És el que em diu sempre l'Alba, però clar i Català, i com que em costa, no he fet al post fins tenir quelcom realment positiu a on agafar-me.

Bé, resulta que fa tres setmanes em vaig tornar a lesionar. Es tracta de l'especialitat de la 'casa': tensor de la fàscia lata.

El darrers quatre mesos han estat excepcionals, el meu tensor de la fàscia lata i jo hem estat molt bons amics. Jo el cuidava amb estiraments diaris, sovint matinals i al vespre, si ja estava al llit i m'oblidava, m'aixecava i els feia (no sense comentaris de conya de l'Alba). El tensor era agraït, no es queixava, feia la seva feina a la perfecció i si li demanava massa feia un petit senyal, molt suau, i que jo responia amb 'carinyo', o sigui una relació molt armònica, fins que... quelcom va passar fa tres dissabtes, vaig sortir al matí amb molt fred, calçat nou i baixada tècnica d'inici per un bosc...i resultat... al tornar al cotxe ja li dic al company que reconec els síntomes, m'ha agafat el 'xungo' , zas !

L'any passat em vaig quedar 'tieso' durant tres mesos i aquest cop no estic disposat a repetir el mateix, o sigui que vaig parar immediatament de córrer (res de les ximpleries de l'any passat de competir lesionat...), vaig visitar el podòleg ràpid, i com exercici sols caminar suau.

I ara ve lo positiu, aquest cap de setmana he fet al trote tortuga 3 km dissabte (Uaaau !) i 5 km diumenge (Uaau, uaau), sense grans molèsties i el dimecres recullo les plantilles noves que quelcom faran espero, apart el fisio em diu (amb molta lògica) que em foti de cap al gimnnàs a treballar abdominals, lumbars, glutis... (quina mandra).

Mentrestant no hem perdut el temps i hem fet alguna sortideta interessant tot caminant. Una caminada a destacar és el reconeixement a la Vall del Flequer a la Serra de l'Obac, lloc poc conegut i a on s'han restaurat recentment forces conjunts 'monumentals' de barraques de vinya i tines, tot plegat enllaçat amb corriols també recuperats i amb un aire semblant a petits poblets d'Asterix i Obleix.

Seguint amb el reconeixement del Catllaràs ahir vàrem fer una interessant excursió familiar a la zona de Sant Romà de la Clusa, encara amb força neu. Un raco molt recomenable.

Després de la Marxa del Montserratí he fet nou dies seguits de descans absolut, cada dia que passava estava més orgullós de mi mateix per aguantar un dia més quietet i no caure a la tentació de sortir a trotar.

L’objectiu era intentar fer net del problemilla del maluc, un cop ja descartat poder anar a la Marató de Muntanya de Sant Hilari Sacalm, quelcom que m’ha costat força de assumir. En tenia moltes ganes i era el primer objectiu fort de la temporada (avui l’he tret ja del calendari del blog, sniiif.)

L’aproximació aquest cop és tornar a començar més a poc a poc, així doncs ahir 3 kilòmetres per començar i avui quelcom més de 4 kilòmetres, paset a paset.

Funciona ! El genoll xuta un altre cop.

Bé, finalment el dimarts vaig fer la prova de foc del genoll i... va anar molt bé, estic content, van ser cinc quilometres de tranqui sense cap molèstia important. Sembla que torno a estar en linea per fer el calendari previst. Malgrat tot no me'n fio ni un pèl fins que no hi foti una mica més de canya, el cap de setmana tinc previst sortida llarga a muntanya a veure que passa, toco ferro i fusta !