|
|
dilluns, 12 / maig / 2008 15:19
Bé, doncs ja en tenim un altre, encara que hagi estat en
versió 'reduïda'. Degut al mal temps la marató s'ha quedat 'sols' en 37
km i 4800m acumulats, però he d'agrair al deu de les neus i les pluges
que hagi estat així ja que la part final he patit com un condemnat.
També he d'agrair al déu del sol que ens obsequies amb un magnific matí
de cursa malgrat les dolentíssimes previsions.
M'acompanya avui l'Alba com a animadora i esponsor. Arribem dora i aprofito per saludar a l'Isma, el Dennis Teuling, el Luigi i l'Albertus. Amb l'Albertus
ens situem a la zona mitja i sortim plegats. Avui es obligatori el
paravent ja que hi ha boira i està nevat a partir de 1.700 m segons
diuen. A mi les primeres rampes de sortida de Berga, ja em feien respecte, ja que sóc molt diesel i el fet d'haver d'apretar en el primer kilòmetre no va gens amb mi. Així doncs camino algun tram i l'Albertus em deixa aviat seguint al trote. Avans d'encarar el corriol de pujada a la Figuerassa m'avança el Luigi que va molt suelto . Tal
com era d'esperar la pujada es fa tota amb fila índia, i sols avanço a
dos o tres corredors, el ritme és força alt i no dona per més. Al
arribar a dalt veig que vaig bastant bé respecte al temps de tall, no
paro al avituallament ja que se que en pocs minuts hi ha el de Corbera.
Aquesta es una cursa plena de avituallaments i controls i permet
dosificar molt bé segons necessitats. Ens llancem avall i em torna a passar el Luigi que s'ha parat a tastar delicatessen, després de Corbera ja no el veuria més fins la meta. Al santuari tinc la molt agradable sorpresa de trobar-me a l'Isma i família animant-me, ostres no m'ho esperava pas ! Passo a 1:05 un temps força bo pel que tenia previst. Son les 9:20 i l'Isma comença la seva cursa a les 10 hores ! Que fa aquest home aquí encara ?
 Ambient superb en la part més alta de la cursa. Foto: Ramón Ferrer En
el següent tram ja començo a agafar un ritme més meu ja que la cursa
s'ha estirat força, corro forces trams de pujada i em trobo a gust. Tal
com era d'esperar un vent gèlid ens rep en el darrer tram, a on ja
comença a aparèixer neu. Al arribar a la carena el paisatge es
apoteòsic, surt primer la punta de la Gaillina Pelada amb un aspecte super hivernal i alpí i poc després bona part del Pirineu a vessar de neu.
El tram de la carena és molt skyrunning que en diuen. A més cada cop hi ha més neu, i prop de l'avituallament jo diria que quasi un pamet. Allà em rep l'Alba amb una mica de 'poción mágica', s'ha currat la pujada des del pàrquing amb tot ben nevat, ets un sol ! Segons diuen la sensació de fred allà
era de -11ºC amb el fort vent que hi feia. Passo per control amb 1:42
força per sota del temps de tall i penso que potser he anat massa ràpid
pel que queda.
Baixada per la neu i aviat ja estem en la llarguíssima zona de prats que porta a la base d'Ensija.
Per mi aquest ha estat un dels trams més estètics, amplis espais amb un
fons nevat molt alpí. Arribo a l'inici de la pista una mica tocadet, he estat apretant força i aviat em ve la correcció al no poder fer al trote tota la pista de pujada al següent control. Aquest tram de 'relleno
' considero que era molt poc interessant i a més 100% per pista, crec
que podíem haver afegit kilòmetres per la zona de Queralt per exemple,
que hagués estat en corriol i un traçat més lògic. En
la baixada per pista m'adono que el tibial em fotrà la guitza, l'he
estat cuidant aquest parell de setmanes, però no he fet net. Vaig
aguantant però en la part de pista més pendent prop de la font de Cal
Coix em comença a passar gent, em fa mal i vaig una mica frenat. Portem
ja uns 20 km i cal ja economitzar. Després de l'avituallament camino la
pujada al poble i aprofito perpendre un gel abans de atacar el 'monstruito
' de la pujada per la Baga de Peguera. Com que la conec bé ja vaig
mentalitzat però tot i així no deixa de sorprendrem un cop més que sols
amb unes tres llaçades et porti al cim, això vol dir trams llarguissims de pendent tiesa i continuada, uff !
