple,
que hagués estat en corriol i un traçat més lògic. En
la baixada per pista m'adono que el tibial em fotrà la guitza, l'he
estat cuidant aquest parell de setmanes, però no he fet net. Vaig
aguantant però en la part de pista més pendent prop de la font de Cal
Coix em comença a passar gent, em fa mal i vaig una mica frenat. Portem
ja uns 20 km i cal ja economitzar. Després de l'avituallament camino la
pujada al poble i aprofito perpendre un gel abans de atacar el 'monstruito
' de la pujada per la Baga de Peguera. Com que la conec bé ja vaig
mentalitzat però tot i així no deixa de sorprendrem un cop més que sols
amb unes tres llaçades et porti al cim, això vol dir trams llarguissims de pendent tiesa i continuada, uff !
Prop del cim em passa un noi que faig servir de llebre per fer al mini-trote
algun petit tram de la part final de prats amb neu. El dia s'ha anat
tapant i això fa valorar encara més la tasca de la gent dels controls,
tot i anar amb uns plumos del copón han de passar fred per força allà dalt tantes hores quiets, amb la neu, vent... Això si tenen un antidot
: animar molt i molt bé amb grans esquelles de vaca, és una passada
l'ambient en cada avituallament, et fan sentir com si anessis primer ! I ara ve... baixada, que no aprofito massa per precaució ja que se m'està carregant de valent el tibial i me'n reservo un 'trocet' per fer tota la llarga baixada final. La pujada per la pista d'esquí em falta ja força fuelle i arribo al control pensant que igual veig a l'Isma
que està fent la cursa de 24 km. Dit i fet, coincidim exactament en la
mateixa safata de queviures ! Eh, tu per aquí, sí jo per aquí. Em diu
de baixar junts però jo li dic que tiro, que ja m'atraparà, que jali de gust perquè jo vaig tocat i a la baixada aniré fent. Porto 3:45 i penso en intentar baixar de 5:30.
El
primer tram de baixada està fet una merda, sembla aquelles vores de riu
que es ensenyen en els documentals sobre les grans migracions de nyus ,
o sigui fang, fang i més fang i tot déu derrapant. Malgrat això
aconsegueixo baixar a un ritme decent tot i ser molt tècnic. De totes
maneres se que quan arribi a la pista estic fregit ja que el terreny
llis en baixada continuada serà la meva perdició per el tema del
tibial. El Isma m'atrapa en un dels trams tècnics abans de la pista, em
fa il·lusió fer un tram plegats, però a la pista li dic que tiri que jo
vaig fent, el veig desaparèixer a bon ritme i amb estil, felicitats !,
es nota que porta els deures ben fets.
A partir d'aquí es va combinant la pista, amb corriols i finalment
l'asfalt de la zona del càmping que m'acaba de triturar. Allà m'espera
la fidel Alba i la família del'Isma que m'animen, encara que em sap
greu, però ja no estic per fer gaire cas. A la pujada a Queralt plou
lleugerament, aquí em passen uns quants de la mitja, que m'animen. Això
però ja no és problema de tibial, això ja és tema de fondo ! Uff. Després de la pujada s'inicia el flanqueig per corriol que jo trobo dels trams més guapos del recorregut, però que avui no disfruto, ja vaig a acabar com sigui, combino còrrer amb trote coxinero
. El tram de Queralt a Berga te una part d'escales amb unes condicions
que fa plorar, de fet al arribar em comenten que aquí el segon s'ha
fotut un pinyo que l'ha portat a l'hospital amb trencaments, això si, després de passar per meta...
Ja no veig possible baixar de 5:30 i no em vuido. Finalment, després de posar bona cara per les fotos, creu-ho la meta amb 5:38 i satisfet. Em recupero amb tot el que pillo de jalar i poc a poc vaig valorant tot plegat, felicito al Dennis que arriba poc després de mi, comentem la jugada amb el Isma, el Luigi i aviat estem baixant amb l'Alba a dinar a Manresa.
Mai
havia fet una cursa tant llarga amb tant de desnivell (les marxes son
un món apart crec jo, vas molt menys pressionat segons el meu parer) i
estic força content del resultat. Hi ha la decepció de no assolir la
distància marató, però per contra crec que ha estat una sort ja que la
cursa original segurament m'hagués posat massa al límit.
O
sigui que ja ho tinc clar, repte per l'any que ve: la Marató de
Muntanya de Berga ! El que no tinc tant clar és que passarà amb el
tibial dret, a hores d'ara està molt encabritat i vaig coix, o sigui
que a fer bondat de valent. Ara que tenia un mes sense curses i podia
entrenar de 'normal'... Felicitats pels bons temps del Luigi, l'Albertus i el Isma a la cursa 'menys llarga'.
|
|
|
dimecres, 7 / maig / 2008 18:32
Avui m'assabento d'una nova cursa al actualitzar la web d'un client ( Alberg La Bruna)
que tinc a la Cerdanya, i que li portem el tema d'internet. Sí, sí,
nova cursa, un altre !, aquest cop a la Cerdanya i muntat per l'empresa
d'activitats de la família del Kilian Jornet. No te mala pinta, jo
buscava quelcom pel cap de setmana del 1 de Juny i aquesta podria estar
bé, hi ha la modalitat de 46,3 km, i un altre més curta de 24,5. No
m'he estudiat gaire a fons el tema però..., sempre hi ha un però,
sembla que s'hagi de rascar bastanta pista i bastanta pasta... Això sí, pels màquines sapigueu que us podeu treure fins a 1.000 eurillos de premi.
|
|
|
dissabte, 3 / maig / 2008 11:30
Doncs ja sols falta una setmaneta, i aquí estem, una mica pillats. Despres de Núria, he fet quatre dies de repòs degut a una mica de sobrecàrrega del tibial dret. Ahir vaig sortir just al migdia a trotar, ho vaig fer expressament a aquesta hora per tastar la calor i que no em vingués tant de sobte diumenge a Berga, i renoi, ni mai que hagués sortit. No se si va ser el calor, que era potent, però vaig fer 10 kilòmetres que em varen costar com 40, uff, em vaig trobar amb les cames feixugues, descol·locat i fins i tot em va agafar flato ! Que xungo... Astenia primaveral ? Vaig tornar ben desanimat, no entenc que em va passar.
