El tema UT Andorra em porta bastant de cap, és un repte fantàstic però crec sincerament que se'ls hi ha anat una mica la pinça vist lo que he vist aquest cap de setmana.


Amb l'Alba hem anat el divendres i el dissabte a fer un reconeixement de trams que jo no coneixia, i deu n'hi do ! Bé, de fet potser se m'ha anat a mi la pinça apuntant-m'hi...

De totes maneres la gent ja ho compara amb el UT Montbalnc, i jo, sense entrar amb gaires comparacions, puc dir que es brutal la quantitat de km per sobre dels 2.000 m (res a veure amb el UT Montblanc), desnivell acumulat respecte distància i terreny tècnic a molta alçada.

Suposo que l'organització ho té ben muntat, perquè tenir 500 cabretes durant dos dies per allà dalt és un bon compromís.


Pugem el divendres a la tarda tard i arribem amb una bona tempesta. Ens esperem una mica que pari de ploure i a les 7:30 comencem a pujar el tram de Margineda al Collet de la Costaseda (+700m). Aquest tram es troba just després del gran avituallament de la Margineda (43,6 Km | +3.000m | -3.900m) i després de la primera nit.


Com que tenim poca estona sols pugem, en una hora i escaig, fins al coll amb una pendent molt forta i amb una primera meitat molt exposada al sol. El camí es preciós i surt en corriol just des de la carretera, val molt la pena.

M'hagués agradat poder arribar a Prat Primer, però ja és massa tard i en dues hores llargues tornem a ser al cotxe. Aquest tram serà dels durs ja que son 1.600 m positius del tirón per vessant sud/sud-oest en una hora en que pot fer molta calor.


Pel dissabte tenia pensat fer el tram que considero del tot clau Bordes d'Envalira - Coll de Meners (92,7 km - 2.719 m). En el punt de les Bordes d'Envalira (73,5 km |+5.600 m | -5.500 m) hi ha el segon gran avituallament i es un punt a on per molts pot començar la segona nit.

El que queda per davant és de primera categoria. Son tres ports per sobre dels 2.600 m separats per profundes valls (Incles i Ransol) i tot plegat per un terreny de molt alta muntanya, perdedor i tècnic en molts trams.


El recorregut és fantàstic i ens va fer un dia perfecte, però allà jo sols hi veia la nit, el cansament, la boira... crec que tinc força experiència a muntanya però el que vaig veure em va deixar perplex i a la vegada vaig estar content d'haver pujat a fer el recorregut.

Si aconsegueixo superar els cants de fades del control de les Bordes d'Envalira, de segur que m'ajudarà conèixer aquest magnífic tram.


La pujada al Pas de les Vaques (2.575 m) és molt interessant encara que perdedora ja que el terreny és majoritàriament herbat, amb molt poques roques a on poguer-hi posar les marques del GRP, o sigui que cal estar molt atent. Pugem a bon ritme i fem la Costa del Port Dret corrents enmig d'un paisatge grandiós.


Des de el Pas de les Vaques baixem cap a Incles i a aprofitem per banyar-nos en l'Estany de Baix, seguim el descens per terreny a estones molt tècnic fins al Refugi de Siscaró i tot seguit avall, a vall fins el pàrquing d'Incles. Sense apretar hem estat tres hores de temps efectiu en aquest tram. A la capsalera de la Vall d'Incles  hi haurà un altre avituallament.


Mengem una mica i tirem amunt cap a Cabana Sorda, la pujada és forta o molt forta i puja directament fins a uns altiplans prop del refugi. El terreny segueix amb la mateixa tònica molt d'herba i pocs llocs amb marques verticals.

Un cop al refugi ni parem, voregem els fantàstic estany i seguim amunt per una pendent fortíssima d'inici i que poc després es converteix en un flanqueig aeri i exposat en cas de mal temps. Ambient !


El tram següent fins a la Cresta de Cabana Sorda (2.657 m) és molt perdedor. Els que em coneixeu sabeu que m'oriento força bé però aquí amb un dia magnífic ens va costar força veure els senyals, no hi ha traça de corriol i tot és herba amb forta pendent...


Al arribar el port i veure el següent tram es quan ens adonem de la dimensió de tot plegat, cuidadín que això del UT Andorra pica i mooolt, aggg ! Tenim tot l'immens Circ de Ransol als nostres peus i cara a cara el Port de Meneres a la quinta forca per terreny de molt alta muntanya, a la UT Andorra cal baixar fins abaix i tornar a pujar al Coll de Meners (92,7 km - 2.719 m)., darrer tram que acumula els 7.700m positius i que un cop superat obre la porta a ser finisher.

Baixem per terreny a voltes força tècnic i a estones amb dificultat per trobar els senyals del GRP, decidim arribar al Refugi de les Comes de Jan i d'allà no fer el port (anem tard) i baixar per la Vall de Ransol de tornada al cotxe. Hem tardat tres hores de temps efectiu, sense apretar, d'Incles al Refugi de les Comes de Jan.


M'han quedat les ganes de fer el Port de Meners i no descarto encara fer-hi una escapada express abans del UT Andorra, ja que és un tram absolutament clau que crec que potser molt complicat amb gran cansament i de nit.

Fem autoestop a Ransol i connectem amb un bus a el Tarter que ens deixa a on tenim el cotxe en mitja hora, dos enllaços sincronitzats del tot per tancar un gran dia de d'alta muntanya amb molt bona companyia.

Aquesta darrera setmana he aconseguit acumular més de 5.000 metres positius i m'he trobat força bé, a partir d'ara poca cosa més, descans mig actiu, preparar l'estratègia amb el company Raül, i esperar que tinguem prou potes i bon temps !