Avui teníem previst no apretar tant com a Sitges i així intentar evitar quedar ben cascats. Correrem per sensacions, tal com diuen. Som el Tolo, el Carles i jo. Sortim tranquis i aviat ens separem, jo vaig fent una mica per sota dels 5' per kilòmetre i ells dos van uns cent metres per davant, més o menys al mateix ritme. Cap el kilòmetre cinc atrapo al Tolo que va sol, el Carles ja ha 'despegat' fa estona. Anem plegats amb el Tolo un bon tros i quan ell afluixa una mica jo m'avanço i segueixo sol.

A partir d'aquí començo a apretar amb l'objectiu utòpic d'atrapar el Carles. Tinc bones sensacions i em poso a pinyó a 4:30, començo a passar gent, una darrera l'altre, vaig molt concentrat amb la cursa i mantinc molt bé el ritme, m'ho paso bé, sens dubte el nou rellotge GPS que em varen regalar pels 40 anys hi ajuda molt. Gràcies companys !. Avui fa un dia força bo, un solet esmortit que no emprenya i dona un bon caliu. Cap el kilòmetre 17 afluixo una mica, tot i això segueixo passant gent. Veig que al final m'està sortint un bon temps i apreto tot el que puc els dos darrers kilòmetres, arribant a l'estadi en 1h 40' 42''.

El Carles ha entrat quasi tres minuts abans que jo i el Tolo entra poc per sota de les dues hores. Estic satisfet, sembla que avui no hi hauran problemes estomacals (he evitat el power gel de Sitges) i estic molt menys cascat que a Sitges. Com ja es tradició fem una bon dinar a Castelldefels amb les dones i els nanos.

Em sembla que em començo a acostumar al tema del pitrall, sino no entenc com m'ha tornat a enredar el Carles a un altre cursa. Aquest cop es tracta de la primera cursa del Pont de Vilomara, un cursa mixta d'asfalt i terra.

No tenim ni idea de com és el circuit, no hem pogut veure cap croquis, o sigui que improvisarem. No hi ha molta gent a la sortida i com sempre comencem des del darrera. A l'inici es va per dintre el poble i poc després tira per la carretera, seguint el costat del riu. El ritme d'avui encara és més fort que a la cursa de Manresa i al kilòmetre cinc portem uns 20', poc despres el circuit comença a castigarnos per una pista amb pujada llarga i sostinguda, amb un final 'tieso' que ens obliga a caminar uns 30 de metres.

Quan falten dos kilometres es té una bona vista del que manca i... es veu que torna a pujar fort, el darrer kilometre es força fort de pujada i sembla que no s'acaba mai. Arrivem plegats amb el Carles amb 46:47 que per nosaltres està prou bé.

Per cert la samarreta sí que és de New Balance com anunciaven, però... de cotó estampat, o sigui res a veure amb la que ens van donar a Manresa, tècnica i de maniga llarga. Sniff.