Avui tinc previst sortir a darrera hora del dia per veure quina part era calor i quina 'el cuerpo' o... 'mente', com no espavili ho tinc clar en l'excursioneta del diumenge que ve.
|
|
|
dilluns, 21 / abril / 2008 12:59
A la pelicula Rain Man, Dustin Hoffman fa un petó a una noia i el seu germà li demana, - ¿que te ha parecido? - i ell respon - mojado -. Genial. Bé doncs ahir, a mi també em va semblar mojao el tema, i és més, suuuper enfangao, però ens ho vàrem passar molt bé un cop assumit que quedaríem molls com polls. Amb el Marcel arribem justets de temps a la sortida, ens acreditem, comença a caure gotes (ui, ui), el Xevi Aranda fa el briefing i pum ! Tots a córrer, uff quin nivell, nosaltres anem al trote per no quedar malament i aviat tenim igual més de dos-cents tios al davant, a sac van per fer 62,8 km i 6.150 m de desnivell.  Surt el sol al Collsacabra. Darrer sol que veurem durant el dia. Foto: CETA la pujada a Bellmunt va plovent i poc a poc ens anem calant d'aigua i de suor. En un parell d'hores som al santuari. Fem un parell de llesques de pa amb tomàquet boníssimes i avall pel camí força tècnic al principi i després ja més per corriol. Tram de bosc fantàstic aquest, fins al Salt del Molí que avui està espectacular ple d'aigua. Ja fa estona que no plou i sembla que potser aguantarà... Tot el flanqueig fins a Salgueda al trote menys en els repetxons, en aquest tram anem ben sols ja. No se que té la curta pujada després de Salgueda però es de lo potentillo de la cursa, des de dalt seguim al trote tot el tram fins al Coll de Sant Bartomeu per uns boscos genials. En el tram de pujada al Puigsacalm em refredo massa per mandra de treure del Goretex i em ve una mica de baixon, curiosament em recupero poc després en la curta pujada al Tossell, curta però supertiesa, mare meva ! Baixada per les cordes fixes sense complicacions i directes cap a la Vola, avall, avall al trote bisonte.  Parell de mashotes al Puigsacalm. Foto: CETCom l'any passat no parem casi al control abans de pujar a Cabrera i tirem amunt, primer a bon ritme i després ens estovem tots dos una mica a la part final de les escales, just quan comença a ploure un altre cop. Baixem Cabrera per la opció 'fàcil' que passa pel pàrquing i aviat estem corrents en el corriol llarg i disfruton que torna la Vola. Aquí ja plou a sac, fem una mica de Cola, agafem un entrepà de botifarra i sortim caminant ràpid mentres ens fotem el pa, la botifarra i l'aigua de pluja, tot barrejat. Fem tota la pista caminant i aprofito per pendrem un ibuprofeno com acostumo a fer en aquesta mena d' excursions al acumular cert dolor a les cames. Portem ja vuit horetes de marxeta i encara falta una mitja marató amb desnivell de propina. No se si és la droga o què però la pujada a Salgueda la trobo quasi fàcil, de fet vaig al trote en algun tram de la pista final, glups !, potser m'he passat de dosi ! Ens reagrupem amb el Marcel i ataquem la carena de Salgueda sota un boira i pluja impressionants, el corriolet està que fa plorar, el Marcel em vacilla de que porta pals i jo no i poc després es fot tres nates impressionants, ens fem un tip de riure, jo conservo el cul net, encara que costa, això si de córrer aquí res de res.  Pujada final al Puisacalm. Foto: CETLa masia de Espaulella és sens dubte un lloc especial, esta en un collet ben verd, penjada sobre la vall del Ges, m'encanta aquest lloc, a més és l'inici del tram final de baixada i això es bó. Aquí correm a tope pel llarg camí empedrat fins al primer creuament del riu. Mentres baixàvem anem dient: ens traurem les sabates o no aquest any ? Quina tonteria ! Estem ja xops fins la mèdula, o sigui que travessem el riu Ges quatre o cinc cops sempre pel mig i calçats, i mira que baixa aigua ! En aquest punt li dic al Marcel que em trobo fort i que vull intentar baixar de les 12 hores (una tonteria com un altre), o sigui que ens separem i surto pitant corrents, encara faig l'última creuada del Ges, aquest cop amb aigua fins just sota els genolls. Segueixo per el bonic PR vora riu, vaig a tot lo que dona la màquina i passo força gent, encara però, hi ha dues mini pujades assassines que em dobleguen i que he de fer caminant, tot plegat sota una cortina d'aigua que fa goig de veure, tinc el mòbil mort de fa estona, ofegat, i l'aigua amb la bateria va fent uns espetecs que em fa por que s'incendii la motxilla !. Finalment entro en esprint a Torelló a on em rep l'Alba sota un paraigües, gràcies maca !. He marcant un temps de 11:52 i el darrer tram sols pensava em menjar-me un pollastre sencer, ha sigut la meva obsessió la darrera hora, quina atac de gana, mare meva. El Marcel entra tant sols deu minuts després, és un picat com sempre i ha acabat corrents bona part del tram final també. Hem millorat en 2:30 hores el temps de l'any passat, es veu que som homes de fred i no de calor. No he fet gaires Marxes de la CCCR, però segurament no m'equivoco gens si dic que aquesta és de les millors, sino la millor amb diferència, per paisatge, per recorregut, dura dura de desnivell, i organització impecable, l'any que ve repetim de segur. Si els Matxos es fes a França seria dels trails més reputats, sens dubte.
|
Pujant la Figuerassa
Puja, i puja fort !
Neu i Queralt al fons
Un paisatge fantàstic
Pasada la font del Tagast
Hivernal
La colla
Pujant la Gallina Pelada
Ensija - Roca Gran de Ferrús
|
dilluns, 14 / abril / 2008 13:25
Bé, doncs que puc dir, un 'entrenament' amb format més aviat d'objectiu final de temporada ! Uff.
