Sens dubte la combinació Muntanya + Córrer + Família a vegades potser difícil o sacrificat de combinar, però si t'ho montes bé es pot fer amb bons resultats.

Aquest estiu igual que els tres darrers hem estat als Alps, en aquest cas als Dolomites, escenari d'algunes escalades de molt bon record, de quan era 'jovenet'. Des de el '92 que no hi havia tornat i un altre cop m'han tornat a encantar, hem visitat tots plegats alguns dels massissos que recordava Tre Cima, Sassolungo, Catinacio, Sella.. fantàstic !

Estàvem en uns apartaments a Castelroto, just al peu dels Alps de Suisi, o sigui que just a la porta de casa ja podia sortir corrents prats amunt.  Castelroto es un lloc del tot recomanable, d'accés fàcil i molt ben situat.

Em programo tres sortidetes per maxacar ben d'ora i ser esmorzar amb la família. El dilluns per escalfar faig un bonic cim de 2.174 m amb 1.000m+, anomenat Puflatsch, que faig corrent en part la pujada i tota la baixada, és un cim modest però amb una fantàstica vista dels Alpe de Suisi un immens altiplà verd davant del Sassolungo. El dimecres monto el plat fort, un cim de 2.563 que corona la imponent paret del Sciliar, l'anomenat Mt. Petz, que senyoreja imponent just per sobre el poble. Aquí apreto fort, son 1400m+ i quasi 17 kilòmetres a cavall del Sassolungo i el espectacular Catinaccio. En 3:30 faig el circuit amb temps per gaudir d'unes vistes de primera. Finalment el dissabte faig tot corrent (pujada & baixada) un corriol fins un llac per sobre del poble, Marinzen, son 400m+ bastant tiesos.

Els dos primer dies cal dir que ha tocat diana a les 6:00, arribant ben petat i satisfet, just quan els petits es desvetllen, la combinació perfecte !

El Tolo em recorda que l'any passat per Sant Joan vàrem anar a la Mola, i com que som molt clàssics ens muntem una tradició i repetim circuit, pero afegint el Montcau. Ahir ja vàrem fer uns 12 kilòmetres a la zona de Calders i em vaig trobar ja força recuperat de la Marxa del Cap de Rec, així donçs apuro una mica avui i pujo corrents tot el tram d'Estenalles al Montcau. Hem noto que en general vaig guanyant força de cames, fa un any i pico no el vaig poguer còrrer tot. Molt bona vista des de el cim i bon lloc per fer gana per la Matagalls-Montserrat del pròxim Setembre.

Seguim el camí cap a la Mola, amb petites trampes animals: encara no m'hi havia trobat mai a la vida, en el cami es despenjen dels arbres desenes de cucs amb un fil de seda, estan penjant a mitja alçada i és com una cortina trampa, a on has d'anar esquivant continuament perque no se t'enganxin, però com que son fànatics no parem de correr i s'ens enganxen sovint a les cames, al cos... no sembla que piquin però...mal rotllo.

Aquest camí m'agrada molt, és ample, comode i molt guapo a cavall de carena. La part final aquest cop també la corro tota. A dalt fem un bon esmorçar i amb la panxa plena, cap avall ! En poc menys de 45' ja som al cotxe quan ja comença apretar la calor han estat 12 kilòmetres de muntanya ara ja tradicionals.

Feia dies que dèiem d'anar fer alguna ruta per sobre Berga, jo en tenia una d'ullada amb bona pinta i aquest diumenge ha estat el dia. Anem el Tolo, el Marcel i jo. A les vuit del matí en punt ja estem darrera el Castell, llestos per tirar amunt cap a la Figuerassa. El Marcel i jo ja coneixem el camí i anem previnguts, 700 metres de desnivell 'picats' fins al cim, un bon plat d'entrada !

Anem amb pals i comencem caminant a bon ritme, malgrat el parell de graus que hi ha, ben aviat estem suant. El corriol és realment dret i des de gairebé el principi apreta fort i no dona 'vidilla' ni un segon. En poc menys de una hora estem a dalt.

El Marcel es queixava de un genoll (al cotxe) però tot just arribar a dalt, surt disparat corrents avall cap a Corbera, pensem que va de broma, però no, ens mirem amb el Tolo i ... avall ben de pressa ! Al santuari no hi parem ni un segon i seguim trotant pel PR. Ben aviat som al càmping, i com que anem bé de temps, decidim pujar a Queralt per el Portet (PR-73), o sigui que toca pals i un altre cop pujadeta, però molt guapa, tot per corriols pel mig del bosc.

El camí, amb molt bones vistes, passa per sota els Cingles de Queralt, aquí ja és baixada i anem a sac. Parem un moment a la font del Santuari de Queralt i seguim avall per una estranya combinació d'escales i rocs, quin canvi a l'arribar a l'asfalt, un ultim sprint i el cotxe !

Han estat 14 kilòmetres justos amb un temps de 2:48 i 1.338 metres de desnivell de pujada, no està malament. Una volteta que val molt la pena per aconseguir un entrenament ben complert. Tinc ganes de tornar-hi però amb més temps per fer un bon esmorçar al acabar :)