Prop del cim em passa un noi que faig servir de llebre per fer al mini-trote
algun petit tram de la part final de prats amb neu. El dia s'ha anat
tapant i això fa valorar encara més la tasca de la gent dels controls,
tot i anar amb uns plumos del copón han de passar fred per força allà dalt tantes hores quiets, amb la neu, vent... Això si tenen un antidot
: animar molt i molt bé amb grans esquelles de vaca, és una passada
l'ambient en cada avituallament, et fan sentir com si anessis primer ! I ara ve... baixada, que no aprofito massa per precaució ja que se m'està carregant de valent el tibial i me'n reservo un 'trocet' per fer tota la llarga baixada final. La pujada per la pista d'esquí em falta ja força fuelle i arribo al control pensant que igual veig a l'Isma
que està fent la cursa de 24 km. Dit i fet, coincidim exactament en la
mateixa safata de queviures ! Eh, tu per aquí, sí jo per aquí. Em diu
de baixar junts però jo li dic que tiro, que ja m'atraparà, que jali de gust perquè jo vaig tocat i a la baixada aniré fent. Porto 3:45 i penso en intentar baixar de 5:30.
El
primer tram de baixada està fet una merda, sembla aquelles vores de riu
que es ensenyen en els documentals sobre les grans migracions de nyus ,
o sigui fang, fang i més fang i tot déu derrapant. Malgrat això
aconsegueixo baixar a un ritme decent tot i ser molt tècnic. De totes
maneres se que quan arribi a la pista estic fregit ja que el terreny
llis en baixada continuada serà la meva perdició per el tema del
tibial. El Isma m'atrapa en un dels trams tècnics abans de la pista, em
fa il·lusió fer un tram plegats, però a la pista li dic que tiri que jo
vaig fent, el veig desaparèixer a bon ritme i amb estil, felicitats !,
es nota que porta els deures ben fets.
A partir d'aquí es va combinant la pista, amb corriols i finalment
l'asfalt de la zona del càmping que m'acaba de triturar. Allà m'espera
la fidel Alba i la família del'Isma que m'animen, encara que em sap
greu, però ja no estic per fer gaire cas. A la pujada a Queralt plou
lleugerament, aquí em passen uns quants de la mitja, que m'animen. Això
però ja no és problema de tibial, això ja és tema de fondo ! Uff. Després de la pujada s'inicia el flanqueig per corriol que jo trobo dels trams més guapos del recorregut, però que avui no disfruto, ja vaig a acabar com sigui, combino còrrer amb trote coxinero
. El tram de Queralt a Berga te una part d'escales amb unes condicions
que fa plorar, de fet al arribar em comenten que aquí el segon s'ha
fotut un pinyo que l'ha portat a l'hospital amb trencaments, això si, després de passar per meta...
Ja no veig possible baixar de 5:30 i no em vuido. Finalment, després de posar bona cara per les fotos, creu-ho la meta amb 5:38 i satisfet. Em recupero amb tot el que pillo de jalar i poc a poc vaig valorant tot plegat, felicito al Dennis que arriba poc després de mi, comentem la jugada amb el Isma, el Luigi i aviat estem baixant amb l'Alba a dinar a Manresa.
Mai
havia fet una cursa tant llarga amb tant de desnivell (les marxes son
un món apart crec jo, vas molt menys pressionat segons el meu parer) i
estic força content del resultat. Hi ha la decepció de no assolir la
distància marató, però per contra crec que ha estat una sort ja que la
cursa original segurament m'hagués posat massa al límit.
O
sigui que ja ho tinc clar, repte per l'any que ve: la Marató de
Muntanya de Berga ! El que no tinc tant clar és que passarà amb el
tibial dret, a hores d'ara està molt encabritat i vaig coix, o sigui
que a fer bondat de valent. Ara que tenia un mes sense curses i podia
entrenar de 'normal'... Felicitats pels bons temps del Luigi, l'Albertus i el Isma a la cursa 'menys llarga'.
|
|
|
dimecres, 7 / maig / 2008 18:32
Avui m'assabento d'una nova cursa al actualitzar la web d'un client ( Alberg La Bruna)
que tinc a la Cerdanya, i que li portem el tema d'internet. Sí, sí,
nova cursa, un altre !, aquest cop a la Cerdanya i muntat per l'empresa
d'activitats de la família del Kilian Jornet. No te mala pinta, jo
buscava quelcom pel cap de setmana del 1 de Juny i aquesta podria estar
bé, hi ha la modalitat de 46,3 km, i un altre més curta de 24,5. No
m'he estudiat gaire a fons el tema però..., sempre hi ha un però,
sembla que s'hagi de rascar bastanta pista i bastanta pasta... Això sí, pels màquines sapigueu que us podeu treure fins a 1.000 eurillos de premi.