De bon matí ens trobem l'Albert, el Llluís i el Pep-Lluís
a Berga, no coneixia cap d'ells personalment, sols via internet. Les
cosetes que fa el Lluís les podeu veure al seu complert blog i el Pep-Lluís és
l'alma mater de www.ropits.com. Poc després arriba el Isma amb un company,
el Quim. Ells dos tenen pensat fer la mitja marató i nosaltres la
marató, de totes maneres amb la nevada que va caure ahir tenim els
nostres dubtes de com anirà.
Sortim exactament del lloc d'inici de la cursa i anem
caminant a l'idea pels carrers amb forta pendent que ens porten cap al
Castell de Berga, tram que no coneixia. A partir del Castell fem la
clàssica pujada a la Figuerassa, sempre caminant en mode 'allegro'.
Prop de les antenes ja comença a estar emblanquinat, s'està obrint un
dia molt clar, malgrat que a la vall i a la plana hi ha mar de núvols
que ho tapa tot. Fins a Corbera anem ja al trote llarg. De moment la
neu no molesta, però més amunt... ja veurem. Anem a un ritme altet i
aviat som a la Font del Tagast a on fem un primer most, el paisatge és
digne de veure, fa un dia de nassos i sense vent ! Tram final de la
primera pujada, passant pel Pla de l'Orri a on la quantitat de neu ja
està prop d'un pam en alguns trams i ja empipa una mica més.
Des
de la carena dels Rasos, comencem anar un altre cop al trote, primer pla i
després baixada forta patinant com a besties. A mitja baixada el Isma i
el Quim ja tiren pel recorregut de la mitja i nosaltres seguim
avall. Connectem amb la pista a Peguera i travessem els grans prats,
ara ja sense neu quasi. Aviat estem ja encarant la pujada a la Gallina
Pelada. El primer tram de corriol és molt maco i el fem tot corrent de
pla, després ja toca pujada potent. Tenim seriosos dubtes sobre l'estat
del tram de roca final, dubtes que es confirmen al arrivar-hi, ja que
està impracticable amb un mínim de seguretat: una fina capa de glaç i
neu ho recobreix tot. Decidim tirar enrere malgrat ser ja tant a prop
del cim. Baixada tècnica i a sac, per on hem pujat i en poca estona
estem un altre cop a la pista, anem direcció Peguera per tal de
connectar amb la resta del recorregut 'original', passem Peguera per
repostar a la Font de Cal Coix, lloc que coincideix amb un dels
controls de la marató.
El dia s'ha tapat quelcom i fa més fred, tornem a Peguera
i ataquem la exigent pujada per la Baga de Peguera, son 400 metres de
desnivell que en semblen mil ! Les cames ja demanen pietat, però el
camí no dona treva, sense fer cap llaçada s'enfila ràpid amunt. A la
part alta torna ha haver-hi força neu i al pas pel cim ni parem.
Baixada hiper-patinosqui i després el regalet final de la pujada per
l'antiga pista d'esquí, de pendent moderat, però que ara ja sembla molt
tieso. Des de la carena ja connectem amb la baixada que fem primer per
una part tècnica i força nevada i després la llarga pista i algun
corriol que baixem corrents a un ritme alt, pel mig marca el quilòmetre
30, uff, amb la tralla que portem i encara en queden 12 !
Però trobo que aquests es fan força bé, tot l'estona avall
fins al càmping i després tot seguit encarem la darrera pujada a
Queralt, aquesta pujada no la coneixia i puja força dreta per un tram
força xulo, després segueix un flanqueix pla per un corriol magnific
però que ja se'm fa llarg. Sembla que hi som, però... De Queralt a
Berga t'ho has de guanyar encara, escales, pedrots, escales, més
pedrots, més escales i al final el Passeig de l'industria a on tanquem
una magnífica volta de 42 km i 5420 metres de desnivell acumulat.
Malgrat no fer Ensija, la distància ha sortit igualment de
marató i sols hem estalviat uns 250 metres de desnivell. El Lluís, que
per cert està mooolt fort, em va demanar just a la Baga de Peguera si
al final faria la marató, no vaig dir res, però per dintre vaig pensar... em
sembla que no, al cap d'una hora corrents a la baixada vaig pensar
potser sí... i ara a casa penso... probablement. Perquè la memòria es
tant efímera i selectiva ?
Va estar un plaer fer aquest llarg recorregut al costat
del Lluís, l'Albert i el Pep-Lluís, bona gent i grans
atletes-muntanyers, molt forts tots. Podeu veure una amplia ressenya de la sortida, incloent dos excel·lents videos al blog del LLuís
|
Motors apunt !
Go !
Pas per Monistrolet
Dit i fet
Isma arribant
Marcel arribant
|
diumenge, 30 / març / 2008 18:26
Bé, bé, bona cursa de muntanya avui a Manresa. Comença el dia amb força sol i aire fresquet, perfecte ! Això d'anar a una cursa de muntanya a cinc minuts de casa es ben bé una experiència nova i única de moment. A primera hora ja estem allà amb l'Anton Lluís per repartir els folletons
de la I Cursa de Muntanya Barraques de Vinya, avui és un dia ideal per
fer 'propaganda'. Tenim bona part del nostre públic objectiu aquí. Poc
després arriba el Marcel i més tard ens trobem amb l'Isma. A
les deu en punt sortim tots cap amunt, som uns dos-cents corredors, deu
ni-do per una primera edició. Anem força tros plegats amb el Isma, el Marcel es queda enrere. Abans de la pujada a Collbaix tiro jo sol i ja no ens veurem més fins el final. El tema de la cronoescalada
té el seu què, està ben muntat, hi ha control de xip al inici de la
pujada i just al final al cim de Collbaix, en el corriol de pujada es
fa un tap de gent important, malgrat això aconsegueixo passar a força
gent, vaig caminant fort i al trote en algun tram curt. El divendres vàrem fer una sortideta amb l'Isma per venir a inspeccionar el terreny però ni de tros ens pensavem que ho feien pujar per aquest lloc tant tieso, si mireu les fotos de la web de la cursa veureu a la majoria de gent casi de genolls ! Al
arribar a dalt les cames treuen fum ! Segueix baixada tècnica super
coneguda, resseguint l'aresta. A continuació la brutal pujada per pista
la faig la meitat corrent i la resta caminant, em sento bé, però se que
a partir d'aquí segurament hauré d'afluixar, comença la baixada i és on
he d'anar amb més cura, em noto quelcom el maluc, afluixo força i em
passa bastant gent. A Monistrolet
tinc la família que m'anima, gràcies guapos ! Segueix el recorregut per
la Suanya, ara ja tot pla i a on pujo el ritme un altre cop. El
passatge del tunel-bunker
que no coneixia te la seva gràcia, és ben fosc ! Ja falta poc, però
quan hi ha el Congost a la vista, aleshores tirem pel cantó de la via
del tren, uff quin pal ! apreto
i encara passo a algú més, al final entro amb 1:43:27, molt content i
sense sentir-me 'estripat', noto una mica de càrrega al maluc però cap
punxada, perfecte ! El Isma
arriba 5' després, felicitats ! molt bon temps, molt millor del que ell
s'esperava. El Marcel paga la temporada d'esquí i tanca amb 2:06, ha
fet una entrada de temporada de curses a saco paco, felicitats també pels nassos que ha tingut de liarse en aquest fregado.
L'organització ha publicat molt ràpidament la classificació i les fotos de la cursa a http://www.clubatleticmanresa.org/cmm/ Els números freds són: La crono-escalada m'ha surtit amb 12:19, quedant el 80, de la general he quedat el 98 i el 20 dels veterans.
|
|
|
dijous, 27 / març / 2008 05:21
Ahir vaig rebre el SMS que confirmava la meva inscripció a la Ulta Trail La Tramuntana, ja estic dintre !, ara el problema és que queda menys de tres mesos i tinc la feina a mig
fer. Ahir també vaig fer 8 kilòmetres a ritme alt i em va anar bé o
molt bé, falta fons encara però vaig quedar ben content, el principi
del fi de la ditxosa lesió ? Espero que sí.
|
Montserrat nevat
Prop de les Coves del Salnitre
Inici pujada a Sant Miquel
Cabres montserratines
Arrivant a Sant Miquel
Baixant pel Camí de l'Aigua
|
dilluns, 24 / març / 2008 04:28
Aquest diumenge amb el Tolo improvisem una sortida muntanyera tot seguint la meva
estratègia actual de fer desnivell estil caco. Li proposo fer a
Montserrat la travessa de Collbató a Monistrol. El tram de Sant Miquel
a Collbató tenia ganes de repetir-lo ja que l'havia fet com a part
final de la travessa integral de Montserrat feta fa un any amb el meu
germà i el Marcel i em va agradar molt, la baixada a Monistrol
coincideix amb la pujada de la Matagalls-Montserrat, resseguint el camí
de l'Aigua (GR5).
Ales 8 del matí ja estem començant a pujar
lleugerets des de Collbató cap a la Cova, després d'haver deixat un
altre cotxe a Monistrol. Hi ha el regalet guapo de que ha nevat a
Montserrat, per tant tenim el privilegi de fruir d'un dia ben lluminós
amb un paisatge ben singular.
A partir de la Cova ja comencem a
córrer, resseguint la còmode travessa fins al peu de l'inici del fort
desnivell. Aquest tros es molt disfrutón i parem sovint a empaparnos de
les vistes, ja que avui bé s'ho val. La pujada la fem combinant córrer
i caminar, sense apretar. Aquesta és molt bona zona per veure cabres
salvatges i després d'una mica d'escorcoll en pesquem dues de ben xules
prenent el solet a la roca.
A aquesta hora tenim tota la muntanya per nosaltres. Aprofitem per observar el mar ben lluminós, Sant
Llorenç i la Serra de l'0bac ben enfarinats, el Montseny blanc, blanc i
el Pirineu també molt blanc excepte la zona del Puigmal que sembla que
aquests darrers dies no ha pescat res de neu pobret.
En una
horeta i escaix estem a l'ermita de sant Miquel, aquí fa força fred i
està tot força blanquet. Baixem corrents fins al Monestir a on tants sols hi
ha quatre gats encara, resistim pels pèls la temptació de fer un mel i
mató i seguim avall pel camí de l'Aigua. El tram de baixada és a on
s'em maxaca més la cama, però estic molt content perquè m'aguanta molt
decentment malgrat fer tot el descens corrents i ésser força tècnic en
molts trams. Entrem a Monistrol amb 2:10 i 11 km d'autèntica muntanya.
Tornem
a Collbató a recollir l'altre cotxe i de tornada per Can Massana, a
l'alçada de Salelles em posen una multa de 150€ eurelios per no haver
passat la ITV encara, agggg ! ja deia jo que tot havia anat massa
perfecte.
|
Grand Raid Pyrenees
|
divendres, 14 / març / 2008 09:32
Donçs si senyors, puja la demanda i augmenta la oferta. Està demostrat en qualsevol tema, i no serà menys en el trail. Aquesta setmana per els foros i blogs corria la noticia ràpidament del nou repte de ultrafons als Pirineus, en aquest cas Francesos. Es tracte del Grand Raid Pyrenees, una prova gairebé calcada que el UTMB però a la zona central dels Pririneus, concretament seran 150 km amb 9000 metres de desnivell positiu a través dels massisos de Néouvielle, Bigorre i d'altres. Tant en aquest cas com en la Tramuntana, es demostra que cada cop hi ha més gent engrescada en acceptar el compromís de resoldre l'organització de proves que son complexes per la longitut i terreny de alta muntanya. Segurament la proliferació d'aquests events també portarà a que hi hagi alguns disgustos en quan la gent no trobi el que s'esperava, vull dir que son proves joves que hauran de llaurar-se una experiència perque tot surti bé i això no serà fàcil en el terreny que juguen. Sense anar més lluny al foro de la Tramuntana molta gent diu estar preocupada per si hi ha boira, pluja i no es veuen les marques de nit a més de 2.000 metres d'alçada. Personalment de moment no tinc previst liarme amb res per sobre de 100 km. L'Alba sempre m'insisteix que m'apunti a la UTMB, i sospito molt que és perque li encanta Chamonix, les seves muntanyes i molt més... les seves botigues ! Però jo ni cas. De moment hem vist un parell d'anys la UTMB i amb això em quedo.