|
|
|
dissabte, 3 / maig / 2008 11:30
Doncs ja sols falta una setmaneta, i aquí estem, una mica pillats. Despres de Núria, he fet quatre dies de repòs degut a una mica de sobrecàrrega del tibial dret. Ahir vaig sortir just al migdia a trotar, ho vaig fer expressament a aquesta hora per tastar la calor i que no em vingués tant de sobte diumenge a Berga, i renoi, ni mai que hagués sortit. No se si va ser el calor, que era potent, però vaig fer 10 kilòmetres que em varen costar com 40, uff, em vaig trobar amb les cames feixugues, descol·locat i fins i tot em va agafar flato ! Que xungo... Astenia primaveral ? Vaig tornar ben desanimat, no entenc que em va passar.
Avui tinc previst sortir a darrera hora del dia per veure quina part era calor i quina 'el cuerpo' o... 'mente', com no espavili ho tinc clar en l'excursioneta del diumenge que ve.
|
|
|
divendres, 2 / maig / 2008 08:55
M'assabento avui d'una nova ultra, Ultra-Trail Aneto, aquest cop muntada per No Limit i pel proper Juliol a la zona de Benasque. 62 km i uns 4600 de desnivell positiu. La galeria de fotos te molt bona pinta, però... costa 58 € ! Un trobo un pèl passadet
tenint en compte que vas amb autosuficiència... Apart veig alguna cosa
curiosa com una navalla de material obligatori (ha de ser Toledana ?) i la sortida a les 12 hores del migdia del dissabte (?) que ens priva als mortals de bons paisatges ja que de segur es pringa de nit.  Zona de Llauset per on passa el Ultra-Trail Aneto. Foto: MadTeamBé, d'entrada mantinc la Núria-Queralt pel Juliol, ja que la Ultra-Trail Aneto veient el preu, és un recorregut que és pot fer en qualsevol moment, en plan coleguis, per cero € i tot de dia, penso jo. El 12 de Maig comencen les inscripcions per qui l'interesi.
|
|
|
dijous, 1 / maig / 2008 16:54
Son poques les referències que faig en el meu blog a alpinisme o
escalada ja que ara mateix no estic en actiu en aquests menesters, però
el meu passat em crida fort cada cop que detecto quelcom interessant
sobre el tema. Avui, a través de l'excel.lent www.alpinist.com, que és la meva web
de capçalera sobre alpinisme i escalada, he arribat a una fantàstica galeria d'imatges sobre escalades en torres al desert dels EUA. Es
tracta del recent viatge d'un noi ianqui inquiet que ha escalat 32
d'aquestes torres en el darrer mes. No està gens malament !. Totes les
escalades són extremadament estètiques i em porten bons records de
principis dels anys 90 quan vaig tenir la sort de tastar aquesta roca
tant especial en diferents viatges al desert del sud-oest. Les estades a Canyonlands
van ser èpiques, dies i dies a on la única preocupació era escollir
quines fissures faríem al dia següent, ni feina, ni novia, ni
hipoteques,...res. Sols escalar. Tinc una gran enyorança d'aquells
viatges i sempre he pensat que en un moment o altre tornaria a Moab (Utah), que
és per a mi la meca del desert més autèntic, envoltada de milers de
formacions rocoses úniques. Edu i Montse, us dedico aquestes imatges a vosaltres, punxeu l'enllaç i de segur que us vindrà la morrinya.
|
Pujant al Pic de l'Àguila
Contrastos. Puigmal al fons
Finals d'Abril...
Pic de la Pala
Baixant del Puig de Fontnegra
Tram final del Cim de la Coma del Clot
Quin fred ! Cim de la Coma del Clot
Darreres neus
|
dilluns, 28 / abril / 2008 13:16
Aprofitant l'oferta que feien de dos nits per una a l'Abril anem a
passar a Núria el cap de setmana amb les famílies del Tolo, el Carles i el
Manel. Tot plegat en plan de fer quelcom de muntanya als matins. El
problema és que diumenge passat va caure una nevada potent (la pluja
dels Matxos) i m'he passat la setmana refrescant la webcam de Núria per
veure a quin nivell s'anava fonent ja que el tema bota gorda i paraneus
no el teníem contemplat.