|
Kilian Jornet
|
dijous, 13 / març / 2008 17:18
Llegeixo avui a www.corredors.cat que el Kilian Jornet aquest any participarà a l’Ultra Trail del Montblanc ( UTMB). De segur que farà un gran paper, i pot ser força interessant veure si es situa entre els grans. La familia i jo vàrem tenir l’ocasió de seguir aquest trail fa dos estius en la part final des de la frontera amb Suïssa i fins a Chamonix, i la veritat és que va estar impressionant, val molt, molt la pena. És com un tour de França però amb trail de muntanya. El Marco Olmo es des de llavors el nostre ídol, aquell any va ser tercer, i l'any passat primer amb 59 anyets.
|
Barraca prop de les Brucardes
Sant Benet de Bages al fons
Barraca al costat del Llobregat
Barraca prop del Cap de la Serra
|
diumenge, 9 / març / 2008 16:48
Diumenge surto amb alguns de la colla que muntem la cursa i fem una bona part del recorregut que tinc marcat. Fins ara no els coneixia gaire i malgrat que avui no ve el Marcel, conectem bé. La veritat és que estan molt motivats, ells son bons caminaires i malgrat no corren per muntanya sembla que els engresca força incorporar aquest any una cursa a la tradicional caminada.
Al final del matí ens surten 17 km de caminada de reconeixament força consistents, gairebé el 90% per corriol amb algunes parts que si al final s’aproven donaran quelcom de feina a desbrossar, però crec que valen la pena. Alguns trams potser variarant per reduir longitut total, ja que de moment estava en gairebé 27 km.
Malgrat que sols era caminar m’he trobat molt bé, sense cap punxada i sense que es carregui massa el maluc, fet que em fa ser moderadament optimista de cara a la setmana que ve, encara que no vull forçar i vull anar fent.
Finalment ja he descartat el Trail Citadelles a França tot i que ja tenia el pitrall i demés….i si m’he de saltar la I Cursa de Muntanya de Manresa ho tinc assumit, malgrat que em sabria força greu.
|
Cursa Rural de Torà
|
dimarts, 26 / febrer / 2008 12:13
Via el
blog de Malfieten
m'assabento de una cursa 'rural' que te bona pinta i a prop de Manresa, es tracta de la
I Cursa Atlètica Rural de Torà
, de 10 km, llàstima que sigui el 30 de Març i coincideixi amb la
I Cursa de Muntanya de Manresa, però pot ser una bona alternativa si no estem per mitges maratons de muntanya llavors.
Si visiteu el nucli antic de Torà veureu que està força bé, sobretot amb l'expectativa que tens al passar per la carretera cap a Pons, que és baixa, almenys per mi.
M'agrada la denominació de 'rural', és autèntica, tal com la fan servir també a Casserres, Gironella i a Puig-reig en la seva triangular de mitges maratons rurals del baix berguedà, que per cert també
el 30 de Març hi ha la de Caserres
|
|
|
dissabte, 23 / febrer / 2008 01:43
Avui he vist que hi ha quelcom més de info sobre aquesta prova que te molt bona pinta. Concretament hi ha un nou PDF
amb tota la logística, i tot plegat sembla molt ben pensat i preparat.
El més important és que les inscripcions comencen el 1 de Març i crec
que per l'ambientillo que hi ha als foros sembla que hi hauran pinyes. El limit és de 500 corredors, però tenint en compte que n'hi ha d'haver per Francesos, Catalanets i altres. O sigui que jo per si les mosques el 1 de Març estaré amb el ratolí afilat i apunt per apuntar-m'hi. Crec que és un repte superinteressant,
per recorregut, longitud, logística i alçada en que es desenvolupa i si
la munten bé segur que serà sonada. Llàstima que coincideixi amb la de Cap de Rec que en tinc molt bon record. Per altre part avui he vist que les
inscripcions de la Marxa dels Castells de la Segarra ja s'han tancat,
doncs casi que millor ja que tenia certes temptacions, malgrat que no
crec que em convingui.
|
Marxa del Montserratí
|
dimarts, 12 / febrer / 2008 15:40
Molt bona cursa la del diumenge a Esparreguera, almenys per mi. Ben muntada i un recorregut que va saber treure bon partit al terreny, resseguint una bona quantitat de corriols força xulos. Bàsicament hi havia un primera baixada curta i després dues grans pujades amb les respectives baixades, especialment dreta i llarga la primera baixada, tota casi per pista.
Em va agradar sobretot la pujada a Collbató per el llarg corriol que ressegueix el torrent i el tros inicial del GR de Collbató a Esparreguera.
Personalment em vaig aproximar a la cursa amb dubtes, ja que encara no havia fet net de la recent lesió, però dec ser una mica pupes ja que la cursa em va anar força bé excepte a les baixades més fortes per pista a on vaig haver de afluixar quelcom ja que el maluc esquerra em cantava.
A les pujades vaig anar aguantant bé el ritme, suposo que gracies el descans d'aquestes dues darreres setmanes que em va reportar unes cames més 'fresques'. Vaig sortir molt conservador i poc a poc em vaig anar animant, passant gent sempre a les pujades i finalment picant-me amb mi mateix i intentar quedar per sota les dues hores, cosa que vaig aconseguir pels pèls amb 1:58 i en posició 22.
Cal dir que vaig poguer saludar a l'Isma i a la vegada conèixer la seva dona i un amic avans de la sortida, un plaer conèixer-vos. Ara a descansar uns dies i mirar d'acabar de fer net del maluc esquerre.
Al final he tancat la setmana amb 35 km, igual que l'anterior, o sigui fent bondat fins el dia de la cursa.
|
Plaça de Montclar
|
dilluns, 4 / febrer / 2008 20:54
Ahir vàrem fer una sortideta d'aquestes familiars, sense cap pla previ. Com sempre sortim supertard (a les 14 h !) cap a Gironella, a on dinem a un bar que ens agrada, des d'alla visitem Santa Pau de Casserres i el petit pantà, després anem a l'Esgleiola
que està prou bé per la vista que té i tot seguit ens acostem a
Montclar, que com que no teníem ni idea de que anava el vàrem
trobar del tot encisador, finalment varem passar per Montmajor que no
hi haviem estat mai. Al
tornar a casa vaig investigar una mica al Google el tema Montclar del
Berguedà i vaig descobrir a http://www.amicsdemontclar.org algunes
coses interessants, com que que el conjunt del poble el varen comprar
al '63 varies famílies de Barcelona (estava abandonat des de després de
la Guerra Civil) i que l'han anat restaurant, i la perla va ser saber
que hi fan un cursa de muntanya ! Sí el 18 de Maig, una cursa de 10 km,
amb arrossada final, cosa que m'he apuntat al calendari per tornar si
potser a aquest lloc tant bonic. La cursa surt a www.ropits.com i hi ha
un fil de l'any passat a www.corredors.cat.
|
|
|
dissabte, 2 / febrer / 2008 15:27
Bé, aquest és el nom més o menys oficial de la cursa de muntanya que volem muntar el proper setembre a la zona de Viladordis-Rocafort. Es tracta d’aprofitar la infraestructura que cada any organitza la caminada de Viladordis i afegir-hi una cursa. Sona senzill dit així, però després d’un parell de reunions del grupet organitzador, es veu clar que hi ha força feina per endavant.
De moment estem fent inventari de corriols, la intenció es superar més del 70% de corriols i no travessar cap carretera, quelcom del tot factible crec jo, almenys el meu inventari de corriols ja està força complert i te bona pinta. Esperem fer una nova trobada ben aviat i poder anar donant més detalls.
|
CE Xerta
|
divendres, 25 / gener / 2008 10:51
Via el blog de la Trail UEC m'assabento d'una nova cursa de muntanya que te bona pinta, la Cursa de les Fonts, el 13 d'Abril proper. Estan surtin curses de muntanya com a bolets !
Sembla que aquesta s'està muntant amb molta cura i tenen una web molt cuidada la veritat ! A l'Abril pot fer força caloreta per allà abaix. De moment no la poso al calendari, però si com a cursa 'comodí'. Veig que han aplicat una idea que tenia per la nostra cursa de Viladordis, anar explicant a la web la cronologia de la organització de la cursa.
Avui he fet tercera sessió amb el fisio
i sembla que anem millorant, demà un altre. Ell diu que em veu corrents
a partir de dimarts que ve, però la veritat es que sembla molt
optimista (ei que la cama es meva !).
|
|
|
dimarts, 22 / gener / 2008 07:26
El diumenge al acabar la cursa de Moià em van donar un tríptic de una nova cursa de muntanya a… Manresa. Sí, m’he quedat parat, la cursa serà a Collbaix i Suanya, precisament resseguint els circuits que normalment recorrem els caps de setmana. L'organitza el Gimbe i el CAM i té molt bona pinta, cronometrada amb xip, 19,5 km i cronoescalada inclosa. Tot plegat serà el 30 de Març i això m’obliga a fer un forat al calendari, ja que aquesta no me la perdo per res. En el tríptic que adjunto no indica el recorregut però si el perfil. La hora d’inici, a les 10 hores sembla una mica dominguera, sobretot si fa calor ja. Apart he pensat que és una oportunitat inmillorable per promocionar la nostra cursa de Viladordis el proper Setembre. Ens haurem de posar les piles per tenir un tríptic per aquella data. Us poso l'enllaç al fil de la cursa a www.corredors.cat
|
Dos Turons 2007
Perfil Cursa dos turons
|
diumenge, 20 / gener / 2008 19:53
Ha anat d'un pèl que no vaig a la cursa, durant la setmana m'he ressentit d'una vella lesió a la Fàscia Lata i em feia por anar-hi i apretar massa, empenyut
per la gent. Apart ahir vaig fer tot el que no s'ha de fer abans d'una
cursa, fer una tirada llarga de 14 km al capvespre, anar sopar fora i
posar-me com un porquet, anar a dormir a les dues de la matinada amb
alguna copeta... O sigui que a les 7:30 casi em falla la palanca que em treu del llit cada matí.
L'esforç a valgut la pena, ja que un cop escalfat abans de començar, no em sentia gaire el maluc, o sigui que he sortit fortet però reservant. El dia era boirós amb boira pixanera i el terreny
estava super relliscós i enfangat, o sigui ambient guapo, guapo. Sols
sortir s'ha fet un tap monumental a l'entrada al primer corriol en que
tots hem perdut força temps, però m'ha donat temps a recuperar l'alè
després de la forta pujada de sortida. La resta del recorregut combina
pista per corriol, algun molt xulo
i força llarg.
La primera pujada curta però intensa i la segona llarga,
llarga i mantinguda, en les dues he caminat una mica. La baixada des de
la creu supertècnica.