El divendres em fallen els dos muntanyeros, el Carles i el Tolo, que
pujaran dissabte, o sigui que l'endemà surto tot sol a fer lo únic que
està una mica potable amb bambes: Pic d'Àguila, Pic de Fontnegra i Pic
de la Coma del Clot. Surto a les 7 hores en plan lleuger. No tinc
gaires ganes de canya, però a mesura que vaig pujant em vaig animant i
aviat ja vaig al trote en les amplies llaçades del camí al Pic de l'Àliga (2.428 m).
Em salto una llaçada degut a un bon tou de neu i acabo pujant pel fons
de la coma. Vaig bastant a l'idea, tot i que he d'esquivar grans
plaques de neu glaçada. Aviat faig el cim de Fontnegra (2.722 m), i tot seguit
baixo al coll i pujo cap a la Coma al trote per neu glaçada però de bon
fer. Una estètica congesta final em porta al bonic cim de la Coma del
Clot (2.726 m). Cap dels cims d'avui els havia fet mai, em quederà pendent però l'interessant Torreneules per un altre dia.
Decideixo
baixar pel sud que està més net de neu, fins tallar el camí dels
Enginyers. Després de força tartera i amplis prats connecto amb el camí
i al trote arribo a les 9:10 a Núria just quan tota la colla comença a esmorçar. Perfecte ! Un parell d'horetes d'exercici, quasi 800 m desnivell positiu i uns 10 kilòmetres marca el GPS.
Se
m'ha posat molt bé tornar a alta muntanya. Dalt del cim de la Coma m'ha
agradat recordar les sortides que fèiem per aquí a finals dels anys 80,
quan el tren era la nostra salvació. També ha estat trist recordar els
estimats companys que hi perderen la vida aquí en un parell de desafortunats
accidents. La serenor extrema que hi havia al cim avui, contrastava amb
el brujir de l'allau i la remor del temible torb del passat.
El diumenge com que la resta de cims segueixen molt nevats i fer el Puigmal per Fontalba ens suposa un temps que no tenim per compaginar amb les families, decideixo repetir la sortida d'ahir amb el Tolo (el Carles està mig grogi encara d'una grip). Sortim a la mateixa hora i aquest cop anem per tota la cresteta del cim de l'Àliga que no vaig fer ahir i que està prou bé. La neu s'ha fos moltíssim
respecte ahir. Seguim la carena amb unes molt bones vistes, gairebé
hivernals, sobretot cap a l'oest. Sembla estrany la quantitat de neu
que va caure en dates tan avançades.
Avui però al arribar al Fontnegra
ens rep un vent molt fort i fred que li dona un aire alpí molt guapo.
Dalt del cim de la Coma del Clot encara bufa més fort i no hi estem ni cinc
minuts malgrat la magnifica vista cap al est, que arriba fins al
Canigó. De fet es pot veure quasi tot el recorregut de la propera cursa
de La Tramuntana, a meitats de Juny. Baixem pel sud igual que ahir, i
ben aviat torna a fer calor i tot, aquest cop fem encara més directe la
baixada fins al fons de la coma per tal d'intentar trobar-nos amb el
Carles, el Manel i el meu fill gran que han fet un tram del camí dels
Enginyers, però no els veiem, i per tant tornem avall al trote i aviat estem un altre cop a Núria.
Per cert, els dos dies hem fet partidets de futbol molt guapos que m'han fet recordar la importància de les sèries que no faig mai, uff.