Al final m'ha sortit per 53:58 segons el meu crono i força content. Després he llegit a www.corredors.cat que s'han fet un enbolic monumental amb els temps i classificacions i que no sabien ni qui era la tercera noia... Jo he marxat dora després de saludar un dels nois que va fer bona part de la Berga-Santpedor juntament amb mi i el Marcel.
|
|
|
diumenge, 21 / octubre / 2007 16:18
Molt bona cursa la de ahir, si senyor, la millor de l'any per mi. Havia quedat de anar-hi amb el Marcel i a les 8:30 estem ja allà amb la bonica temperatura de 2ºC, uff quina rasca ! Recollim pitrall i escalfem una bona estona corrents i fent estiraments, és la primera mitja de muntanya del Marcel, però no dubto que s’ensurtirà
bé. La sortida puntual a les 9:15, i cap amunt al castell !, som un
centenar de corredors i al entrar al corriol de pujada semblem com
aquelles manades de nyus
en migració, tot de pols i pujant i patinant pel marge. Aviat perdo al
Marcel de vista i a partir d'aquí cadascú va al seu aire. Després del
castell la cursa s’estirà força, tot seguit ve una cresta i baixem un
altre cop al poble per un camí empedrat, afluixo a la baixada per veure
si m’atrapa el Marcel, però no el veig i segueixo sol. Just després del
poble hi ha una pujada gairebé vertical, ni de broma córrer aquí !,
segueix per un camí empedrat en pujada, molt llarg i xulo i després baixada tècnica saltamarges molt divertida, uns quilometres entre ametllers i ve la pujada a Pedrafita, molt, molt tiesa i sense possibilitat de córrer, i amb alguns passos de III+
diria jo, hi ha una corda i tot a la part final !. A partir d’aquí es
succeïxen corriols i camps de conreu passant per Lloberola y Torre les
Cots, cada un dels dos indrets amb la seva pujada corresponent. La
major part del temps vaig sol seguint el impressionant marcatge,
senzillament perfecte, t’avisen de qualsevol marge amb perill amb
rètols ! Es succeixen
corriols a l’ombra i a la solana, travessant alguna riera. El tros al
costat del riu, l’obaga de Cucurulls, és especialment bonic, un llarg
corriol molt disfruton ens porta al control del kilòmetre 17, just abans de la darrera pujada, aquesta altre cop vertical quasi, uff, aquí ja noto el càstig, penso que ens donaran vidilla amb pista el darrer tram i... no, més corriol tècnic puja i baixa a on els quàdriceps
ja em comencen a dir: para boig ! L’entrada al poble impressionant, els
grallers foten canya a tope i tothom picant de mans, fantàstic. El
Marcel entra tan sols 14 minuts darrera meu, sembla que li ha anat molt
bé. Al final m’ha sortit per 2:46 però això és el de menys avui, ja que
he disfrutat molt, sense forçar a tope com en altres mitges i anant a passar-ho bé. He penjat el recorregut al Google Maps per qui l’interesi i he trobat aquesta galeria feta per un dels paticipants, amb videos i fotos del Marcel que anava just davant seu. El resum seria així.. - Recorregut tècnic, super divertit, un saltamarges gairebé constant i amb pujades gaire verticals (alguna corda d’ajut i tot)
- Quasi tot per corriols molt guapos i salvatges (alguns els estrenàvem em sembla)
- Marcatge
impressionant, mai havia vist un marcatge tan perfecte com aquest,
punts quilomètrics, avisos dels punts de perill, avis de proximitat de
avituallament, i una persona sempre a qualsevol trencall ‘conflictiu’
- Tots els avituallaments amb beguda isotònica, entre d’altres coses bones.
- Tot el poble bolcat, els grallers animant al pas del castell i a cada nova arribada.
- Samarreta molt xula i bon jalar
- Classificacions i fotos penjades a les 18:20 del mateix dia !, amb avís per mail i SMS inclòs.
|
I Cursa de Muntanya Alta Segarra
|
dijous, 11 / octubre / 2007 17:12
M'acabo d'inscriure a una nova cursa de muntanya, ha estat així de cop,
sense pensar-ho massa, feia dies que havia vist la cursa anunciada a www.corredors.cat, i avui he vist un post
que me l'ha recordat, pel dia 21 no tenia previst res i pam.. he mirat
les fotos i dit i fet. Penso que el fet de posar les fotos de una
prèvia ha estat molt bona idea per una cursa nova, es veu un recorregut
xulo malgrat l'entorn de secà, si us animeu podeu veure tota la info aquí www.altasegarra.ces.cat , jo soc el dorsal 63, per tant suposo que a una setmana vista no s'arribarà al límit de 250 persones o sigui que crec que hi cap tothom qui es decideixi.
|
L'Oriol campió
|
diumenge, 8 / juliol / 2007 09:31
21,8 Km - 1.100m+
Cursa guapa però durilla, almenys per mi !
El dia es presenta tapat d'entrada, però poc abans de la sortida ja es comença a veure el sol. Ens apleguem uns 170 corredors i a les 9:30 cap amunt !
Ostres com puja, els primer 600 metres de desnivell ja es veien 'cars' però potser no tant, a mitja pujada hi ha un control amb líquid i l'aprofito a tope, sembla que farà força calor.
Abans del Pas dels Lladres ja es pot començar a córrer una mica un altre cop i aviat connectem amb la pista de la vessant francesa, la pista la corro quasi tota incloent el corriol fins al peu de la tartera.
La tartera es dura, dura i el sol ja apreta de valent, vaig situat bastant erera del grup i aprofito per passar algú (pocs). Les vistes sobre la Cerdanya, com sempre fantàstiques. Arribo al cim amb les cames força tocades, una mica de líquid i avall ! La gent es llança a tomba oberta, jo vaig més tranquil i em van passant, seran 1.000 m de baixada d'una tacada. A la baixada em saluda un que puja i vaig tant concentrat que el saludo també però no endevino a saber qui és.
A Fontalba paradeta curta i segueixo cap al flanqueig que porta a Vall d'Estremera. El camí es força pla, però les cames em fan figa i he de vigilar de no caure, aquest tros se'm fa llarg i fins que no arribo a veure el fons de la vall no m'animo. El sol em va maxacant i quan arribo al control del fons de la vall ja vaig bastant desfondat, em poso a tope de Isostar (sí Isostar !) i començo la pujada al coll de Barraques, aquí sols puc córrer a trams i quan connecto amb la pista asfaltada tinc més ganes de caminar que de corre, baixo tranquil i entro amb 3:08 patint per si podré veure els meus fills córrer la Mini Barraques.
Al final puc veure els nanos córrer, el petit fa primer i el gran quart a la seva 'categoria', estan ben contents i s'ho passen pipa.