|
|
|
dimarts, 22 / abril / 2008 19:47
Breu i interessant ressenya sobre el avi Olmo i el Ultra Trail del Mont-Blanc, el iaio té 34 polsacions per minut en repos i tira a 10km/h a pinyó de la hora 1 fins la 21. Potser és un iaio de 60 tacos robotitzat ? Ressenya en francès
|
|
|
dilluns, 21 / abril / 2008 12:59
A la pelicula Rain Man, Dustin Hoffman fa un petó a una noia i el seu germà li demana, - ¿que te ha parecido? - i ell respon - mojado -. Genial. Bé doncs ahir, a mi també em va semblar mojao el tema, i és més, suuuper enfangao, però ens ho vàrem passar molt bé un cop assumit que quedaríem molls com polls. Amb el Marcel arribem justets de temps a la sortida, ens acreditem, comença a caure gotes (ui, ui), el Xevi Aranda fa el briefing i pum ! Tots a córrer, uff quin nivell, nosaltres anem al trote per no quedar malament i aviat tenim igual més de dos-cents tios al davant, a sac van per fer 62,8 km i 6.150 m de desnivell.  Surt el sol al Collsacabra. Darrer sol que veurem durant el dia. Foto: CETA la pujada a Bellmunt va plovent i poc a poc ens anem calant d'aigua i de suor. En un parell d'hores som al santuari. Fem un parell de llesques de pa amb tomàquet boníssimes i avall pel camí força tècnic al principi i després ja més per corriol. Tram de bosc fantàstic aquest, fins al Salt del Molí que avui està espectacular ple d'aigua. Ja fa estona que no plou i sembla que potser aguantarà... Tot el flanqueig fins a Salgueda al trote menys en els repetxons, en aquest tram anem ben sols ja. No se que té la curta pujada després de Salgueda però es de lo potentillo de la cursa, des de dalt seguim al trote tot el tram fins al Coll de Sant Bartomeu per uns boscos genials. En el tram de pujada al Puigsacalm em refredo massa per mandra de treure del Goretex i em ve una mica de baixon, curiosament em recupero poc després en la curta pujada al Tossell, curta però supertiesa, mare meva ! Baixada per les cordes fixes sense complicacions i directes cap a la Vola, avall, avall al trote bisonte.  Parell de mashotes al Puigsacalm. Foto: CETCom l'any passat no parem casi al control abans de pujar a Cabrera i tirem amunt, primer a bon ritme i després ens estovem tots dos una mica a la part final de les escales, just quan comença a ploure un altre cop. Baixem Cabrera per la opció 'fàcil' que passa pel pàrquing i aviat estem corrents en el corriol llarg i disfruton que torna la Vola. Aquí ja plou a sac, fem una mica de Cola, agafem un entrepà de botifarra i sortim caminant ràpid mentres ens fotem el pa, la botifarra i l'aigua de pluja, tot barrejat. Fem tota la pista caminant i aprofito per pendrem un ibuprofeno com acostumo a fer en aquesta mena d' excursions al acumular cert dolor a les cames. Portem ja vuit horetes de marxeta i encara falta una mitja marató amb desnivell de propina. No se si és la droga o què però la pujada a Salgueda la trobo quasi fàcil, de fet vaig al trote en algun tram de la pista final, glups !, potser m'he passat de dosi ! Ens reagrupem amb el Marcel i ataquem la carena de Salgueda sota un boira i pluja impressionants, el corriolet està que fa plorar, el Marcel em vacilla de que porta pals i jo no i poc després es fot tres nates impressionants, ens fem un tip de riure, jo conservo el cul net, encara que costa, això si de córrer aquí res de res.  Pujada final al Puisacalm. Foto: CETLa masia de Espaulella és sens dubte un lloc especial, esta en un collet ben verd, penjada sobre la vall del Ges, m'encanta aquest lloc, a més és l'inici del tram final de baixada i això es bó. Aquí correm a tope pel llarg camí empedrat fins al primer creuament del riu. Mentres baixàvem anem dient: ens traurem les sabates o no aquest any ? Quina tonteria ! Estem ja xops fins la mèdula, o sigui que travessem el riu Ges quatre o cinc cops sempre pel mig i calçats, i mira que baixa aigua ! En aquest punt li dic al Marcel que em trobo fort i que vull intentar baixar de les 12 hores (una tonteria com un altre), o sigui que ens separem i surto pitant corrents, encara faig l'última creuada del Ges, aquest cop amb aigua fins just sota els genolls. Segueixo per el bonic PR vora riu, vaig a tot lo que dona la màquina i passo força gent, encara però, hi ha dues mini pujades assassines que em dobleguen i que he de fer caminant, tot plegat sota una cortina d'aigua que fa goig de veure, tinc el mòbil mort de fa estona, ofegat, i l'aigua amb la bateria va fent uns espetecs que em fa por que s'incendii la motxilla !. Finalment entro en esprint a Torelló a on em rep l'Alba sota un paraigües, gràcies maca !. He marcant un temps de 11:52 i el darrer tram sols pensava em menjar-me un pollastre sencer, ha sigut la meva obsessió la darrera hora, quina atac de gana, mare meva. El Marcel entra tant sols deu minuts després, és un picat com sempre i ha acabat corrents bona part del tram final també. Hem millorat en 2:30 hores el temps de l'any passat, es veu que som homes de fred i no de calor. No he fet gaires Marxes de la CCCR, però segurament no m'equivoco gens si dic que aquesta és de les millors, sino la millor amb diferència, per paisatge, per recorregut, dura dura de desnivell, i organització impecable, l'any que ve repetim de segur. Si els Matxos es fes a França seria dels trails més reputats, sens dubte.
|
|
|
dimarts, 15 / abril / 2008 20:26
Sembla ja es comença a fer ambient per aquesta marxa, divertit el post de la gent del Trail UEC de Totosa, com sempre uns catxondos, aprofito per resaltar una ruta que tinc a Favoritos que va sortir ressenyada en aquest blog i te mooolt bona pinta, mireu les fotos, conec forces indrets dels Ports, però aquests no i és veu de nassos ! Ja falta menys per la següent maxacada i avui ja 'quasi' no tinc agulletes, a veure si demà puc fer uns kilometrets.
|
Pujant la Figuerassa
Puja, i puja fort !