La cursa està molt ben muntada i amb molt bon ambient, barreja entre familiar i 'friki', per cert el primer ha batut el record de la cursa fent 1:58 ! Ufff quin nivell.
|
www.alpens.cat
www.alpens.cat
|
diumenge, 3 / juny / 2007 17:50
Bé, ja en tenim un altre el sac. Ha estat dura, dura, però molt guapa. Al final hi he anat tot solet, per tant ha estat una mica pal arribar a Alpens, però la resta perfecte, començant per el que per mi és molt important: tota la cursa sense sol, ben ennuvolat i uns 10ºC a la sortida... ideal segons el meu parer. Escalfo una mica en les pendents de l'arribada i cinc minuts abans de les 8:30 ja estic a la bonica plaça del poble, des de on es surt. A la sortida la gent va forta, jo em situo per la meitat més o menys i vinga canya ! Anava preparat per començar amb pujada (segons perfil del 2006) i de fet resulta que més aviat és pla-baixada, per tant el ritme és fort. Es va tot quasi per corriols molt macos, i travessant prats ben verds. Hi ha alguna pujada no gaire forta però que va matxacant. Quasi sense adonar-me em planto al kilòmetre 10, amb 55' o sigui segons els meus estàndards vaig ràpidet. Al final del tram de baixada es connecta amb un tros de carretera que malgrat pujar lleugerament permet recuperar quelcom, aquí hi ha el segon avituallament. Al primer control no he parat, aquí ningú para !! però en aquest paro un moment per veure tranquil·lament, i el mateix faré en la resta de controls. Ostres és ben diferent que a Sant Hilari a on tothom parava. Després de un llarg tram de pista que va pujant a poc a poc venen unes rampes brutals a on començo a caminar quelcom, tal com fan la majoria dels que tinc al davant. El camí segueix pel bosc en un entorn molt maco i més endavant fot una altre rampa-cresta potent fins al cim del Puigdom, tram que em costa inclús caminar, les cames van molt forçades i el tema apreta. Des de la cresta tornem a baixar, alternant sobretot corriol i també pista. En cada avituallament em passa algú que no para, però jo m'he fixat beure bé i recuperar encara que tant sols sigui un minut a cada punt de control. Cap al quilòmetre 18 veig que em segueix la Dolo, la tercera noia a Sant Hilari i a qui li vaig passar unes fotos del podi. Va remuntant fort des de darrera i passant gent, m'atrapa, la saludo i segueix endavant, li vaig mantenint el ritme fins després de Santa Margarida, a on em diu que ja falta poc però que queda una pujada 'forta', comencem la pujada junts i aquí ja la perdo, ostres quin tros de pujada, llarg, llarg i una pendent brutal, faig un parell de paradetes per beure i arribo al cim que ja no em sento ni les cames, però algo queda... se que ja tot es baixada i començo a trotar avall. Son quelcom més de quatre kilòmetres de baixada picada, picada per corriols amb super pendent en alguns trams, total que quan falten uns dos kilòmetres le scames ja fan figa de veritat i estic un parell de cops a punt de caure al entrebancar-me amb pedres, i finalment a la tercera va la vençuda, tinc una petita caiguda just abans del poble a on em passa'n un parell de 'iaios' trotant que pa que... Finalment entro a meta amb 2:50 i sorprenetment força sencer a nivell de fons, ja que per mi el indicador és sempre la gana, i em llenço ràpidament, sense estirar, a per un entrepà de campionat amb tres mega talls de llom i mooolta cocacola. Mentres menjo estiro tot el que puc i aviat recullo els trastos i cap a casa. Marxo amb bones sensacions, després de haver fet una cursa molt maca amb un temps que no es cap cosa però força decent per el poc entrenament amb pendent que portava. Us deixo un enllaç al foro de la cursa a corredors.cat i un enllaç al track de la ruta a Wikiloc.
|
Sortida
Amunt !
Bosc de faig
Avituallament
Cascadets però somrient
|
dissabte, 3 / març / 2007 23:00
L'any passat tenia aquesta cursa al calendari i no va poder ser (per sort, pel que he vist avui), però aquest any sí. Pugem amb el Carles ben dora cap a Sant Hilari. Al arribar ja hi ha bastant d'ambient, com que hi ha una cursa de bicicletes de muntanya una mica més tard, força gent ja s'està preparant. El dia es presenta boníssim, ben clar i temperatures altes. A dos quarts de nou ens apleguem a la sortida uns 70 corredors, el director de cursa ens dona algunes instruccions de viva veu (avantatges de ser poquets) i tot seguit compte fins a tres, i a córrer !, tot molt casolà. Hi ha gent que farà la mitja i d'altres la marató, nosaltres anem per a la mitja (sóm humans). Sols sortir, unes bones rampes per pista ens saluden, uff, més que un escalfament és una cremada d'entrada. Aviat no es veu el poble i anem resseguint pista envoltada de boscos magnífics. El ritme és fortet i desprès del primer avituallament ens plantem al peu de les veritables rampes, o sigui de puntetes i anar fent. Irremediablement acabem caminant a trossos per intentar recuperar quelcom l'alè. Poc després alguna baixada dona 'vidilla' però la pujada final a Sant Miquel ens posa a to, rampa i rampa i després corriol dret, dret i molt maco per dintre el bosc, ben bé fins al cim. Sense parar s'empalma amb una baixada hipertècnica i molt 'tiesa' fins als segon control. Aquí els corredors ens dividim, nosaltres tirem avall seguint la Mitja. Al arribar al riu em pensava que ja no hi havia gaire desnivell, però per sorpresa es torna a enfilar un llarg tros amb rampes que ens obliguen a caminar algun altre cop. A partir del penúltim avituallament, la cosa ja es posa més humana i anem fent mig pla-pujada fins al poble a on entrem amb 2:17. El recorregut en conjunt és molt maco, els avituallaments els he trobat una mica justos en quan a aliment per corredors, vull dir que una coca plena de sucre i pinyons pel meu gust no encaixa quan tens la boca ben seca. Apart d'això, un marcatge excel·lent i al ser pocs, molt bon ambient. Per tornar-hi. Enllaços
| | | | |