Neu i Queralt al fons
Un paisatge fantàstic
Pasada la font del Tagast
Hivernal
La colla
Pujant la Gallina Pelada
Ensija - Roca Gran de Ferrús
|
dilluns, 14 / abril / 2008 13:25
Bé, doncs que puc dir, un 'entrenament' amb format més aviat d'objectiu final de temporada ! Uff.
De bon matí ens trobem l'Albert, el Llluís i el Pep-Lluís
a Berga, no coneixia cap d'ells personalment, sols via internet. Les
cosetes que fa el Lluís les podeu veure al seu complert blog i el Pep-Lluís és
l'alma mater de www.ropits.com. Poc després arriba el Isma amb un company,
el Quim. Ells dos tenen pensat fer la mitja marató i nosaltres la
marató, de totes maneres amb la nevada que va caure ahir tenim els
nostres dubtes de com anirà.
Sortim exactament del lloc d'inici de la cursa i anem
caminant a l'idea pels carrers amb forta pendent que ens porten cap al
Castell de Berga, tram que no coneixia. A partir del Castell fem la
clàssica pujada a la Figuerassa, sempre caminant en mode 'allegro'.
Prop de les antenes ja comença a estar emblanquinat, s'està obrint un
dia molt clar, malgrat que a la vall i a la plana hi ha mar de núvols
que ho tapa tot. Fins a Corbera anem ja al trote llarg. De moment la
neu no molesta, però més amunt... ja veurem. Anem a un ritme altet i
aviat som a la Font del Tagast a on fem un primer most, el paisatge és
digne de veure, fa un dia de nassos i sense vent ! Tram final de la
primera pujada, passant pel Pla de l'Orri a on la quantitat de neu ja
està prop d'un pam en alguns trams i ja empipa una mica més.
Des
de la carena dels Rasos, comencem anar un altre cop al trote, primer pla i
després baixada forta patinant com a besties. A mitja baixada el Isma i
el Quim ja tiren pel recorregut de la mitja i nosaltres seguim
avall. Connectem amb la pista a Peguera i travessem els grans prats,
ara ja sense neu quasi. Aviat estem ja encarant la pujada a la Gallina
Pelada. El primer tram de corriol és molt maco i el fem tot corrent de
pla, després ja toca pujada potent. Tenim seriosos dubtes sobre l'estat
del tram de roca final, dubtes que es confirmen al arrivar-hi, ja que
està impracticable amb un mínim de seguretat: una fina capa de glaç i
neu ho recobreix tot. Decidim tirar enrere malgrat ser ja tant a prop
del cim. Baixada tècnica i a sac, per on hem pujat i en poca estona
estem un altre cop a la pista, anem direcció Peguera per tal de
connectar amb la resta del recorregut 'original', passem Peguera per
repostar a la Font de Cal Coix, lloc que coincideix amb un dels
controls de la marató.
El dia s'ha tapat quelcom i fa més fred, tornem a Peguera
i ataquem la exigent pujada per la Baga de Peguera, son 400 metres de
desnivell que en semblen mil ! Les cames ja demanen pietat, però el
camí no dona treva, sense fer cap llaçada s'enfila ràpid amunt. A la
part alta torna ha haver-hi força neu i al pas pel cim ni parem.
Baixada hiper-patinosqui i després el regalet final de la pujada per
l'antiga pista d'esquí, de pendent moderat, però que ara ja sembla molt
tieso. Des de la carena ja connectem amb la baixada que fem primer per
una part tècnica i força nevada i després la llarga pista i algun
corriol que baixem corrents a un ritme alt, pel mig marca el quilòmetre
30, uff, amb la tralla que portem i encara en queden 12 !
Però trobo que aquests es fan força bé, tot l'estona avall
fins al càmping i després tot seguit encarem la darrera pujada a
Queralt, aquesta pujada no la coneixia i puja força dreta per un tram
força xulo, després segueix un flanqueix pla per un corriol magnific
però que ja se'm fa llarg. Sembla que hi som, però... De Queralt a
Berga t'ho has de guanyar encara, escales, pedrots, escales, més
pedrots, més escales i al final el Passeig de l'industria a on tanquem
una magnífica volta de 42 km i 5420 metres de desnivell acumulat.
Malgrat no fer Ensija, la distància ha sortit igualment de
marató i sols hem estalviat uns 250 metres de desnivell. El Lluís, que
per cert està mooolt fort, em va demanar just a la Baga de Peguera si
al final faria la marató, no vaig dir res, però per dintre vaig pensar... em
sembla que no, al cap d'una hora corrents a la baixada vaig pensar
potser sí... i ara a casa penso... probablement. Perquè la memòria es
tant efímera i selectiva ?
Va estar un plaer fer aquest llarg recorregut al costat
del Lluís, l'Albert i el Pep-Lluís, bona gent i grans
atletes-muntanyers, molt forts tots. Podeu veure una amplia ressenya de la sortida, incloent dos excel·lents videos al blog del LLuís
|
Bon dia Carles !
Cadireta d'Agulles
Coll d'Agulles a la penombra
Regió d'Agulles
Primers ratjos de sol a Coll de Port
Ecos es retalla sobre la boira al pla
Arribant al Coll de les Comes
Coll de Port des de les Comes
|
dilluns, 7 / abril / 2008 13:40
Ahir sortida alpina tal com estava previst, o sigui d'hora, d'hora de matí. A les 6:45 ja estàvem el Tolo,
el Carles i jo a Can Maçana, havent deixat un parell de cotxes a
Collbató prèviament (sí dos ! un cotxe de més perquè el Carles pogués
sortir pitant, directe cap al bateig de compromís). Deixem els frontals
al cotxe ja que s'hi comença a veure una mica i iniciem la travessa tot
caminant la primera pujada forta, però al primer pla ja anem al trote.
Proposo anar pel Vicenç Barber que és més estètic en comptes d'anar per sota Frares, que potser és més ràpid.
Es preveu un dia de nassos, està superclar
i hi ha un mar de boira espectacular a ambdós vessants de la muntanya.
Travessem ràpidament la zona d'Agulles amb grans jocs de llums als cims
a la sortida del sol. Correm forces trams, i aviat som a l'Agulla del
pas del Princep. El darrer tram del Pas fins a Coll de Port és sens
dubte un dels més agradables de córrer. Parem molt sovint ja que el
lloc i el dia s'ho val. La pujada al Coll de les Comes és el primer
desnivell important i ens posa a to, a partir d'aquí s'entra ja en la
part més salvatge del recorregut tot resseguint un conjunt de puja-baixes cada un més fort que el següent fins assolir finalment el Montgrós.
Sens
dubte el Montgrós és un cim privilejat, just al mig del massís i
apartat un mica de l'eix central, lo que li dona una molt bona
perspectiva de punta a punta. Aquí fem un mos ràpid i seguim, portem
unes dues hores i mitja. La baixada fins la canal del Migdia és
super-tècnica amb alguna desgrimpadeta i tot, en aquest tram es
travessa una zona d'espectaculars teixos gegants.
Al arrivar al llit del torrent torna a tocar remuntar, pujada molt forta fins al coll de les Talaies
i inici del llarg flanqueig estil muntanya russa fins al peu de la
darrera pujada a Sant Jeroni, aquí es pot trotar una mica però poc. En
aquest tram ens creuem amb un parell de corredors que estan fent la
travessa en sentit invers, sembla que van a sac perquè se'ls veu molt
exprimits.
Darrera pujada de la travessa, la més llarga, fins a la carena que porta a Sant Jeroni. Aquí el solet ja comença a apretar
i es fa més feixuc. Al arribar a la carena decidim no fer el cim de
Sant Jeroni (que obliga a desviar-se) i tirem avall a tope ja que no
ens sobra gaire temps perquè el Carles pogui arribar a temps als seu ja
famós bateig. O sigui que a córrer ! Primer còmodament planejant fins a
Sant Joan, a on parem sols un moment, i tot seguit forta baixada a Sant
Miquel a on connectem amb el GR5 a Collbató.
Fem tota la llarga baixada corrents excepte una paradeta per saludar a tres simpatics
cabirols. Aquest tram m'agrada molt, especialment la part final fins
les Coves del Salnitre amb el corriol penjat per sobre la vall.
Finalment arribem al pàrquing de les Coves en 5 hores justes i casi 17
km de autèntica muntanya, perfecte ! El Carles fins i tot s'anima a fer
una cervesseta ràpida al xiringuito i despres surt volant cap a casa a posar-se de maco.
Ens ho hem passat d'alló més bé, molta conya i una bona maxacada. Personalment estic molt content, sobretot perquè la cama m'ha aguantat bé la llarga baixada al trote llarg. Se'm carrega encara però sembla que no passa d'un punt, o sigui es sostenible. He arribat molt més sencer que fa un parell d'anys.
Per aquells que no han pogut venir, sols dir que quan volgeu ja hi podem anar-hi ! Deixo galeria amb quasi 20 fotos avui, anàvem inspirats.
|
|
|
dilluns, 7 / abril / 2008 10:29
Ara veig que sembla que al final es salvarà segons el que llegeixo avui a la web de la FEEC, bona notícia ja que hagués estat un error molt gros portar a cap el tancament que ja fa un temps es portava anunciant.
|
|
|
dimecres, 2 / abril / 2008 19:25
Encara no m'he apuntat i no se que he de fer a hores d'ara, ho veig lluny, tot i que estic força millor. Potser faig la 'menys llarga', no ho se. En tot cas potser tinc l'ocasió de tastar tot el recorregut d'una tirada avans i amb aquesta intenció faig aquest post per concretar detalls.
|
|
|
dimarts, 1 / abril / 2008 14:15
Fa temps que hi vaig al darrera per repetir la, si puc la faig cada
any, m'agrada molt, trobo que és molt estètica i un bon banc de proves
per les cames. Es tracta d'anar de Can Massana a Collbató per el
recorregut més recte o curt travessant tot el massís. El darrer cop que
la vàrem fer va ser a finals del 2006, tal com explico en aquest post. Amb
el Carles fa unes mesos que en parlàvem, ell no l'ha fet mai i li fa
molta illusió ara que està ja recuperat de la seva llarga malaltia,
sembla que és el moment, o sigui que com que té un bateig el diumenge a
les 13 hores a Manresa i no és qüestió de fallar (no és el seu nano,
tranquils !) hem pensat sortir mooolt dora, o sigui allà a les 7 hores
a Can Massana amb un cotxe ja deixat a Collbató.

Plecs de Llibre i Montgrós des de el sud. Un món apart. Hi
ha un temps previst d'unes quatre hores al trote (el darrer cop vàrem
fer 4:40 corrents sols des de Sant Jeroni a Collbató). És un circuit
fantàstic segons el meu parer, especialment la zona del Montgrós. Son
'sols' uns 16 km que te'ls has de guanyar de valent, super trencacames
i tècnic (una mica tarzan i tot en alguna canal) i acumulant uns 1200m
positius i uns 1400m negatius. La millor
info del tema estava a la web del 2x2Santpedor, feta pel Jaume Pinyot,
però malauradament s'els hi va fotre el servidor i ara està una mica
penjat, sols es troba per Google directament
i falta el vídeo del recoregut a Goole Earth que es va treballar en
Pinyot. De fet ells la fan més curta, baixant a saco des de Sant Joan a
Collbató per la drecera de Fra Garí, cosa que amb el Marcel ens hem
negat sempre a fer en benefici dels nostres genolls. En Pinyot em va
dir en una ocasió que ell s'ho feia en unes dues hores i pico, tot
solet, per matar alguna tarda....ufff. O sigui que si algú si vol apuntar ja ho sap.
|
|
|
dilluns, 31 / març / 2008 16:56
Ahir varem fer la primera acció de promoció de la I Cursa de Muntanya Barraques de Vinya. Vàrem repartir uns 200 folletons als participants de la I Cursa de Muntanya de Manresa, va anar molt bé, va haber-hi interès i tant l'Anton Lluís, l'Alba i els nanos varen pregonar la cursa a tort i a dret mentres nosaltres corríem. De moment el folletó sols referenciava la web www.barraquesdevinya.com que és a on anirem ampliant la informació, ara sols hi ha una pàgina del tot provisional. Podeu veure aquest primer fulletó aquí , les distàncies encara no son definitives. A la tarda vàrem anar a la zona de Viladordis amb l'Alba i els nanos, i mentres
l'Alba es va dedicar a córrer una estona, nosaltres vàrem desbrossar
quelcom més el tram de la Centraleta fins la pujada a la pista, que
abans era impracticable i ara hem recuperat les velles escales que
superen la cinglera, podeu veure l'Alba abaix inaugurant el nou tram
per completar la seva volta corrents.
La nota penosa és que vàrem omplir tres (de moment) bosses d'escombraries de la merda que la ' gent' llença des de la pista, majoritariament desenes de llaunes de cervesa Heineken (¿?) Per sort és l'únic tros brut de tot el recorregut i son sols 10 metres.
|
|